Héctor Ruiz: ‘Tenim nedadors excel·lents però sembla que això no es valora’

0
2318

El coordinador tècnic del Club Natació Figueres lamenta els problemes infraestructurals que tenen els joves nedadors del club a l’hora d’entrenar


 

Com valora els resultats de la temporada passada?
El primer any que vaig arribar va ser un canvi molt gran en tots els aspectes, però ara que els nedadors comencen a entendre la manera que tinc de treballar és quan comencen a sortir els resultats, que aquesta temporada han estat excel·lents. No obstant això, hem de tenir en compte les condicions tan precàries en què ens trobem a la piscina municipal.

No deu ser fàcil.
Imagina’t 15 nens entrenant a cada carrer d’un metre d’amplada (si hi arriba) en una piscina de 25 metres de llarg i on aquests carrers no estan rectes, sinó que acaben en embut per poder enganxar la corxera. El resultat és aquest: cops, esgarrapades, esquinços i fins i tot fissures als dits. En definitiva, setmanes sense poder entrenar un esport on el premi te’l dona la constància.

I tot i així aneu endavant.
Exacte. Hi ha nedadors d’altres clubs que entrenen per carrer en una piscina de 50 m de llarg i 2 m d’ample i que, tot i aquestes condicions, no són capaços d’estar entre els cent millors nedadors de Catalunya. Això és real, tenim nedadors excel·lents però aquí sembla que no es valora. M’agradaria veure fins on són capaços d’arribar amb unes millors condicions.

La sensació que té és que aquest projecte acaba de començar?
Estic segur que això no ha fet més que començar. La planificació està pensada perquè els nedadors comencin a treure resultats als 2 o 3 anys. Són joves i estan aprenent molt de pressa, assimilant conceptes i valors que els fan créixer dia a dia com a nedadors però, sobretot, com a persones.

Quins objectius us marqueu ara?
A escala col·lectiva, seguir pujant esglaons en la classificació per equips en totes les categories. Quan vaig arribar, el club es trobava prop de la posició 60 i ara estem lluitant per estar entre els 25 primers amb clubs que ens doblen i tripliquen en nombre. He d’estar molt content i satisfet del que estan aconseguint i això no seria possible sense el suport vital de tot el cos tècnic; l’Isaac Tudela i la Sònia Pous.

Content de l’experiència com a tècnic?
Estic aprenent moltíssim. Em sembla imprescindible escoltar als joves, posar-me al seu lloc per ajudar-los, animar-los i aconsellar-los. Tot i això, una de les assignatures pendents que em queden per ensenyar-los és saber perdre. Encara no ho porten gaire bé…

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li