Ho haurem de fer cada dia

0
631

Sí, i sona cansat. Tenim una vida plena de coses a fer, anem de bòlit d’un lloc a l’altre, les jornades se’ns fan curtes i els dies i les setmanes passen volant al calendari. Però ho haurem de fer cada dia. No era una teoria, allò que els drets els hem de defensar diàriament. I que si cada dia els defensem, aconseguirem no anar enrere. I si ho fem amb fermesa, constància i intel·ligència, aconseguirem que vagin endavant. Sona cansat però és així. I justament per això no podem abaixar la guàrdia ni fer un sol pas enrere per mantenir i fer avançar aquells drets pels quals tantes persones de les que ens han precedit van lluitar tant. Els que les lleis han consolidat, votades per àmplies majories parlamentàries. Vivim temps en els quals l’actualitat prou es cuida de demostrar-nos-ho. Al món hi ha líders polítics que neguen els drets de les dones, de les persones migrants i refugiades, dels col·lectius minoritaris i els que no segueixen la norma. Reneguen dels compromisos de respecte amb el planeta i posen en dubte l’exercici integral dels Drets Humans. A l’Estat espanyol emergeix una força política que replica aquesta ideologia ultraconservadora i nega la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, i per primer cop entra a un govern autonòmic de la mà de dos partits que fan veure que no ho són tant, d’ultres. A Catalunya ho vivim durament, aquesta darrera setmana sense anar més lluny, amb detencions arbitràries, amb activistes imputats, multats o encausats, amb el nostre Govern legítim a l’exili o empresonat per haver dut a terme un referèndum permès per l’ordenament jurídic espanyol. A la nostra comarca, hem celebrat que, encara que tard, s’apliqui una moratòria de construcció a la costa, gràcies a la ferma i acció de Salvem l’Empordà. Tornem a defensar el que van defensar els nostres avis i pares: la llengua, la terra, la llibertat d’expressió. Tornem a demanar llibertat de presos i preses i retorn de les persones exiliades. Una vegada una feminista que havia lluitat durant llargs anys pels drets de les dones em va explicar que ho havia fet pensant que les seves filles i netes tindrien assegurats els drets que havien aconseguit les dones de la seva generació. I resulta que no. Que no podem deixar de lluitar cap dia per la defensa dels nostres drets, els que ens afecten directament i els que tenen totes les persones sota la capa de la terra. Perquè mai ho hauríem hagut de deixar de fer. Perquè és una lluita de cada dia. Perquè venen dies durs i si nosaltres no ho fem, els qui no tenen ni legitimitat ni majories ens els voldran desfer. I els nostres drets no es toquen.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz