HistĂČries de la barra d’en Rotlan

0
1394

El cronista Pere Roura explica l’origen de l’antiga forca de tortura, que avui Ă©s l’emblema del poble


 

Hi ha persones que s’esmercen per rescabalar la histĂČria dels seus pobles. I per escriure-la i explicar-la. És el cas de Pere Roura (1954), «cronista no oficial», tal com es defineix, que s’ha passat quaranta anys recopilant informaciĂł de Maçanet de Cabrenys. Com la histĂČria de l’anomenat pal, vara o actualment coneguda com a barra d’en Rotlan.

L’historiador local assegura que no ha trobat cap document que constati l’origen de la barra, tot i que afirma que es tracta d’una antiga forca. Argumenta que es va mantenir amagat l’origen per certa por i mal record, perquĂš el pal o costell era una eina de tortura i instrument de suplici, on es lligaven o clavaven les persones abans de ser executades. En aquest cas, pels barons de Cabrenys i senyors de Maçanet. I els amos del poble tampoc tenien cap necessitat de registrar les tortures, ja que disposaven de la jurisdicciĂł civil i criminal sobre el poble: «AixĂČ no constava enlloc, si lligaven algĂș, els barons no havien pas de donar compte a ningĂș. Tenien la potestat de fer-ho», diu Roura.

La tradiciĂł oral recorda l’emplaçament de la vara: «Va ser portada de la serreta de la Cardona, on es trobava en un estat d’abandĂł i plantada a la plaça de la vila». I, de fet, d’allĂ  possiblement provenia, ja que en un document del mas la Cardona del municipi, que data de l’any 1570, ja es parla, per primera vegada, sobre «el camĂ­ que va al Pal».

TRET DISTINTIU DEL POBLE. Va ser cap al segle XV, com argumenta el cronista, «quan el pal va perdre la seva funciĂł repressiva i de domini, s’hi va bastir un oratori al seu entorn i s’hi va afegir una creu». I aquest costell que servia per torturar pĂșblicament qui no combregava amb el poder es va convertir en l’emblema de Maçanet i fins avui dia. Es va traslladar de la serreta de la Cardona a la plaça Major, on encara roman. «El poble se’l va fer seu i el vetllarĂ  com un trofeu», sentencia Roura.

I tan Ă©s aixĂ­ que, desprĂ©s de la Guerra del FrancĂšs, l’any 1813, el consistori estava arruĂŻnat i per alliberar els ostatges del poble, empresonats al Castell de Figueres, va vendre la casa de la vila. Una clĂ usula, perĂČ, impedia que el pal canviĂ©s de mans: «Sapia lo compardor que no podrĂ  traurer ni mudar de la paret de la dita casa, las graelles o fester ni la vara de ferro, dita vulgarment la vara de Roldan, tot assĂČ aurĂ  de quedar del modo que actualment se troba».

L’ANÈCDOTA DEL PEDESTAL. Roura rememora totes les anĂšcdotes que ha trobat i relata com es va construir el pedestal de la barra. L’any 1914, quan un carro de tres cavalleries es va enganxar amb pal i el va malmetre, el ferrer es va afanyar a adreçar-lo i va alçar el suport de pedra per preservar-lo. Aquestes obres van tenir un cost de 148 pessetes, la barra es va encarar al local de La Societat i es van col·locar dues bombetes al centre de l’anella.

UNA FORCA DE 5 METRES I 200 KG. Aquesta barra Ă©s singular: coronada per una anella, amb un peu de pedra picada, tĂ© una llargada total de 5,5 metres –comptant la part enterrada– i pesa uns 200 quilos. I, a diferĂšncia d’altres, encara es preserva: «No tenim constĂ ncia que s’hagin conservat altres forques o costells de ferro, nomĂ©s una a Alemanya», contesta el maçanetenc. I atribueix la seva resistĂšncia a la qualitat de la farga catalana: «És molt probable que la barra fos forjada en una farga de l’Alt Vallespir amb ferro del CanigĂł entre els anys 1350 i 1450».

EL NAIXEMENT DE LA LLEGENDA. La primera llegenda sobre la relaciĂł de l’heroi o gegant nebot de Carlemany, Rotlan –tambĂ© dit RotllĂ , RotlĂ  o Rotllan– i el pal estĂ  escrita per un viatger francĂšs, Jules la Croix de MarlĂšs, el 1825. Al seu pas per Maçanet, el batlle li va relatar les peripĂšcies del cavaller. Segons la narraciĂł, Rotlan va enfollir desprĂ©s de combatre els sarraĂŻns i es va refugiar a les muntanyes, als Pirineus. Un dia, havent perdut tot Ășs de raĂł, va llençar el seu bastĂł des del castell de Cabrera i el va clavar al bell mig de la plaça de Maçanet. D’altres contes expliquen que el va tirar des del pont de Ceret i algunes que el poble va nĂ©ixer desprĂ©s que Rotlan llencĂ©s el bastĂł, des de la torre mĂ©s alta de la fortificaciĂł de Cabrenys, tot cridant: «AllĂ  on la meva vara caurĂ ; Maçanet serĂ !».

Aquestes histĂČries han encuriosit a mĂ©s d’un i ha fet vessar la tira de tinta. Jacint Verdaguer, Fages de Climent, o Montserrat Vayreda han dedicat versos a la barra del gegant. I, mentre que les llegendes van i venen, segons la veu de qui les escriu, la barra es mantĂ© ben fĂšrria a la plaça de la vila, apreciada per a tothom, sĂ­mbol inequĂ­voc de Maçanet de Cabrenys.

I Ă©s qui no ha intentat mai, siguin nens, joves o persones grans, d’enfilar-se fins a atrapar l’agulla de la barra?

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz