‘Guiris’ go home?

0
1231

Des de la nit del temps, els autòctons sempre han tingut paraules amb cert menyspreu envers els forans o visitants: pixapins, “quemacus”, de can fanga, “guiris”; pocs saben que “guiri” és una transformació (apòcope) de la paraula “guiristino” que es com en euskera, anomenaven els Carlistes als fidels de la reina Cristina.

A Catalunya, s’esperen 8,3 milions de visitants, fent de la indústria turística, la principal font d’ingressos d’una comunitat que dia a dia, veu com grans empreses marxen degut a la pressió fiscal, l’increment dels preus i a la incertesa política, provocada pels il·luminats de sempre i els seus “palmeros”.

Més turistes que es deixaran directament o indirecta, més calerons a les nostres caixes, però es clar, ara que ens comencen a recuperar d’una crisi que segons ZP no existia (tot un visionari), han d’arribar quatre morts de gana que ben segur no saben el que és pagar una hipoteca ni mantenir una família, per tal de minvar la principal indústria, atacant restaurants, hotels, autocars turístics, ports esportius i tot allò que una ment malaltissa unineuronal, pot identificar amb un turista que ha entrat al país legalment, amb el seu passaport o carta d’identitat i la butxaca més o menys plena.

Els que hem voltat una mica pel món mundial -cosa que recomano seriosament ja que cura narcisismes , paranoies , victimismes i sentiments de superioritat desmesurats- ens adonem quan tornem a casa del nostre caràcter obert i hospitalari, de les meravelles arquitectòniques, la gran diversitat gastronòmica, parcs naturals, el comerç de qualitat (del top manta i dels que ho permeten impunement ja en parlarem un altre dia) la diversitat climàtica, marines residencials, oferta cultural, museus, esports, oci nocturn, platges, muntanyes, les tradicions populars, fires i festes, espectacles, xarxes viàries, transport públic, etc., que tenim al nostre abast i que gaire bé mai aprofitem.

Uns preus atractius, una indústria turística ferma i una diversitat ja esmentada, fan de Catalunya i com no, de l’Alt Empordà, un paradís per als viatgers, malgrat que al mig i malhauradament hi vinguin barrejats brètols que només aprofiten per mostrar el seu incivisme, com queda demostrat a Calella, Lloret de Mar, Salou, la Barceloneta i a molts dels nostres barris.

Sort en tenim, que la situació econòmica-politico-social-terrorista que envolta bona part de la Mediterrània, han fet canviar de destí a molts europeus, asiàtics i nord-americans i que coneixedors dels nostres encants, tornen any rere any a visitar-nos.

La manca de resposta contundent per part de les autoritats i dels mateixos cossos de seguretat, fan encara més greu la situació, ja que més envalentits que mai, els atacs a interessos turístics, continuaran impunes… fins que qualsevol pare de família, davant un perill o risc i per tal de protegir els seus, actuï amb conseqüències irreversibles.

Si encara hem d’afegir que bona part dels polítics que donen suport a l’equip de govern de la Gencat, són partidaris activament o passiva d’aquest atacs, reforça més encara la meva petició endèmica de fer controls d’alcoholèmia, drogues i proves psicotècniques a les portes del Parlament i als Ajuntaments.

O potser estic equivocat? No sé, però és clar, proclames com “Tourist go home”,”Stop destroying our lives” o perles d’origen nazi com “tourismus macht frei”, donen mostres de la indigència mental d’aquest turismòfobs, sense anomenar les darreres ocurrències, potser degut a un mal beure, mal fumar o ingesta psicotròpica diversa, d’expropiar parcs d’àtraccions, hotels, catedrals…vindran molts inversors, segur.

Soc conscient que la massificació de turistes provoca problemes d’ordre, manca de pàrquings, saturació i sobreocupació als habitatges, cues, aldarulls, augment del preu del lloguer i d’hotels, etc. però per això hi ha unes ordenances municipals, codi civil, codi penal, llei de seguretat ciutadana, llei d’arrendaments, normatives sobre habitatges d’us turístic, (HUT) etc. i ben segur que caldrà adaptar-les als nous reptes, per tal que la convivència dels autòctons que s’han de llevar d’hora per anar a treballar i els que ens visiten, sigui cordial i sostenible.

No oblidem com des de la nostra estimada Gencat, cuidem els turistes i els autòctons amb el cobrament de les bosses de plàstics, l’impost a les begudes sucroses, les taxes turístiques per a l’allotjament, zones blaves, autopistes de peatge, l’impost de successions i ben aviat, per respirar.

Aturem i condemnem aquestes bretolades contundentment i seiem per escoltar els veïns, professionals turístics, sociòlegs i d’altres parts implicades, però no matem a la Gallina dels Ous d’Or; amb el menjar, no es juga, almenys això pensem els que no vivim de nòmines institucionals, subvencions, ajuts, atur ni dels pares.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li