Ha passat el Nadal, festa de pau i germanor

0
898

El 25 de desembre passat, totes les famĂ­lies del mĂłn cristiĂ , celebraren amb gran joia i alegria la festa de Nadal. Era el 2017 aniversari del naixement de JesĂşs Infant, en una cova de pastors dels afores de Betlem.

NADAL EN FAMĂŤLIA
Per Nadal, totes les famílies entorn d’una taula ben parada es reuniren avis, pares, fills i néts. L’àvia va fer el dinar. Uns plats saborosos i deliciosos, regats amb bon vi i cava. L’àvia, havent dinat anà a veure una seva cosina, malalta al llit. Per Nadal és un dia a propòsit per recordar els malalts i les persones que els falta companyia.

El pare i els fills van fer l’arbre de Nadal. La mare, al súper, va entregar un bon lot de queviures per a Càritas. La filla gran va arribar a l’hora de dinar. Vingué corrent de l’església. És una fidel col·laboradora de la parròquia. Tenia pressa per dinar. Ha d’anar al teatre. Fa el paper de la Verge Maria en Els pastorets, La flor de Nadal, que vaig estrenar l’any 1954. En el portal de Betlem cantarà una deliciosa cançó de bressol.

A la nit, va anar al Casino a ballar amb el seu promès, que en Els pastorets feia el paper de Satanàs. El Casino era ple de parelles i de famílies que acabaren, ballant, les festes de Nadal. Els carrers en plena nit, encara eren tots il·luminats. El nen petit de casa i altres nens i nenes feien d’àngel en Els pastorets. La seva cosina Angelina, que aquell any la van fer la Pubilla de la Vila, feia d’arcàngel Sant Miquel.

LES ELECCIONS DEL DIA 21
Aquest any s’ha escaigut Nadal quatre dies després de les eleccions a Catalunya. Jorn de discòrdia i de discrepància política. El dia de les eleccions el va escollir Rajoy, inventor de la “píndola 155” i després de destituir i d’empresonar de forma repudiable el govern legalment constituït de Catalunya.

Catalunya està trista i també molt enfadada. El nostre president, el vicepresident de la Generalitat i set intrèpids patriotes uns estan empresonats i altres exiliats. No han pogut seure a la taula de Nadal amb la família, avis, pares, fils i néts. No han pogut gaudir quan els petits han fet cagar el tió. Hauran de rebre els regals de l’arbre de Nadal a la presó i per correu aeri, a l’exili, a Brussel·les. Una greu ofesa als drets humans.

Els perseguits catalans tampoc no han pogut cantar cançons nadalenques al pessebre familiar. Ni han pogut anar a l’església a besar el nen Jesús, ni assistir a una representació d’Els pastorets. Això que enguany Satanàs podria portar una careta que recordés una persona de qui no val la pena dir el nom.

Un adagi popular diu: Per Nadal cada ovella al seu corral. Aquest Nadal del 2017, per obra i gràcia de l’enigmàtic 155, per moltes famílies ha estat un Nadal molt trist.

Els catalans estem dividits políticament. No tots pensem igual. El govern de Madrid ha oblidat que la política dóna voltes com una baldufa. Catalunya té dret a tornar a ser una Catalunya triomfant.

És hora que Madrid renunciï a governar sobre la Generalitat catalana. Ha finalitzat el temps de tutelar la voluntat dels catalans. Els catalans no necessitem cotutors en la política, ni administradors de la nostra economia, ni fiscals que ens vulguin ensenyar a llegir la Constitució.

Catalunya recorda la seva història. Fa 1.100 anys el Comte Guifré amb el bisbe Oliba, se separaren de l’Imperi franc i erigiren una nació independent. Ens agermanàrem amb Aragó i ampliàrem els Països Catalans amb València i Mallorca.

Per un error polĂ­tic-militar, el 1714, Catalunya quedĂ  absorbida per les terres de Castella. Felip V transformĂ  Catalunya en una provĂ­ncia espanyola.

Durant més de dos-cents anys els catalans, davant de la impossibilitat de restaurar el nostre petit imperi, van col·laborar políticament amb Espanya. Hem fet gran i rica Catalunya i hem ajudat a fer gran Espanya, de la qual n’admirem la història, el descobriment d’Amèrica, l’aportació cultural al Nou Continent. Els catalans volem pau i germanor amb el poble espanyol.

Però Catalunya enyora el regnat de Jaume I, el respecte que les nacions mediterrànies tenien a la nostra ensenya que onejava pel mar, desafiant corsaris i pirates.

Si en aquest 2018 fossin entre nosaltres els polítics insignes Prat de la Riba, Francesc Cambó, Torras i Bages i Guimerà, quin estímul tindríem per construir una Catalunya triomfant, una Catalunya que vol pau i no vol guerra, que com sega espigues d’or, fila i teixeix riquesa.

RETORN DEL GOVERN EXILIAT A CATALUNYA
Les urnes del 21 de desembre han tornat la legalitat al govern de Carles Puigdemont, exiliat. En endavant, intrèpids catalans regentaran des del nou Parlament una Catalunya lliure i sobirana. La flama d’una Catalunya independent ha ressorgit. Tornarà a flamejar a la nostra història? Serà altra vegada entrebancada?

Catalunya té dret a legislar les pròpies lleis, a administrar la pròpia economia, a gestionar les pròpies estructures. Catalunya no vol estar subjecte a la tutela del govern de Madrid.

Catalunya triomfant, volem pau, no volem guerra. Els catalans volem germanor, treball, pensions dignes i que els malalts, els vells i els infants siguin atesos amb amor, i simpatia.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li