Històries de la barra d’en Rotlan

0
1208

El cronista Pere Roura explica l’origen de l’antiga forca de tortura, que avui és l’emblema del poble


 

Hi ha persones que s’esmercen per rescabalar la història dels seus pobles. I per escriure-la i explicar-la. És el cas de Pere Roura (1954), «cronista no oficial», tal com es defineix, que s’ha passat quaranta anys recopilant informació de Maçanet de Cabrenys. Com la història de l’anomenat pal, vara o actualment coneguda com a barra d’en Rotlan.

L’historiador local assegura que no ha trobat cap document que constati l’origen de la barra, tot i que afirma que es tracta d’una antiga forca. Argumenta que es va mantenir amagat l’origen per certa por i mal record, perquè el pal o costell era una eina de tortura i instrument de suplici, on es lligaven o clavaven les persones abans de ser executades. En aquest cas, pels barons de Cabrenys i senyors de Maçanet. I els amos del poble tampoc tenien cap necessitat de registrar les tortures, ja que disposaven de la jurisdicció civil i criminal sobre el poble: «Això no constava enlloc, si lligaven algú, els barons no havien pas de donar compte a ningú. Tenien la potestat de fer-ho», diu Roura.

La tradició oral recorda l’emplaçament de la vara: «Va ser portada de la serreta de la Cardona, on es trobava en un estat d’abandó i plantada a la plaça de la vila». I, de fet, d’allà possiblement provenia, ja que en un document del mas la Cardona del municipi, que data de l’any 1570, ja es parla, per primera vegada, sobre «el camí que va al Pal».

TRET DISTINTIU DEL POBLE. Va ser cap al segle XV, com argumenta el cronista, «quan el pal va perdre la seva funció repressiva i de domini, s’hi va bastir un oratori al seu entorn i s’hi va afegir una creu». I aquest costell que servia per torturar públicament qui no combregava amb el poder es va convertir en l’emblema de Maçanet i fins avui dia. Es va traslladar de la serreta de la Cardona a la plaça Major, on encara roman. «El poble se’l va fer seu i el vetllarà com un trofeu», sentencia Roura.

I tan és així que, després de la Guerra del Francès, l’any 1813, el consistori estava arruïnat i per alliberar els ostatges del poble, empresonats al Castell de Figueres, va vendre la casa de la vila. Una clàusula, però, impedia que el pal canviés de mans: «Sapia lo compardor que no podrà traurer ni mudar de la paret de la dita casa, las graelles o fester ni la vara de ferro, dita vulgarment la vara de Roldan, tot assò aurà de quedar del modo que actualment se troba».

L’ANÈCDOTA DEL PEDESTAL. Roura rememora totes les anècdotes que ha trobat i relata com es va construir el pedestal de la barra. L’any 1914, quan un carro de tres cavalleries es va enganxar amb pal i el va malmetre, el ferrer es va afanyar a adreçar-lo i va alçar el suport de pedra per preservar-lo. Aquestes obres van tenir un cost de 148 pessetes, la barra es va encarar al local de La Societat i es van col·locar dues bombetes al centre de l’anella.

UNA FORCA DE 5 METRES I 200 KG. Aquesta barra és singular: coronada per una anella, amb un peu de pedra picada, té una llargada total de 5,5 metres –comptant la part enterrada– i pesa uns 200 quilos. I, a diferència d’altres, encara es preserva: «No tenim constància que s’hagin conservat altres forques o costells de ferro, només una a Alemanya», contesta el maçanetenc. I atribueix la seva resistència a la qualitat de la farga catalana: «És molt probable que la barra fos forjada en una farga de l’Alt Vallespir amb ferro del Canigó entre els anys 1350 i 1450».

EL NAIXEMENT DE LA LLEGENDA. La primera llegenda sobre la relació de l’heroi o gegant nebot de Carlemany, Rotlan –també dit Rotllà, Rotlà o Rotllan– i el pal està escrita per un viatger francès, Jules la Croix de Marlès, el 1825. Al seu pas per Maçanet, el batlle li va relatar les peripècies del cavaller. Segons la narració, Rotlan va enfollir després de combatre els sarraïns i es va refugiar a les muntanyes, als Pirineus. Un dia, havent perdut tot ús de raó, va llençar el seu bastó des del castell de Cabrera i el va clavar al bell mig de la plaça de Maçanet. D’altres contes expliquen que el va tirar des del pont de Ceret i algunes que el poble va néixer després que Rotlan llencés el bastó, des de la torre més alta de la fortificació de Cabrenys, tot cridant: «Allà on la meva vara caurà; Maçanet serà!».

Aquestes històries han encuriosit a més d’un i ha fet vessar la tira de tinta. Jacint Verdaguer, Fages de Climent, o Montserrat Vayreda han dedicat versos a la barra del gegant. I, mentre que les llegendes van i venen, segons la veu de qui les escriu, la barra es manté ben fèrria a la plaça de la vila, apreciada per a tothom, símbol inequívoc de Maçanet de Cabrenys.

I és qui no ha intentat mai, siguin nens, joves o persones grans, d’enfilar-se fins a atrapar l’agulla de la barra?

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz