Grafit figuerenc al mur de BerlĂ­n

0
982

El setembre del 1986, tres anys abans de l’enderroc, uns joves van fer una pintada reivindicativa de la ciutat


Just tres anys abans de la caiguda del mur de BerlĂ­n, un reduĂŻt grup de joves empordanesos va tenir la gosadia de fer una pintada amb la llegenda «17600 – Figueres» (el nom de la ciutat i el del seu codi postal) al capdamunt d’aquella paret a l’altura de la Potsdamer Platz. Lògicament, el grafit va ser fet al vessant occidental (el de la RepĂşblica Federal Alemanya) i malgrat que mentre es duia a terme l’enderrocament de la paret es va gestionar per poder traslladar aquell pany de paret per ser exposat a la ciutat, la rapidesa amb la qual es va fer la demoliciĂł ho va dificultar del tot.

La pintada es va realitzar el setembre del 1986 i un any i mig mĂ©s tard, un dels seus autors, l’aleshores estudiant i avui escriptor i bibliotecari SebastiĂ  Roig, explicava la seva proesa a les pĂ gines de la revista mensual EmpordĂ  Federal tot remarcant que la imatge apareixia en una pel·lĂ­cula del director alemany Bo Winders. Roig recordava que «l’expediciĂł empordanesa de l’intercanvi juvenil Figueres/BerlĂ­n-Neukölln passa l’estona a l’antiga capital alemanya pintant a correcuita –els vopos (nom amb el qual es coneixia la policia de fronteres de la RepĂşblica DemocrĂ tica Alemanya) sĂłn a l’altre costat– un grafit en el mur de BerlĂ­n. Un temps desprĂ©s, aquell “17600 – Figueres” Ă©s recollit fugaçment per Bo Winders en la seva darrera pel·lĂ­cula».

Rodada a la Berlín oest de finals dels anys 80 del segle passat, justament a les acaballes de la Guerra Freda, El cel sobre Berlín és un retrat de la vida dels eterns àngels Damiel (Bruno Ganz) i Cassiel (Otto Sander), que deambulen i es perden per la ciutat sense ser percebuts per la massa de gent que els envolta. Entre els berlinesos amb els quals els àngels topen hi ha una dona embarassada, un pintor, un home convençut que la seva parella ja no l’estima o un ancià anomenat Homer (Curt Bois) que somia en una «pau èpica». La descripció de la vida dels dos àngels serveix d’excusa a Winders per meditar sobre el passat, el present i el futur de Berlín, i la pel·lícula mateixa es converteix, de fet, en un homenatge a la ciutat en el qual apareixen indrets emblemàtics com Potsdamer Platz, encara sense edificar i contornada per un mur ple de grafits i on s’immortalitza –encara que només sigui un parell de segons– la referència a Figueres.

La Potsdamer Platz és actualment una plaça i intersecció de carrers principals en el centre de la capital. És anomenada així per la ciutat propera de Potsdam. La major part de les construccions daten del 1990. El lloc és considerat avui dia com un dels més notables de Berlín i és freqüentat per molts turistes. Entre els anys 1920 i 1930 també va ser un dels espais més animats d’Europa, però la majoria dels seus edificis van ser destruïts en el transcurs dels bombardeigs intensius de finals de la Segona Guerra Mundial. Quan la ciutat va ser dividida en Berlín est i Berlín oest, el lloc va ser partit en dos, i després, el 1961, el mur de Berlín la travessava de banda a banda, la qual cosa en va fer un indret desolat.

UN INTERCANVI JUVENIL. El primer Ajuntament de la democràcia va promoure, l’any 1980, els intercanvis juvenils entre Figueres i el districte de Neülkom, al Berlón occidental. Inicialment sempre hi havia places disponibles, ateses les reticències dels joves de la ciutat a desplaçar-s’hi, però una dècada més tard, ja amb l’Alemanya en procés d’unificació, es va haver de fer un sorteig per escollir els participants, a part d’haver d’excloure les diverses sol·licituds que arribaven de municipis d’arreu de la comarca.

La relació entre les dues ciutats es va reforçar el 1988, just un any abans de la caiguda del mur, quan es va signar un tractat d’amistat que van signar l’aleshores alcalde de Figueres, Marià Lorca, i el seu homòleg berlinès. Els joves participants havien de tenir entre 14 i 17 anys i es desplaçaven a la capital alemanya per un període de 15 dies. A l’any següent eren els joves berlinesos –en ambdós casos, solien ser una trentena– els que es desplaçaven fins a la capital de l’Alt Empordà. En aquell moment el preu que es pagava per l’intercanvi, subvencionat per l’Ajuntament, era entre 25.000 i 30.000 pessetes de l’època.

ÀNGEL BURGAS. Un figuerenc, l’escriptor Àngel Burgas, es trobava a la capital alemanya durant la caiguda del mur. En concret, va fer una estada de dos anys a Berlín, entre el 1988 i el 1990, en ser admès com a alumne convidat a la Höchshule der Kunste (Escola Superior d’Art) a la classe de K. H. Hödicke. Berlín és un altre espai que apareix sovint a les seves obres (Adéu, La fi d’Europa) i, segons ha reconegut, pauta fonamental en el seu desenvolupament personal i creatiu.

Al seu llibre de contes Petites històries del globus hi ha un capítol que porta per títol «Els til·lers de Berlín», on una mare explica emotivament a la seva filla com es va construir un mur de formigó a davant de casa seva, de manera inexplicable i ràpida, que, a més, els va separar durant dècades dels avis i que la nena pensava que vivien molt lluny. L’escriptor figuerenc ha anunciat, a través de les xarxes, que aquests dies ha tornat a la capital de l’Alemanya unificada per recordar els esdeveniments històrics que va viure en primera persona.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li