Hores

0
805

Perdoni, té hora? «Sí, però la necessito per mi».

La Comissió Europea (CE) va anunciar la setmana passada que plantejarà una nova directiva que posarà fi al canvi d’hora dos cops l’any.

Em sembla que arran de la crisi del petroli, pels volts del 1974, es van proposar una sèrie de mesures pretesament destinades a l’estalvi energètic. Ara resulta que l’estalvi no és tan gran, i són mes els inconvenients que no pas els avantatges d’ajustar ritualment el rellotge cada sis mesos.

El control del temps -en realitat vull dir el control sobre l’horari- no és pas una novetat en l’exercici del poder sobre les persones. Tant si és el marcatge de les hores des d’un campanar, un minaret o un orgue nepalí, del que es tracta és de regular els ritmes laborals i socials dels ciutadans, súbdits o fidels. Tant li fot. Allò que es tracta és d’imposar un ritme convenient als interessos d’un poder o altre. L’ora et labora dels benedictins regulat per les pregàries: matines, àngelus, vespertines, etc.

L’hora vinculada a activitats concretes anunciada des dels campanars. Tot respon a un determinat model de control. Fins i tot quan no ho sembla. La reformista concepció de l’horari, que en plena revolució industrial proposava 8 hores laborals (el primer és el primer), 8 hores per l’educació o la culturització i 8 hores pel descans, n’és un bon exemple. S’han fixat que no queda cap hora per l’oci, la indolència o la meditació?

Ara, amb aquesta nova regulació, s’obren diferents expectatives: seguir amb l’horari d’estiu? Seguir amb l’horari d’hivern, canviant-lo una darrera vegada per adequar-se a l’horari europeu? El canvi d’horari ritualitzat de cada sis mesos ja era reconegudament un trasbals per als acoblaments circadiaris de les persones. Segons el director de Psiquiatria de l’Hospital del Mar, «els canvis d’hora no van be per ningú». Encara que la majoria de les persones s’hi adapten passats uns pocs dies, «l’efecte de la variació és clarament perceptible en nens, ancians i persones amb desajustaments emocionals i els efectes negatius es poden allargar setmanes». I ja està bé que es prenguin mesures per millorar la qualitat de vida. Però coneixent-me l’extraordinària sensibilitat dels que mouen els fils, comença a inquietar-me que vindrà al darrere. Tal vegada una modificació dels horaris laborals en benefici de la productivitat? Potser una modificació en els horaris familiars, que, casualment, afavorirà el consum ? No vull pensar malament, però m’ha vingut a la memòria una frase:

«Tenir poder és controlar el temps dels altres i el d’un mateix.» ( Jacques Attali).

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li