HistĂČries del monestir de Montserrat

0
1129

Abril Ă©s el mes de les dues roses: Sant Jordi i la Mare de DĂ©u de Montserrat. L’any 1936, el dragĂł del sectarisme intentĂ  esmicolar les dues roses. A Catalunya s’implantĂ  una revoluciĂł anarcomarxista, de la que fou alliberada el 1939.

El 16 de febrer de 1936 el govern espanyol convocĂ  eleccions que amenaçaren en gran risc la fe catĂČlica. L’abat de Montserrat, P. Anton M. Marcet, invitĂ  els monjos a votar, en defensa dels drets de l’esglĂ©sia. La comunitat baixĂ  a Monistrol amb autocar, per emetre el vot. Elements extremistes del Front Popular d’esquerres els esperaven amb pedres. En baixar de l’autocar, l’abat i els monjos foren agredits a pedrades, que els obligĂ  a embarcar de nou i tornar al monestir sense votar.

El pare abat va tĂ©mer que algun dia un grup d’extremistes pu-gessin al santuari i fessin a bocins la imatge de la Moreneta. Lla-vors, va fer construir a Portugal una imatge igual a l’autĂšntica per col·locar-la al cambril. La imatge histĂČrica la guardĂ  empare-dada en un lloc secret del cenobi. Era el mes d’abril de 1936.

A Catalunya, el 20 de juliol de 1936 s’implantĂ  una revoluciĂł que tenia per objectiu la desfeta de la fe al cor dels catalans. Assaltaren totes les esglĂ©sies, santuaris i ermites, destruĂŻren altars i imatges i moltes foren incendiades i derrocades. Els anarcomarxistes de Monistrol, Esparreguera i Olesa no s’atreviren a pujar a Montserrat.

Les calĂșmnies contra l’EsglĂ©sia asseguraven que els monjos a Montserrat tenien organitzat una poderosa defensa bĂšl·lica. GrĂ cies, doncs, a aquesta falsedat, el monestir se salvĂ  de ser destruĂŻt, el juliol de 1936. Els comitĂšs revolucionaris de Monistrol, Esparreguera i Olesa temeren que si intentaven pujar la muntanya, els monjos els esperarien en cada revolt, amb metralladores i bombes de mĂ .

La Generalitat enviĂ  a Montserrat una camioneta de guĂ rdies d’assalt. S’apropiaren del monestir, clausuraren la basĂ­lica, i evitaren que fos assaltada pels comitĂšs de Monistrol i Esparreguera, que pujaren darrere dels guĂ rdies, i destruĂŻren algunes imatges exteriors, entre d’altres, l’estĂ tua del bisbe Oliba, del famĂłs escultor Llimona. Els monjos i els escolans foren expulsats de Montserrat. Una vergonya per Catalunya. Vint d’ells foren assassinats en diferents poblacions. El pare abat, Anton M. Marcet, grĂ cies a bons amics, a Barcelona, fou inclĂČs en una expediciĂł secreta de gent perseguida en un vaixell carboner alemany via GĂšnova.

El govern de la RepĂșblica, en guerra contra els militars revoltats, reclutava voluntaris a Europa, comunistes i socialistes. Les famoses Brigades Internacionals. Jaume Miravitlles, delegat de la Generalitat, era el recepcionista. En pla d’excursiĂł, Miravitlles acompanyĂ  uns milicians voluntaris a Montserrat. Aquella escuma d’escamots entraren al temple, amb el puny enlaire i cantant La Internacional comunista, fins al peu de l’altar. Era el triomf de l’ateisme sobre el montserratisme cristiĂ . A la Verge li degueren caure dues llĂ grimes.

Espanya en guerra, les tropes de Franco ocuparen Toledo. El govern de la RepĂșblica es retirĂ  de Madrid i s’instal·lĂ  a ValĂšncia i a Barcelona.

Manuel Azaña, president de la RepĂșblica, passĂ  unes setmanes de “descans” al monestir de Montserrat. Es confirmava, la seva frase al CongrĂ©s, el 1931: “España ha dejado de ser catĂČlica.” Ara, podia afegir: “Montserrat ha dejado de ser mariana.” El cardenal Vidal i Barraquer havia escrit a Azaña, feia uns mesos: “Por el ca-mino del desorden, se va a la ruĂ­na de España.”

El primer de febrer de 1938 es va celebrar al monestir de Montserrat, llavors secularitzat, una sessiĂł de les Corts de la RepĂșblica. La Vanguardia publicĂ  fotografies de la sessiĂł, en la qual es veu MartĂ­nez Barrio, alt cĂ rrec de la maçoneria espanyola; Prieto, dirigent socialista, i un gran nombre de diputats. Volem remarcar la foto de la fatĂ­dica Passionaria, passejant pel refetor del monestir, mentre l’ombra de vint monjos assassinats acusava la legalitat d’aquella RepĂșblica. Milers de catalans els saltaren les llĂ grimes de vergonya en mirar les pĂ gines de La Vanguardia. Desconec si col·locaren l’efigie de la RepĂșblica espanyola al cambril.

Montserrat tambĂ© se salvĂ  de ser destruĂŻda el 21 de gener de 1939. Hi havien instal·lat un hospital de ferits de guerra amb 500 llits. Davant de la imminent entrada dels exĂšrcits de Franco, que ja eren a Manresa, el cap de Sanitat i el comissari de guerra donaren l’ordre d’evacuar urgentment “todo el personal, equipos y material” i tambĂ© l’ordre tallant que “luego deben de ser voladas todas las instalaciones”. Els doctors Josep Riu i Porta i Frederic Muñoz no volgueren afeixugar la seva consciĂšncia, i es negaren a complir la destrucciĂł del monestir de Montserrat.

AlliberaciĂł de Montserrat
El monjo Dom Aureli Maria EscarrĂ© arribĂ  a Montserrat el 23 de gener de 1939 acompanyant les tropes “nacionales” de les quals formaven part centenars de catalans exiliats.

Dom Aureli Escarré en nom del pare abat, obrí les portes del monestir a tot el poble de Catalunya. Les famílies catalanes pogueren pujar de nou, a cantar El Virolai a la Verge. Les roses de Sant Jordi i de la Moreneta tornaren a florir, ufanoses, al cim de Montserrat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li