‘Glamping’ a Figueres?

0
4489

El glamping és fer càmping amb glamur, que es veu que és cosa bona i dóna bon rotllo. Tots sabem i patim la tendència al glamur que tenen algunes de les habitants del planeta “alcaldia” a Figueres. És un fet sabut i patit en silenci i amb resignació, i amb la vana –o agosarada– idea d’alguns que són un mal menor.

Marcar tendència sempre comporta riscos implícits, però per la imatge que acompanya el text, ens trobem davant d’un model de glamping empordanès fallit. Una tenda de campanya als parterres de la plaça de l’Estació ens genera preguntes que el govern no contesta: hi estan còmodes? Tenen servei d’habitacions? Els molesten els veïns? La font fa funcions de piscina o de bany? Estem introduint a Figueres una moda chic o cool rumiada des del “Ganivet” d’alcaldia? No ho sabem.

Malauradament, tenim la sospita que no s’està introduint el glamping furtiu a Figueres, i ens ho confirma l’estat en què es troba la mateixa plaça de l’Estació, on és fàcil adonar-se que deixadesa, brutícia, fanals trencats, mala il·luminació, blocs de pisos a mig fer per on campen (i potser acampen) rodamons o carrers mal apedaçats, conformen la imatge que capta la retina dels que ens vénen a visitar en tren convencional; els que arriben en alta velocitat, no cal patir, també tenen la seva dosi de realitat desoladora a la vista.

El govern no detecta aquestes imatges; qui sap si l’addicció al cotxe oficial amb vidres tintats no permet veure l’exterior; les addiccions, ja se sap, sempre generen problemes. I així, mentre en alguns indrets de Catalunya ens mostren el llunyà crit de les gavines, les turbulències que la brisa arrenca en passar o l’aigua que cau per la vessant d’un turó, a Figueres mostrem la merda –pressumptament de gos– a les voreres esquerdades (a les noves també, que consti), les turbulències de porqueria variada voleiant per la ciutat el dia que fa tramuntana o la mendicitat agressiva a la majoria de semàfors i en el bell centre de Figueres.

Una altra pregunta ens assalta, i és: com podem tenir un director de Serveis Urbans –a qui pretenien apujar el sou més de 10.000€ fins a sobrepassar els 77.000€ anuals– perquè arregli tot aquest daltabaix i que passi el temps i tot segueixi igual? És que, potser, aquest director és fan de Júlio Iglesias i les seves inoblidables balades com La Vida sigue igual? Ens hauran de respondre el govern i els honestos companys republicans d’ERC-MES, que estaven disposats a apujar-li el sou amb incontrolable alegria i entusiasta desenfreno.

Què hi diu l’alcaldessa? Creiem que no gaire res, perquè o no hi és, o arriba tard per assabentar-se’n, o s’ha perdut, o busca un parterre on implantar un glamping de debò, amb glamur… En això deu consistir, com ella sol dir, “implementar el seu projecte de ciutat” mentre espera que arribi el 2019.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li