‘Glamping’ a Figueres?

0
4379

El glamping Ă©s fer cĂ mping amb glamur, que es veu que Ă©s cosa bona i dĂłna bon rotllo. Tots sabem i patim la tendĂšncia al glamur que tenen algunes de les habitants del planeta “alcaldia” a Figueres. És un fet sabut i patit en silenci i amb resignaciĂł, i amb la vana –o agosarada– idea d’alguns que sĂłn un mal menor.

Marcar tendĂšncia sempre comporta riscos implĂ­cits, perĂČ per la imatge que acompanya el text, ens trobem davant d’un model de glamping empordanĂšs fallit. Una tenda de campanya als parterres de la plaça de l’EstaciĂł ens genera preguntes que el govern no contesta: hi estan cĂČmodes? Tenen servei d’habitacions? Els molesten els veĂŻns? La font fa funcions de piscina o de bany? Estem introduint a Figueres una moda chic o cool rumiada des del “Ganivet” d’alcaldia? No ho sabem.

Malauradament, tenim la sospita que no s’estĂ  introduint el glamping furtiu a Figueres, i ens ho confirma l’estat en quĂš es troba la mateixa plaça de l’EstaciĂł, on Ă©s fĂ cil adonar-se que deixadesa, brutĂ­cia, fanals trencats, mala il·luminaciĂł, blocs de pisos a mig fer per on campen (i potser acampen) rodamons o carrers mal apedaçats, conformen la imatge que capta la retina dels que ens vĂ©nen a visitar en tren convencional; els que arriben en alta velocitat, no cal patir, tambĂ© tenen la seva dosi de realitat desoladora a la vista.

El govern no detecta aquestes imatges; qui sap si l’addicciĂł al cotxe oficial amb vidres tintats no permet veure l’exterior; les addiccions, ja se sap, sempre generen problemes. I aixĂ­, mentre en alguns indrets de Catalunya ens mostren el llunyĂ  crit de les gavines, les turbulĂšncies que la brisa arrenca en passar o l’aigua que cau per la vessant d’un turĂł, a Figueres mostrem la merda –pressumptament de gos– a les voreres esquerdades (a les noves tambĂ©, que consti), les turbulĂšncies de porqueria variada voleiant per la ciutat el dia que fa tramuntana o la mendicitat agressiva a la majoria de semĂ fors i en el bell centre de Figueres.

Una altra pregunta ens assalta, i Ă©s: com podem tenir un director de Serveis Urbans –a qui pretenien apujar el sou mĂ©s de 10.000€ fins a sobrepassar els 77.000€ anuals– perquĂš arregli tot aquest daltabaix i que passi el temps i tot segueixi igual? És que, potser, aquest director Ă©s fan de JĂșlio Iglesias i les seves inoblidables balades com La Vida sigue igual? Ens hauran de respondre el govern i els honestos companys republicans d’ERC-MES, que estaven disposats a apujar-li el sou amb incontrolable alegria i entusiasta desenfreno.

QuĂš hi diu l’alcaldessa? Creiem que no gaire res, perquĂš o no hi Ă©s, o arriba tard per assabentar-se’n, o s’ha perdut, o busca un parterre on implantar un glamping de debĂČ, amb glamur… En aixĂČ deu consistir, com ella sol dir, “implementar el seu projecte de ciutat” mentre espera que arribi el 2019.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li