HispĂ nia romana, del segle XI al III aC

0
1317

El geògraf hispà Gai Pomponi Mela va dedicar gran part de la seva obra a la descripció del seu país: «Hispània, rodejada per tots costats pel mar, excepte per on arriba fins les Gàl·lies, és especialment estreta en aquesta part, es perllonga poc a poc cap el Mare Nostrum i cap l’oceà; cada cop més extensa arriba a l’oest i és tan rica en homes, cavalls, ferro, plom, coure, plata i or i tan productiva que, si en alguna part és pobre per tenir poca aigua, tot i així produeix lli i espart». Al llarg del primer mil·lenni aC, els pobles indo-europeus varen penetrar fins l’atlàntic i la Meseta. A la riba mediterrània sorgeix la cultura ibèrica basada en els pobles autòctons, influïts per les cultures orientals. Els ibers, dividits en societats tribals relacionades per característiques socials i culturals comunes, són l’element demogràfic més important. La seva àrea s’estenia des de Catalunya, la vall de l’Ebre, València i Murcia fins Andalusia. Més al sud vivien els turdetans, el poble més civilitzat segons Estrabó, afirmació que ha quedat corroborada per les troballes arqueològiques que s’han realitzat. Els ibers eren essencialment agricultors i ramaders, els seus assentaments eren places fortificades situades en llocs alts prop de rius. Coneixien el torn, els que els permetia fer i coure una exquisida ceràmica, decorada amb imatges d’activitat quotidiana, guerrera, dansa o cultura. Coneixien l’escriptura, apresa de les cultures de la mediterrània oriental, però tot i que avui podem llegir-la, no es coneix encara el significat. Socialment s’estructuraven jeràrquicament, amb l’aristocràcia guerrera al capdavant, posseïdora de la millor terra i amb xarxes clientelars (no és d’ara, això), amb una gran fidelitat, característica que va ser molt admirada pels romans. A partir del segle VII aC diferents pobles celtes penetren a la península, pastors i agricultors, disposaven d’una tècnica metal·lúrgica millorada que els va fer forts en els assentaments que varen escollir, inclòs el sud d’Hispània. La píndola (extensa) sobre Hispània està extreta de Pedro Barceló i Juan José Ferrer Maestro.

