Glòria de Castro: «La protagonista de la meva novel·la no vol ser una heroïna»

0
973

L’autora de ‘L’instant abans de l’impacte’ va ser la sisena ponent del cicle Punt de Lectura als Jardins de la Societat de la Concòrdia d’Agullana 


Directa i contundent, divertida i aguda, amb un somriure net i captivador, Glòria de Castro va començar la seva intervenció agraint la possibilitat de participar en un cicle que «suposa un exemple de descentralització de la cultura», concepte en el qual ella va dir que creu fermament. Durant la sessió es va posar a la butxaca les gairebé vuitanta persones assistents a la sisena sessió del Punt de Lectura i va generar un dels col·loquis més animats de la temporada.

L’autora de L’instant abans de l’impacte va explicar que la novel·la neix del fet que durant sis anys, en l’àmbit professional, havia estat condemnada a no fer res amb l’objectiu que plegués perquè havia decidit tenir fills i demanar un horari que facilités la conciliació familiar, cosa que a l’empresa li va semblar fatal.

Sobre la seva dedicació a escriure, va comentar «des de sempre he tingut el costum d’escriure dietaris en llibretes on hi llançava com un vòmit tot allò que duia dins i volia expulsar fora. Per donar sentit a les sis hores diàries que havia d’estar a la feina sense res a fer vaig decidir obrir una carpeta amb el títol ‘tràmits’ i allà vaig anar llançant el meu vòmit durant els sis anys que va durar aquesta situació»

Sobre la transformació d’aquests apunts en la novel·la guanyadora del premi Llibreter 2022 va comentar «quan finalment em van acomiadar de l’empresa i vaig rellegir aquell vòmit, vaig adonar-me que el que allà hi havia podia ser la veu de moltes dones i vaig decidir transformar-ho en una història. El fet d’estar fora de la situació em va permetre agafar distància i d’aquí va sorgir el sarcasme i la veu va adquirir un to poètic cru, un caràcter molt punk».

Dit això, Glòria de Castro va afegir que aquell material inicial havia estat objecte d’un procés d’elaboració molt llarg i que va anar evolucionant fins a esdevenir un conjunt de píndoles encapçalades cada una per un NO i estructurades en forma d’un suposat dietari escrit durant un any. «De fet hi ha un principi en publicitat que ve a dir que ‘Mai comencis un titular amb un NO’, al marge de rebel·lar-me contra aquest principi jo volia denunciar el fet que el sistema em deia que NO servia per aquell treball però SÍ que servia per alimentar el món consumista».

Sobre la importància d’haver estudiat publicitat i d’haver-se dedicat a aquesta professió va comentar: «La publicitat et fa treballar molt el llenguatge, t’obliga a no desbordar ni el temps ni l’espai que t’han assignat. T’obliga a ser contundent, precís, a anar directa al gra i treure tot allò de prescindible» i encara va afegir: «En aquest cas jo volia alliberar-me del que fem els publicistes que és, ni més ni menys que xuclar el sentit de les paraules fins que ja no signifiquen res però volia fer-ho utilitzant les eines que la publicitat m’oferia».

El lector de L’instant abans de l’impacte es troba amb una protagonista que es pregunta què està fent amb la seva vida i acaba plantejant-se qui o com li hagués agradat ser. Sobre això Glòria de Castro va comentar que «la protagonista de la meva novel·la no vol ser una heroïna. És un personatge de ficció però està explicada des de la veritat».

En el col·loqui amb els assistents va referir-se a algunes cites o referències presents en la seva novel·la. Sobre Rayuela de Cortázar va afirmar que «és el millor llibre d’amor que he llegit mai». Sobre els personatges de la tragèdia aèria del Andes va comentar que li havien servit com «una bona metàfora d’aquells que trien el camí més llarg per arribar al seu destí» i sobre Angèlica Liddell va dir que la seva obra era «Un excel·lent exemple de conscienciació compromesa que m’ha servit de referent».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li