Hispània romana, del segle XI al III aC

0
1122

El geògraf hispà Gai Pomponi Mela va dedicar gran part de la seva obra a la descripció del seu país: «Hispània, rodejada per tots costats pel mar, excepte per on arriba fins les Gàl·lies, és especialment estreta en aquesta part, es perllonga poc a poc cap el Mare Nostrum i cap l’oceà; cada cop més extensa arriba a l’oest i és tan rica en homes, cavalls, ferro, plom, coure, plata i or i tan productiva que, si en alguna part és pobre per tenir poca aigua, tot i així produeix lli i espart». Al llarg del primer mil·lenni aC, els pobles indo-europeus varen penetrar fins l’atlàntic i la Meseta. A la riba mediterrània sorgeix la cultura ibèrica basada en els pobles autòctons, influïts per les cultures orientals. Els ibers, dividits en societats tribals relacionades per característiques socials i culturals comunes, són l’element demogràfic més important. La seva àrea s’estenia des de Catalunya, la vall de l’Ebre, València i Murcia fins Andalusia. Més al sud vivien els turdetans, el poble més civilitzat segons Estrabó, afirmació que ha quedat corroborada per les troballes arqueològiques que s’han realitzat. Els ibers eren essencialment agricultors i ramaders, els seus assentaments eren places fortificades situades en llocs alts prop de rius. Coneixien el torn, els que els permetia fer i coure una exquisida ceràmica, decorada amb imatges d’activitat quotidiana, guerrera, dansa o cultura. Coneixien l’escriptura, apresa de les cultures de la mediterrània oriental, però tot i que avui podem llegir-la, no es coneix encara el significat. Socialment s’estructuraven jeràrquicament, amb l’aristocràcia guerrera al capdavant, posseïdora de la millor terra i amb xarxes clientelars (no és d’ara, això), amb una gran fidelitat, característica que va ser molt admirada pels romans. A partir del segle VII aC diferents pobles celtes penetren a la península, pastors i agricultors, disposaven d’una tècnica metal·lúrgica millorada que els va fer forts en els assentaments que varen escollir, inclòs el sud d’Hispània. La píndola (extensa) sobre Hispània està extreta de Pedro Barceló i Juan José Ferrer Maestro.

Però els pobles forans la petja dels quals va quedar més gravada foren els de la Mediterrània Oriental, fenicis, grecs i cartaginesos, que arribaren a Hispània a la recerca de minerals i matèries primeres. El primer assentament que es va produir va ser dels fenicis a Gadir (Cadis), el segle IX aC, seguit de Huelva, Màlaga, castell de Doña Blanca, Almuñécar, Adra i molts altres. Els contacte entre fenicis i indígenes provoca grans transformacions, introduint vinya i oliveres a la vall del Guadalquivir i la costa mediterrània. Escriptura i tècniques artesanals són altres elements de la interacció que acabà provocant grans canvis i modificacions de l’estructura social, amb aparició de noves cultures, com la tartèssia, documentada pel grec Herodot, que relata el viatge de Coleo de Samos el segle VII aC a la Tartessis del mític rei Argantoni, en recerca de la terra hispànica, abundant en metalls preciosos. Els foceus iniciaren una relació comercial permanent amb Hispània i al segle VI aC varen fundar Rhode (Roses) i Emporiae (Empùries), que esdevingué la ciutat grega més important de la península. Més tard arribaren els cartaginesos o púnics, amb clara voluntat de domini de les terres i riqueses hispàniques. L’evident increment dels recursos de Cartago gràcies a l’extracció hispànica va propiciar que Roma es girés cap a la península amb voluntat d’apropiar-se-la. Anirem repassant cada capítol d’aquesta apassionant història de lluita de poders i d’imperis, que per Hispània s’inicia el segle III aC amb la Primera Guerra Púnica, en què Cartago perd bona part de les seves possessions a la Mediterrània: Sicília, Sardenya, Còrsega i Malta, el que fa que vulgui consolidar els dominis hispànics per compensar-ho i envia Amílcar Barca per fer-ho. Amílcar desembarca a Cadis l’any 237 aC, atret per l’excel·lent port que ofereix aquesta ciutat, que ja era important i dotada d’àrea urbana i nombrosos temples ,com el dedicat a Melquart-Heracles, famós a tota la Mediterrània. Cultius i pesca, lloc d’enviament dels metalls extrets de l’interior i altres matèries primeres, punt de trobada de pobles diversos, tallers i factories, convertien aquesta regió tartèssia en un mercat d’àmbit internacional, lloc de trobada de comerciants de tota la mediterrània. I Amílcar la converteix en el punt de sortida i primera base cartaginesa a territori europeu. Hispània deriva de la veu púnica I-sepha-im, que vol dir «rica en metalls». Amílcar comença l’expansió i funda una primera ciutat, el seu nom en grec ens ha arribat com Akra Leuke, però la ubicació exacta de la qual es desconeix. Els avenços de Cartago a Hispània aviat provocaren que Roma enviés una ambaixada per demanar què estava fent i quines eren les seves intencions. Amílcar, en relat de Dion Casio, va donar una lliçó de diplomàcia: «Durant el consulat de Marc Pomponi i Gai Papiri, els romans varen enviar ambaixadors per fer-se idea de les operacions d’Amílcar, tot i que Roma no tenia interessos a Hispània. Amílcar els va retre els honors deguts i donà explicacions convincents, declarant que la guerra duta a terme a Hispània estava motivada per causa de força major, a fi que Cartago pogués pagar el deute encara pendent amb Roma per les indemnitzacions de la Guerra Púnica Primera. I així, els romans enviats no pogueren formular cap objecció ni retret». Però és evident que a Amílcar el devia enervar haver de donar explicacions del que feia a un territori on Roma no hi tenia ni homes ni interessos (encara), una prepotència que no ajudava a millorar les relacions entre les dues potències. Amílcar continua l’expansió pel sud-est hispànic, fins que l’any 229 aC és mort en un atac durant el setge d’Helike, la situació exacta de la qual tampoc es coneix. El seu successor va ser el seu gendre Àsdrubal, que segueix amb el pla traçat d’anar conquerint la zona minera de Serra Morena en direcció al llevant i funda la ciutat de Cartagena, Ciudad Nueva, Qart-Hadash, igual que la ciutat mare, amb voluntat de refermar la unió amb la metròpoli. El magnífic port de Cartagena obre una nova porta de comunicació amb la mediterrània i al mateix temps, Cartagena és situada en una zona rica en plata i plom. Aviat es converteix en lloc estratègic, econòmic, militar i símbol del poder cartaginès a Hispània i és descrita per Polibi, que la va conèixer: «El casc urbà és accessible des del mar. El turó més alt està coronat per un temple d’Asclepi. En el de davant hi ha magnífics palaus reials edificats, segons diuen, per Àsdrubal, que aspirava ser rei. S’ha obert una canal artificial entre l’estany i les aigües més properes, per facilitar el treball a la gent de mar. Per sobre d’aquest canal que divideix la franja de terra que separa el llac del mar, s’ha construït un pont per a que carros i mules puguin transitar des de l’interior amb els subministres necessaris». Des de Cartagena, els dominis que controlaven abastaven des del Guadalquivir i Segura al nord i l’oceà Atlàntic i la Mediterrània al sud: els espais agrícoles, ramaders i miners més pròspers i importants d’Occident. Era qüestió de temps que Roma els hi disputés…

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li