I si…?

0
940

Si alguna característica comuna han tingut les campanyes d’aquestes eleccions generals desenvolupades pels aspirants polítics, ha estat que tothom desitjava (potser més ben dit, algú s’ho esperava amb delit) que procuressin una solució a l’estat de bloqueig amb el qual s’havien convocat, entès això com una expressió eufemística de voler imposar-se als seus contraris amb una majoria, si més no absoluta, pel cap baix suficient que els permetés governar en solitari i amb certa comoditat.

Però la realitat, com a decisió de l’electorat, ha estat tossuda; i així, en termes de grans blocs, de dreta, d’esquerra i nacionalistes de dretes i esquerres aquests, perquè el nacionalisme sí sembla coincidir en el sentiment de pàtria, els resultats de les recents eleccions s’han mantingut i, per tant, l’anomenat bloqueig, provocat per la voluntat supèrbia de voler manar en solitari (no oblidem que el que es demanava per part del partit més votat no era la coalició sinó l’abstenció dels altres en favor seu), segons els comentaris dels què es consideren o són estimats com a especialistes, no solament no ha trobat solució sinó que diuen que s’ha agreujat.

Som un país sense solució? Perdura en el nostre ADN l’esperit caïnita que va fer escriure a Antonio Machado, no s’oblidi, un republicà exiliat mort i enterrat a Colliure: “Españolito que vienes al mundo, te guarde Dios: Una de la dos Españas ha de helarte el corazón”, o aquella altra “En España, de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa”, ens relacionem a cops de garrot com molt bé va reflectir Goya en una de les seves pintures negres?

Jo no ho crec o, si es vol, em nego a què sigui així i, per això, m’apunto a una altra i molt més positiva i esperançadora anàlisi dels repetitius resultats electorals: I si la veritat, el missatge que ha volgut expressar el poble espanyol de manera fefaent és que està fart d’enfrontaments i el que vol, el que desitja de manera fervent, mentre no hi hagi una necessària i urgent reforma electoral, és una entesa, però no de manera passiva abstenint-se en favor del partit més votat sinó conformant una “Grosse koalition” a l’estil alemany, un govern d’unitat com a única possibilitat no ja de treure’ns de l’atzucac en el qual ens trobem sinó, a més, com l’única possibilitat d’enfrontar amb possibilitat d’èxit els reptes que ens esperen? En un món globalitzat tan importants són les discrepàncies que ens separen?

La supèrbia és mala consellera i els ciutadans no ens mereixem que s’hipotequi el nostre futur en favor dels espuris interessos partidistes.
Potser es pot dir més fort però no més clar.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li