Hi ha remei, però cal un canvi!

0
1437

Figueres fa anys que tĂ© la salut tocada. De fet s’estĂ  morint. L’equip que ha de tornar-li i conservar-li la vida, Ă©s el gran equip de regidors, regidores, assessors, assessores, tècnics i tècniques… Tots ells encapçalats per la senyora LladĂł.

Els quasi quaranta-vuit mil ciutadans que hi ha actualment a la ciutat, hauríem de tenir l’esperança que l’equip que ens governa sabrà guiar-nos cap a un bon port, cap a l’horitzó del benestar i felicitat per a tothom. No és el cas.

Seria evidentment possible sempre que es considerés que per una eficaç acció de govern cal seguir una sèrie de premisses. Premisses que està clar que aquest equip no segueix; manca d’una idea definida i clara de com ha de ser la comunitat i cap a quin futur se l’ha d’adreçar. Una ciutat que actualment ja té una mida considerable.

Se suposa que el consell de savis i sàvies, deu voler una Figueres segura, neta, atractiva, amb bons serveis, ben comunicada, educada, cívica, elegant, que resulti agradable de viure-hi i també de visitar; que pugui esdevenir un pol d’atracció i un lloc on la inversió i el turisme hi recali.

Definits aquests objectius, només caldrà corregir la part dels defectes i assenyalar-los sense por a evidenciar-los fora del que es considera «políticament correcte». Els doctors de la plaça de l’ajuntament han de fer la selecció. Això sí, els remeis poden resultar amargants i fins i tot dolorosos si convenen guarir la malalta, requerint una aplicació ràpida.

Deixant de banda el color propi de l’alcaldessa i els seus regidors, és absolutament prioritari cercar el benestar col·lectiu. Fa molts anys que a Figueres no s’apliquen els remeis amb criteri objectiu de cura mèdica. La medicació s’administra, es reparteix segons el rèdit polític que es pretén obtenir i el color de les afiliacions, no amb criteri veritablement hipocràtic i guaridor.

Mentre tot això no succeeixi, la malalta anirà de mal en pitjor. Està clar, que veient l’evolució de Figueres, l’esperança es va esvaint dia rere dia.

De la mateixa manera que estudiants de medicina o infermeria a qui els fa pànic la sang, deixen els estudis, també els polítics desproveïts de vocació de servei públic haurien de plegar. Però malauradament, això no succeeix; en lloc d’admetre-ho, s’amaguen rere la butaca per seguir cobrant una feina que no només NO fan, sinó que a sobre, es dediquen a enfonsar la ciutat.

Hi ha vocacions veritables i d’altres se’ns mostren com purs afanys personals: figurar, lluir molt i sobretot cobrar més! Cal urgentment el canvi de concepte, absolutament necessari als «metges» de la casa gran de Figueres, que per al que hem vist fins ara, estan notablement desproveïts de «vocació de servei públic».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li