Però els pobles forans la petja dels quals va quedar mĂ©s gravada foren els de la MediterrĂ nia Oriental, fenicis, grecs i cartaginesos, que arribaren a HispĂ nia a la recerca de minerals i matèries primeres. El primer assentament que es va produir va ser dels fenicis a Gadir (Cadis), el segle IX aC, seguit de Huelva, MĂ laga, castell de Doña Blanca, Almuñécar, Adra i molts altres. Els contacte entre fenicis i indĂ­genes provoca grans transformacions, introduint vinya i oliveres a la vall del Guadalquivir i la costa mediterrĂ nia. Escriptura i tècniques artesanals sĂłn altres elements de la interacciĂł que acabĂ  provocant grans canvis i modificacions de l’estructura social, amb apariciĂł de noves cultures, com la tartèssia, documentada pel grec Herodot, que relata el viatge de Coleo de Samos el segle VII aC a la Tartessis del mĂ­tic rei Argantoni, en recerca de la terra hispĂ nica, abundant en metalls preciosos. Els foceus iniciaren una relaciĂł comercial permanent amb HispĂ nia i al segle VI aC varen fundar Rhode (Roses) i Emporiae (EmpĂąries), que esdevinguĂ© la ciutat grega mĂ©s important de la penĂ­nsula. MĂ©s tard arribaren els cartaginesos o pĂşnics, amb clara voluntat de domini de les terres i riqueses hispĂ niques. L’evident increment dels recursos de Cartago grĂ cies a l’extracciĂł hispĂ nica va propiciar que Roma es girĂ©s cap a la penĂ­nsula amb voluntat d’apropiar-se-la. Anirem repassant cada capĂ­tol d’aquesta apassionant història de lluita de poders i d’imperis, que per HispĂ nia s’inicia el segle III aC amb la Primera Guerra PĂşnica, en què Cartago perd bona part de les seves possessions a la MediterrĂ nia: SicĂ­lia, Sardenya, Còrsega i Malta, el que fa que vulgui consolidar els dominis hispĂ nics per compensar-ho i envia AmĂ­lcar Barca per fer-ho. AmĂ­lcar desembarca a Cadis l’any 237 aC, atret per l’excel·lent port que ofereix aquesta ciutat, que ja era important i dotada d’àrea urbana i nombrosos temples ,com el dedicat a Melquart-Heracles, famĂłs a tota la MediterrĂ nia. Cultius i pesca, lloc d’enviament dels metalls extrets de l’interior i altres matèries primeres, punt de trobada de pobles diversos, tallers i factories, convertien aquesta regiĂł tartèssia en un mercat d’àmbit internacional, lloc de trobada de comerciants de tota la mediterrĂ nia. I AmĂ­lcar la converteix en el punt de sortida i primera base cartaginesa a territori europeu. HispĂ nia deriva de la veu pĂşnica I-sepha-im, que vol dir «rica en metalls». AmĂ­lcar comença l’expansiĂł i funda una primera ciutat, el seu nom en grec ens ha arribat com Akra Leuke, però la ubicaciĂł exacta de la qual es desconeix. Els avenços de Cartago a HispĂ nia aviat provocaren que Roma enviĂ©s una ambaixada per demanar què estava fent i quines eren les seves intencions. AmĂ­lcar, en relat de Dion Casio, va donar una lliçó de diplomĂ cia: «Durant el consulat de Marc Pomponi i Gai Papiri, els romans varen enviar ambaixadors per fer-se idea de les operacions d’AmĂ­lcar, tot i que Roma no tenia interessos a HispĂ nia. AmĂ­lcar els va retre els honors deguts i donĂ  explicacions convincents, declarant que la guerra duta a terme a HispĂ nia estava motivada per causa de força major, a fi que Cartago poguĂ©s pagar el deute encara pendent amb Roma per les indemnitzacions de la Guerra PĂşnica Primera. I aixĂ­, els romans enviats no pogueren formular cap objecciĂł ni retret». Però Ă©s evident que a AmĂ­lcar el devia enervar haver de donar explicacions del que feia a un territori on Roma no hi tenia ni homes ni interessos (encara), una prepotència que no ajudava a millorar les relacions entre les dues potències. AmĂ­lcar continua l’expansiĂł pel sud-est hispĂ nic, fins que l’any 229 aC Ă©s mort en un atac durant el setge d’Helike, la situaciĂł exacta de la qual tampoc es coneix. El seu successor va ser el seu gendre Ă€sdrubal, que segueix amb el pla traçat d’anar conquerint la zona minera de Serra Morena en direcciĂł al llevant i funda la ciutat de Cartagena, Ciudad Nueva, Qart-Hadash, igual que la ciutat mare, amb voluntat de refermar la uniĂł amb la metròpoli. El magnĂ­fic port de Cartagena obre una nova porta de comunicaciĂł amb la mediterrĂ nia i al mateix temps, Cartagena Ă©s situada en una zona rica en plata i plom. Aviat es converteix en lloc estratègic, econòmic, militar i sĂ­mbol del poder cartaginès a HispĂ nia i Ă©s descrita per Polibi, que la va conèixer: «El casc urbĂ  Ă©s accessible des del mar. El turĂł mĂ©s alt estĂ  coronat per un temple d’Asclepi. En el de davant hi ha magnĂ­fics palaus reials edificats, segons diuen, per Ă€sdrubal, que aspirava ser rei. S’ha obert una canal artificial entre l’estany i les aigĂĽes mĂ©s properes, per facilitar el treball a la gent de mar. Per sobre d’aquest canal que divideix la franja de terra que separa el llac del mar, s’ha construĂŻt un pont per a que carros i mules puguin transitar des de l’interior amb els subministres necessaris». Des de Cartagena, els dominis que controlaven abastaven des del Guadalquivir i Segura al nord i l’oceĂ  AtlĂ ntic i la MediterrĂ nia al sud: els espais agrĂ­coles, ramaders i miners mĂ©s pròspers i importants d’Occident. Era qĂĽestiĂł de temps que Roma els hi disputĂ©s…

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li