El jove pilot figuerenc Guillem Pujeu (2001) va iniciar a principis d’agost una nova aventura al volant, aquest cop a la Lamborghini Super Trofeu Europe. Sense poder provar el cotxe, l’empordanès va arribar a Misano, feu de la primera cursa, i va assolir un destacat top 10 que augura èxits immediats. Un pas més en la curta –però de moment meteòrica– trajectòria del pilot de casa nostra.

Com sorgeix el nou repte de pilotar a la Lamborghini Super Trofeu Europe?
A l’hivern, entre temporada i temporada, ens va arribar l’oferta de l’equip Leipert Motorsport: fer un primer test i començar a conèixer-nos. El primer test el vam fer a Barcelona, on ells van veure com treballava jo, i jo vaig poder comprovar com es desenvolupava tot l’equip. Vaig adonar-me que la marca Lamborghini tenia una implicació bastant important i el conjunt em va agradar molt. Vam començar a parlar i a partir d’aquí vam arribar a un acord que feia possible aquest projecte que em fa molta il·lusió i on l’equip i la marca hi estan molt involucrats.

Quines particularitats té aquesta competició?
En aquest campionat tots els cotxes són iguals, i això és un punt molt a favor, ja que no ens hem de preocupar del Balance of Performance (BoP), que és el que iguala tots els vehicles. Senzillament, el pilot s’ha de preocupar de conduir i fer un bon set up amb l’equip, és a dir, hi ha menys preocupacions en aquest sentit, i tot això són variables que ajuden a estar més centrat. La competició d’aquest any és diferent del campionat de l’any passat, el GT Open Cup, que era multimarca, tot i que s’assembla més a la Fórmula 4, on tots els cotxes són iguals. De fet, per aquesta raó vaig acabar escollint aquesta opció.

I com valora el seu debut?
Molt positiu. Soc conscient que el resultat potser no ho reflecteix –va ser vuitè–, però estic molt content pel cap de setmana que vam fer, tant de l’equip com jo. A causa de la Covid, arribava sense haver pogut fer cap entrenament ni test amb el cotxe, és a dir, encara no hi havia pujat. A partir d’aquí, arribar a la primera cursa d’un campionat amb tant de nivell com és la Lamborghini Super Trofeu Europe, amb 23 cotxes participants, i fer top 10 a la primera prova, considero que està molt bé. S’ha de valorar l’ajuda que em va donar l’equip, n’estic molt content, i tot això va fer que la línia de progressió fos molt bona, sempre ascendent. Per tant, no veiem perquè ens hem de quedar aquí, tot ens indica que hem de seguir pujant fins al més alt.

Quin ha de ser l’objectiu d’aquest any, doncs?
Ho tinc molt clar. Estic aprenent el màxim i posant tot el meu esforç. La línia de progressió és aquesta i, a partir d’aquí, s’ha de veure fins on arriba, tot i que al final, el màxim sempre és la primera posició. Per tant, l’objectiu és sens dubte sumar victòries i podis en aquest campionat per poder fer un pas més l’any vinent.

Abans parlava del retorn després del confinament. Se li va fer més complicat del que esperava?
De fàcil no ho ha estat, però sí que és veritat que hem estat molt preparats durant el confinament, almenys jo. Estic més en forma físicament que abans, i també vam fer molt de simulador. Fins i tot ens hem ajudat entre pilots. L’objectiu final era no perdre la forma, i no puc definir-ho com una etapa complicada, però sí que ha estat més difícil del normal, tot i que el ritme el vaig agafar ràpid.

Vaja, que el més dur va ser el fet de no poder pilotar.
Se’m va fer increïblement dur, sí. Molta gent potser no ho entendrà, però al cap i a la fi a dins de casa es poden practicar molts esports: encara que no sigui el mateix, les sensacions del futbol, per exemple, es poden aconseguir fent tocs al menjador. Ara bé, el sentiment d’adrenalina que es té mentre es pilota un cotxe no es pot tenir, i estar tant de temps sense tenir aquest feeling et crea una incomoditat i un estrès mental que no és agradable. Afortunadament, però, això ja ha passat, som un altre cop a les pistes i donant gas a fons.