I després dels Reis, arriba el Carnaval!

0
1035

Encetem l’any ben tips d’àpats nadalencs i ben farts del monotema recurrent, convenientment adobat de personatges surrealistes, situacions inversemblants, viatges, jutjats, verges i màrtirs per la causa, més propi dels vodevils interpretats per actors mediocres en teatres de segona categoria.

No faré cap interpretació dels resultats electorals, ja que cal una reflexió interna de qui, què i com ha estat possible assolir els resultats obtinguts, sense que ningú fins avui dia hagi entonat el mea culpa per assumir responsabilitats i per tal d’assolir les poperes consultes amb optimisme i empenta.

Si una característica han tingut els presos polítics de tots els temps i territoris, sense cap mena de reconeixement jurídic, ha estat que mai no han renunciat als seus principis i conviccions, mai no han delatat als companys, malgrat les penúries que es passaven a les presons, i fins i tot maltractaments físics, res a veure amb la situació dels personatges tancats contemporanis ni als establiments actuals.

Amb aquesta premissa i que els que estan empresonats ho són pels seus actes, no per exercir el seu dret d’expressió lliure, costa molt de creure la conversió sobtada i sincera dels infidels a la Constitució espanyola, al pasdoble i al cocido madrileño, en hores o setmanes i/o pas previ per caixa a abonar les ridícules fiances imposades pel jutge, moltes d’aquestes subjectes al 30% de l’impost de donacions que esperem que el Departament de Finances de la Generalitat reclami en temps i forma com a qualsevol altre veí quan fa una transacció econòmica.

Desconec si ha estat el clima, l’entorn, els menús del captiveri, el temps per reflexionar, l’aparició de la Santíssima Verge o veure la llum al final del túnel que, miraculosament, fa que aquells que van vulnerar presumptament la llei amb les seves actuacions, malifetes o manifestacions, per tal de veure el Sol, reneguin ara de tot allò que ven defensar amb més o menys violència increpant la resta de població, la majoria de bona fe, que s’han cruspit durant anys i panys, totes les mentides de les benaventurances independentistes.

Haig de manifestar la meva solidaritat i reconeixement a tantes persones que, de bona fe, van anar l’1-0 a fer d’espàrrings a les portes dels col·legis electorals, van votar tantes vegades com van voler, a perdre el temps i alguna dent, amb tota dignitat i valentia, malgrat que uns dels seus líders i promotor de tot l’enrenou passa unes idíl·liques vacances pagades anant a l’òpera; menjant musclos, patates fregides i gofres, gaudint del clima belga i patint molt pels altres, vivint a hotels i llars luxoses amb tot el seguici d’acompanyants remunerats, amb vés a saber quins calerons. Potser del mateix calaix amb el qual s’han abonat els presumptes honoraris i les dietes dels observadors internacionals del 21-D.

Tot plegat engalanat amb uns llacets grocs que en altres cultures els posaven a leprosos, meretrius o com a mostra de recolzament a les forces armades o incentiu de reinserció als convictes, vulnerant amb la seva col·locació als carrers, les ordenances municipals de totes les poblacions i amb clar i evident delicte ecològic, ja que el plàstic, no és biodegradable a curt termini.

La publicació d’aquest setmanari un dia abans de la Constitució del Parlament m’obliga a reflexionar fins a quin punt hem arribat; delegacions de vot, investidures telemàtiques, hologrames, candidats empresonats, candidats fugits de la justícia… tot plegat, un carnaval vergonyós, del qual tot Europa es fa un fart de riure.

Desitjo de tot cor que l’edifici al costat del zoo de Barcelona no esdevingui el dia 17 un circ rocambolesc i carnavaler i que tots els intervinents tinguin una mica més de seny que el demostrat fins ara, i l’Estat actuï contundentment en temps i forma en cas que algú no compleixi amb pulcritud la legalitat democràtica i el reglament del Parlament.

Per moltes feines, s’ha de portar un currículum que a la casta política ni es demana ni es presumeix: deixant de banda la manca de formació universitària o política, ja que n’hi ha, de bons polítics ,sense gaire formació acadèmica, però molts preparats, sovint veiem l’espectacle vergonyós de comprovar la manca d’higiene i unes vestimentes que demostren una falta de respecte a la ciutadania flagrant i provocativa, més digna d’anar a una Rave que al Parlament, al Congrés, al Senat, als consells o als ajuntaments.

Malgrat això, el que més em preocupa és la manca de cap tipus de control d’ingesta d’alcohol o de substàncies lúdic-festives, a la vista d’algunes intervencions parlamentàries i declaracions als mitjans. Tant de bo el dia que es canviï la llei electoral amb una persona=un vot, es tingui en compte l’aportació de certificats mèdics i psicotècnics, anàlisis d’orina i sang, per tal d’exercir la funció encomanada.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li