‘Ho sap tothom, i Ă©s profecia’

0
483

S’edita un volum amb les poesies amb què J. V. Foix felicitava el Nadal als seus amics; moltes estan escrites al Port de la Selva


 

El 1960, el poeta i escriptor Josep Vicenç Foix (1893-1987) va decidir publicar una dotzena de poesies que havia escrit, un any rere l’altre, per aquestes festes i que enviava als seus amics il·lustrades per diversos artistes. «Podeu ben creure que són els lectors d’aquests poemes qui, indulgents, han encoratjat l’autor a aplegar-los en un volum», escrivia en un text introductori encapçalat per la paraula «Compliments». Aquell llibret, de tirada molt reduïda, duia per títol Onze Nadals i un Cap d’Any i se’n van fer algunes edicions posteriors més populars.

Foix, però, va continuar escrivint nous poemes per aquestes festes fins al 1976. Ara s’acaba de publicar Ho sap tothom, i és profecia -el vers d’inici d’un dels seus poemes més coneguts-, que és una capsa que recull totes les felicitacions que el poeta va enviar entre el 1948 i el 1976, moment en el qual va decidir escriure aquests versos anuals.

En el volum hi ha 28 poemes -11 de Nadal, 13 de Cap d’Any i quatre natalicis-, tots dibuixats per artistes com ara Salvador Dalí, Mompou, Ponç, Guinovart, Obiols, Cuixart, Tàpies, Jordi, Sunyer, Galí, Fenosa, Miró, Mercadé i Amat. La iniciativa editorial està acompanyada per un disc en què s’escolta el mateix poeta com els recitava. La iniciativa de recollir aquests documents, que contenen un valor històric i íntim excepcional, ha estat impulsada per la Fundació J. V. Foix, en col·laboració amb la Càtedra Màrius Torres i Pagès Editors.

La majoria d’aquests poemes estan datats al Port de la Selva, municipi en el qual Foix va estar estretament vinculat des de ben jove i fins a la seva mort. En aquest sentit, la majoria dels textos mostren una predilecció per les escenografies marítimes. Un dels més emblemàtics i que precisament dona nom a la publicació, Ho sap tothom i és profecia, datat l’any 1953, aplega un conjunt de topònims de la zona, del mateix Port de la Selva fins a Colera, Pau i Palau-saverdera i de Banyuls a Portvendres, pel que fa a la costa del Rosselló. Va il·lustrat amb una creu en homenatge a la Vall de la Santa Creu, un peti nucli situat a redós de la muntanya de Sant Pere de Roda.

Aquest llibre, publicat a finals del 2017, és una aportació més al trentè aniversari de la mort del poeta que es va celebrar al llarg de l’any passat. Al Port de la Selva es va oferir l’exposició «Reinterpretant J. V. Foix», que va promoure la fundació que porta el nom de l’escriptor i en les quals es trasllada allò que s’ha vingut a anomenar l’univers Foix al moment actual de les noves tecnologies. Des del municipi es continua recordant que «molts dels racons del Port de la Selva, els colors, les cases, la gent i fins i tot els moments viscuts en les llargues estades del poeta, primer a la fonda Comerç i després al seu cau de Port de Reig, formen part de l’univers literari de Foix».

RUTA FOIX. Ara fa cinc anys que l’Ajuntament del Port de la Selva va dedicar al poeta i escriptor una ruta literària que discorre per diversos indrets. Foix feia moltes estades al poble des que el va conèixer per primera vegada l’any 1924, fins a l’estiu abans de la seva mort. Des del 1947, que va convertir-lo en el lloc fix d’estiueig, venia cap a finals de juny i s’hi estava fins a primer de setembre. Hi ha gent al poble que encara recorda les seves passejades en barca i com l’havia captivat el paisatge del cap de Creus i el mar de la Costa Brava nord, reflectit en diverses cites que apareixen en moltes de les seves obres.

La ruta està degudament senyalitzada amb diversos panells informatius, per tal que els visitants puguin seguir aquest itinerari carregat de records i d’emocions vinculades a l’escriptor. L’itinerari comença, precisament, a l’avinguda J. V. Foix i continua pel carrer de l’Illa, el moll d’en Balleu i el cantó Torelló. Segueix pel carrer de Sant Baldiri, concretament pel davant de l’església, i continua per la plaça Pol Nadal i Mallol, els carrers del Mar i de la Unió -i en aquest cas, davant la casa d’en Foix- i es clou al Pas. A l’avinguda Foix hi ha un monòlit que recorda l’escriptor. Quan ell va arribar al poble el vial no era com es coneix actualment. La platja i les roques arribaven pràcticament on hi ha les terrasses dels bars.

Els canvis urbanístics experimentats al Port de la Selva van ser objecte d’algunes crítiques ferotges per part de l’escriptor, en qualificar els seus promotors com a «bandolers de l’edificació» i «paquiderms de l’especulació rústica». El desaparegut escriptor Narcís-Jordi Aragó, amic personal del poeta, recordava que «estimava el país de sempre» i que «Foix va saber explicar amb la mateixa passió continguda la plenitud d’un món i la seva destrucció. Arran del Pirineu i del Mediterrani, el Port de la Selva serà sempre la seva segona pàtria».

En aquest sentit, una de les coses de què sempre es lamentava Foix és que es perdés la parla pròpia del Port de la Selva. Ell la considerava un català de transició cap a l’occità i sempre deia que s’havia de mantenir com fos, i no deixar-se endur pel català més estàndard. Aquesta peculiaritat és deguda a l’estreta relació que durant segles va mantenir la gent del poble amb els pescadors de localitats del sud de França, com Portvendres i Cotlliure, entre altres.

Una anècdota relacionada amb el tema de la parla del Port de la Selva és el fet que el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans va incorporar la variant colises com una modalitat de cloïsses. La paraula la va sentir a dir J. V. Foix als pescadors i fins i tot a la mainada, i va procurar que fos inclosa en el Diccionari de la Llengua Catalana.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz