I al final no Ă©s filla

0
983

Després de tot l’enrenou, les proves d’ADN han demostrat que Pilar Abel no és filla de Salvador Dalí. I ara qui ho paga tot això? I la mala imatge que s’ha donat? Opino que la jutgessa es va precipitar i hauria d’haver esgotat totes les possibilitats abans d’ordenar l’exhumació. No podem crear el precedent que qualsevol es digui fill d’un personatge famós, amb una herència sucosa de pel mig, i provoqui tot aquest procediment. Caldria ser més exigent amb aquestes denúncies. Es podrien haver sol·licitat, tal com suggeria el doctor Bardalet, proves genètiques amb el seu germà per descartar que no fos filla del seu pare abans d’engegar tot el procés.

D’altra banda, la Fundació ha fet una gestió impecable de la situació, treballant de nit, sense tancar el Museu i sense deixar que els visitants notessin res. Potser, per buscar-li una part positiva, podem pensar que tot plegat ens ha fet promoció del Museu, però no estic segura que sigui una bona publicitat i hauria preferit que si s’havia de parlar de Dalí arreu del món fos per un altre motiu que no pas aquest escàndol frívol. Chapeau per la professionalitat dels responsables de la Fundació.

I no oblidem que encara queda tornar a exhumar el cadàver una altra vegada per reposar-li els ossos i les peces que van ser sostretes i tornar a enterrar-lo sencer. També faltarà exigir responsabilitats a la denunciant pels costos provocats, encara que ja ha anunciat que es declararà insolvent i no farà front a les despeses que irresponsablement ha generat. No només això, amenaça de recórrer les proves realitzades i repetir-les perquè, diu, no se’n fia. Vergonya aliena.

Al final, això només ha servit per fer publicitat a aquesta persona que ha anat apareixent a tota la premsa nacional i estrangera. Clar que si s’anuncia com a vident professional, molt bona propaganda no li fa que no hagi sabut veure que no era filla de Dalí abans de les proves.

Aquesta mena de personatges són inevitables, i ens ha fet patir. Imagina’t que les proves li haguessin donat la raó, quin cacau ara per pagar-li la part de l’herència que li hauria correspost. Que ella sempre deia que no era el que més l’importava, però ningú se la creia. Amb l’herència propietat de l’Estat espanyol però repartida entre la Fundació i diversos museus, s’haurien trencat col·leccions per satisfer la senyora. El patiment dels qui estimem Dalí com a artista que ens pertany hauria durat molt temps.

Dalí és un símbol per als figuerencs, i Dalí enterrat sota la cúpula del Museu forma part del nostre paisatge emocional. Vàrem viure l’exhumació com un atac a un dels nostres símbols, però majoritàriament ens ho hem agafat amb bon humor, pensant en com li hagués divertit a Dalí tot aquest embolic amb el seu ADN. La història ens ha entretingut uns dies. Ara toca tornar a la normalitat i passar pàgina. Afortunadament, tot ha acabat bé, i bé està el que bé acaba.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li