Històries del monestir de Montserrat

0
1063

Abril és el mes de les dues roses: Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. L’any 1936, el dragó del sectarisme intentà esmicolar les dues roses. A Catalunya s’implantà una revolució anarcomarxista, de la que fou alliberada el 1939.

El 16 de febrer de 1936 el govern espanyol convocà eleccions que amenaçaren en gran risc la fe catòlica. L’abat de Montserrat, P. Anton M. Marcet, invità els monjos a votar, en defensa dels drets de l’església. La comunitat baixà a Monistrol amb autocar, per emetre el vot. Elements extremistes del Front Popular d’esquerres els esperaven amb pedres. En baixar de l’autocar, l’abat i els monjos foren agredits a pedrades, que els obligà a embarcar de nou i tornar al monestir sense votar.

El pare abat va témer que algun dia un grup d’extremistes pu-gessin al santuari i fessin a bocins la imatge de la Moreneta. Lla-vors, va fer construir a Portugal una imatge igual a l’autèntica per col·locar-la al cambril. La imatge històrica la guardà empare-dada en un lloc secret del cenobi. Era el mes d’abril de 1936.

A Catalunya, el 20 de juliol de 1936 s’implantà una revolució que tenia per objectiu la desfeta de la fe al cor dels catalans. Assaltaren totes les esglésies, santuaris i ermites, destruïren altars i imatges i moltes foren incendiades i derrocades. Els anarcomarxistes de Monistrol, Esparreguera i Olesa no s’atreviren a pujar a Montserrat.

Les calúmnies contra l’Església asseguraven que els monjos a Montserrat tenien organitzat una poderosa defensa bèl·lica. Gràcies, doncs, a aquesta falsedat, el monestir se salvà de ser destruït, el juliol de 1936. Els comitès revolucionaris de Monistrol, Esparreguera i Olesa temeren que si intentaven pujar la muntanya, els monjos els esperarien en cada revolt, amb metralladores i bombes de mà.

La Generalitat envià a Montserrat una camioneta de guàrdies d’assalt. S’apropiaren del monestir, clausuraren la basílica, i evitaren que fos assaltada pels comitès de Monistrol i Esparreguera, que pujaren darrere dels guàrdies, i destruïren algunes imatges exteriors, entre d’altres, l’estàtua del bisbe Oliba, del famós escultor Llimona. Els monjos i els escolans foren expulsats de Montserrat. Una vergonya per Catalunya. Vint d’ells foren assassinats en diferents poblacions. El pare abat, Anton M. Marcet, gràcies a bons amics, a Barcelona, fou inclòs en una expedició secreta de gent perseguida en un vaixell carboner alemany via Gènova.

El govern de la República, en guerra contra els militars revoltats, reclutava voluntaris a Europa, comunistes i socialistes. Les famoses Brigades Internacionals. Jaume Miravitlles, delegat de la Generalitat, era el recepcionista. En pla d’excursió, Miravitlles acompanyà uns milicians voluntaris a Montserrat. Aquella escuma d’escamots entraren al temple, amb el puny enlaire i cantant La Internacional comunista, fins al peu de l’altar. Era el triomf de l’ateisme sobre el montserratisme cristià. A la Verge li degueren caure dues llàgrimes.

Espanya en guerra, les tropes de Franco ocuparen Toledo. El govern de la República es retirà de Madrid i s’instal·là a València i a Barcelona.

Manuel Azaña, president de la República, passà unes setmanes de “descans” al monestir de Montserrat. Es confirmava, la seva frase al Congrés, el 1931: “España ha dejado de ser catòlica.” Ara, podia afegir: “Montserrat ha dejado de ser mariana.” El cardenal Vidal i Barraquer havia escrit a Azaña, feia uns mesos: “Por el ca-mino del desorden, se va a la ruína de España.”

El primer de febrer de 1938 es va celebrar al monestir de Montserrat, llavors secularitzat, una sessió de les Corts de la República. La Vanguardia publicà fotografies de la sessió, en la qual es veu Martínez Barrio, alt càrrec de la maçoneria espanyola; Prieto, dirigent socialista, i un gran nombre de diputats. Volem remarcar la foto de la fatídica Passionaria, passejant pel refetor del monestir, mentre l’ombra de vint monjos assassinats acusava la legalitat d’aquella República. Milers de catalans els saltaren les llàgrimes de vergonya en mirar les pàgines de La Vanguardia. Desconec si col·locaren l’efigie de la República espanyola al cambril.

Montserrat també se salvà de ser destruïda el 21 de gener de 1939. Hi havien instal·lat un hospital de ferits de guerra amb 500 llits. Davant de la imminent entrada dels exèrcits de Franco, que ja eren a Manresa, el cap de Sanitat i el comissari de guerra donaren l’ordre d’evacuar urgentment “todo el personal, equipos y material” i també l’ordre tallant que “luego deben de ser voladas todas las instalaciones”. Els doctors Josep Riu i Porta i Frederic Muñoz no volgueren afeixugar la seva consciència, i es negaren a complir la destrucció del monestir de Montserrat.

AlliberaciĂł de Montserrat
El monjo Dom Aureli Maria Escarré arribà a Montserrat el 23 de gener de 1939 acompanyant les tropes “nacionales” de les quals formaven part centenars de catalans exiliats.

Dom Aureli Escarré en nom del pare abat, obrí les portes del monestir a tot el poble de Catalunya. Les famílies catalanes pogueren pujar de nou, a cantar El Virolai a la Verge. Les roses de Sant Jordi i de la Moreneta tornaren a florir, ufanoses, al cim de Montserrat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li