Històries de Palau i Fabre a Llançà

0
1257

Una exposició recorda les llargues estades del poeta i dramaturg a la vila, on va tenir una segona residència durant més de 40 anys


 

Durant més de quatre dècades el poeta i dramaturg català Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917-2008), del qual enguany se celebra el centenari del seu naixement, va ser un resident habitual de Llançà. Passava llargues temporades a la vila fins al punt que moltes de les seves obres estan datades geogràficament a Grifeu, el lloc on va construir-s’hi una casa a començaments dels anys seixanta. Tothom qui el va conèixer i s’hi va relacionar mínimament coincideix a assenyalar que l’escriptor era una persona força reservada i que no havia fet moltes amistats a la vila. Anava al seu aire.

Fins a l’11 de setembre, la Casa de Cultura de Llançà acull l’exposició Joia de viure!, inclosa en la programació oficial de l’Any Palau i Fabre, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, que es complementa amb un l’edició d’un còmic, que porta el mateix catàleg de l’exposició i que inclou cinc històries de l’escriptor a Llançà, amb guió de Julià Guillamon i dibuixos de Toni Benages, que també són els responsables de la mostra.

Aquesta exposició pren la figura de Palau i Fabre per ensenyar com era i com és Llançà, com hi va arribar el turisme, mitjançant materials de l’Arxiu Municipal de Llançà i altres procedències. Inclou cinc àmbits que comencen, com expliquen els seus artífexs, “amb un conjunt de fotografies dels paisatges i de la vida a Llançà als anys quaranta, cinquanta i seixanta, abans de l’arribada del turisme. El segon àmbit explica altres casos semblants als de Palau de creadors que busquen un refugi o una fugida i segueix amb els preparatius per construir-hi la casa, en un moment que tot just començava la urbanització de Grifeu. Una pel·lícula dels anys trenta, Gent i paisatges de Catalunya, permet donar l’entrada al tercer àmbit. Hi haurà textos d’altres escriptors a Llançà (Màrius Torres, Sagarra, Foix, Calders, Pla escrivint sobre el Mas Mallol, etc). També repassem l’estiueig de la família Palau i dels Mompou a Calella de Palafrugell abans de la guerra. El quart àmbit està dedicat a Picasso, el mar i l’estiu. En el cinquè àmbit presentem l’obra que Josep Palau i Fabre va escriure a Llançà”.

ELS TESTIMONIS. Palau es va instal·lar a Llançà el 1961, després de catorze anys d’exili voluntari a París i hi va viure deu anys, estiu i hivern. Des de començaments dels anys setanta fins als inicis del segle XXI, hi passava tres mesos a l’estiu, en els quals feia realitat el seu ideal d’una vida primitiva, en contacte amb el sol i el mar.

A la casa de Grifeu que va batejar amb el nom de L’Alba, en homenatge a Ramon Llull, hi va dur a terme una activitat molt intensa: va escriure contes, assaigs, articles, i hi va elaborar alguns dels seus estudis sobre Picasso, que han esdevingut una referència internacional. Però sobretot hi va retrobar la joia de viure, després d’anys d’insatisfaccions.

La persona que més el va tractar, però, va ser Eugeni Deu, un sastre nonagenari que durant 30 anys va custodiar les memòries de l’escriptor. Ell mateix, a més, va escriure un llibre on detalla la seva relació amb Palau i Fabre. S’hi va relacionar “des que va venir a Llançà, l’any 1961, a veure el terreny que havia comprat a la zona de Grifeu per construir-hi la seva casa. L’any següent ja la tenia feta i el 21 d’abril, encara per acabar, ja hi va dormir. Aleshores jo anava sempre a passejar per aquella zona i de seguida vàrem connectar. Vull dir que no sabia pas qui era, només que venia de París, que havia nascut a Barcelona i que escrivia… A partir d’aquell moment va començar una profunda amistat que va durar fins a la seva mort”, segons m’explicava en una entrevista realitzada el 2008.

Reconeixia que “jo era l’única persona del poble amb qui tenia una relació gairebé constant. Venia molt a casa i jo al seu xalet. La veritat és que durant tots aquests anys he viscut molts moments personals amb ell i he conegut moltes coses de la seva vida íntima i personal. Entre 1962 i 1975 va tenir a Grifeu la seva residència. Només sortia per anar a París, sobretot per parlar amb Picasso, i a Barcelona”.

Afegia que “a Llançà li agradava molt anar a la platja, banyar-se aviat, fer exercicis de gimnàstica, llegir o escriure i després es preparava el dinar perquè aquí solia viure sol. Després feia la migdiada, que això era sagrat per ell, i a la tarda continuava amb la feina. A Grifeu va escriure moltíssim. A la seva Obra completa reconeix que aquí va ser un lloc molt especial per inspirar-se”.

Indicava que “no era una persona molt oberta, més aviat era reservat. Aquí vivia una mica com un ermità, duia una vida molt solitària. De fet ho necessitava perquè venia a treballar, però no es feia gaire amb la gent del poble. Ara bé, també és cert que rebia moltes visites, que mai tancava la porta de casa seva a ningú. Venia molta gent de lletres, molts intel·lectuals. Gràcies a ell molta gent va conèixer Llançà i alguns fins i tot han comprat segones residències a la zona”.

La confiança entre Palau i Deu va arribar a tal punt que “durant 30 anys em va confiar el llibre de les seves memòries, que fins i tot el vaig tancar en una caixa forta d’un banc. Em va donar permís perquè les llegís, però no ho vaig fer. La veritat és que vàrem tenir una amistat molt profunda, em va explicar moltes coses personals i li vaig fer conèixer la comarca, portant-lo d’excursió amunt i avall. I buscant un lloc per ubicar la seva fundació… Ell la volia crear a Llançà mateix, però per culpa d’una immobiliària no va tirar endavant. Va ser un disgust per tots, però penso que al poble tampoc se li va donar la importància ni es van fer totes les gestions que calien per aconseguir aquest objectiu. En aquell moment, a finals dels anys noranta, vàrem estar mirant molts de llocs per ubicar-la (Cadaqués, Peralada, Vilajuïga…), però res va acabar de quallar, fins a Caldes d’Estrac. Val a dir que un alcalde de Figueres va oferir la possibilitat d’acollir-la, però en aquest cas Palau va dir que no per l’enemistat de Dalí amb Picasso i la seva fundació està farcida de records del pintor malagueny”.

Un cop establerta la fundació a la localitat barcelonina, Palau i Fabre va vendre la casa de Llançà i es va acabar la seva relació amb la vila, tot i que el seu record encara es manté ben viu. El passeig de Grifeu porta el seu nom i s’hi va situar un monument en el seu record l’any 2006. Deu va arribar a celebrar amb l’escriptor el seu norantè aniversari, brindant amb sidra que era la seva beguda preferida. Va morir al cap de poc.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li