Homenatge al meu pare

0
803

Quan tinguin a les mans, benvolguts lectors, aquest exemplar d’HORA NOVA i el soliloqui que quinzenalment els relato a la vista, haurà passat la commemoració del Dia Internacional del Llibre que se celebra per acord de la UNESCO cada 23 d’abril en record i homenatge a la pràctica coincidència de les dates de les morts dels dos genis de la literatura mundial: el castellà Miguel de Cervantes i l’anglès William Shakespeare, i que a Catalunya gaudeix del seu propi fet diferencial en celebrar-se també la festivitat del seu patró, compartit amb altres regions i països, Sant Jordi.

Espanya, no obstant això, ja des de l’any 1926 gaudia de la Fiesta del Libro Español instituït mitjançant un decret del Rei Alfons XIII, que si bé en un primer moment se celebrava el 7 d’octubre, data del naixement del Manco de Lepanto, finalment el 1930, un any abans de la seva abdicació i la proclamació de la Segona República, s’acordà celebrar-lo el 23 d’abril.

És per això que avui sí, puig que es tracta de retre un homenatge a la lectura, avui sí començo aquesta trobada bimensual amb vostès amb l’expressa, manifesta, declarada i reconeguda intenció, sense cap tipus de timidesa ni vergonya, de parlar-los del meu llibre. Sí, del meu primer llibre, però d’un llibre especial, d’aquell llibre que quan tenia set anys, a Toledo, em va regalar el meu pare i que crec que ha dibuixat, junt amb les seves ensenyances fins a la seva pèrdua en la meva adolescència i el decàleg de Rudyard Kipling, els principals trets del meu caràcter. Els estic parlant d’un llibre que guardo, una mica desenquadernat pel pas del temps, però com una joia: es tracta de l’obra de l’italià Edmondo de Amicis, Cuore, apareguda a Torí el 1886, però amb un èxit tan gran que en tres anys se’n feren cent edicions i es traduí a gairebé totes les llengües europees. A Espanya es publicà l’any següent com a Corazón. Diario de un niño. (La meva és la versió espanyola del 1954 de la 44a edició italiana, publicada com a llibre de butxaca per la Librería y Casa Editorial Hernando de Madrid, amb tapa dura i llom de tela.)

De Amicis fou un militar nascut a la Liguria i format al Piemonte que va participar en les conteses bèl·liques per a la reunificació d’Itàlia liderades pel rei Víctor Manuel II i el revolucionari Giuseppe Garibaldi, dedicant-se més tard a l’exercici del periodisme i la novel·la i militant en el partit socialista, el que va suposar un canvi de temàtica i estil passant a relatar la problemàtica social del moment.

Cuore és una obra d’una primera època, concebuda com el diari personal d’un nen al llarg d’un any escolar, d’octubre al juliol, en una escola municipal, en la qual narra les seves experiències educatives, socials i polítiques; les seves relacions d’amistat, baralles i discussions entre els companys; el sentiment de respecte envers l’autoritat del seu mestre; els consells, les advertències, les moralitats i les virtuts de gratitud i generositat, d’obediència, d’ajuda als necessitats que el seu pare li ensenya, tot envoltat per un amor a la pàtria (Els funerals de Víctor Manuel, L’amor a la pàtria, Garibaldi, l’Exèrcit o Itàlia són capítols d’exemples paradigmàtics d’aquest sentiment) que en aquells moments està conformant-se i explicat amb una emotiva bondat que vol resultar didàctica i moralista i amb clara finalitat pedagògica. Tot això acompanyat del relat d’uns contes mensuals dels quals sempre es desprenen moralitats, d’entre els quals el més popular per haver estat adaptat al cine i a la televisió (en aquest cas amb uns dibuixos de la factoria oriental excessivament estridents i ploraners, jo no els podia suportar) és el De los Apeninos a los Andes, les aventures d’un nen genovès que marxa fins a l’Argentina per intentar trobar sa mare, encara que a mi siguin altres, com El tamborcillo Sardo, els que més emoció em causen.

Potser algun lector pensarà que el seu llenguatge és, per aquests temps tan mecanitzats i robotitzats, excessivament confitat, però a mi, a part de transportar-me a altres moments de la meva vida, em resulta dolç, amorós i educatiu.

Sí, Corazón. Diario de un niño fou el meu primer llibre i han passat molts anys des de la seva primera lectura. Però, en aquestes dates, els records del meu pare a qui vull retre homenatge per haver-me iniciat en la lectura i els seus continguts, encara m’emocionen.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li