Gladiadors a l’amfiteatre

0
972

Començo per aclarir que el Coliseum de Roma Ă©s un amfiteatre, no un circ. El circ era on tenien lloc els espectacles mĂ©s populars de l’antiga Roma: les carreres de cavalls. Les lluites de gladiadors eren a l’amfiteatre, el mĂ©s famĂłs de tots va ser el Coliseum, la imatge restaurada del qual es pot veure a la pel·lĂ­cula Gladiador. Conegut originalment com a Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum flavium), va passar a ser anomenat Coliseum perquĂš al seu costat hi havia una gran estĂ tua. Tenia capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades. El Coliseum es va seguir fent servir durant gairebĂ© 500 anys, i s’hi van celebrar els Ășltims jocs durant el segle VI. A mĂ©s de les lluites entre gladiadors, tambĂ© s’hi van fer molts altres espectacles: combats nĂ utics, cacera d’animals, execucions pĂșbliques o recreacions de famoses batalles. Estava a prop del que era el centre de Roma, era de fĂ cil accĂ©s i tenia 80 entrades numerades per facilitar trobar el seient. Els seus murs tenien fins 50 metres d’alçària. La seva estructura, els soterranis i la mida permetien espai per a centenars de gladiadors, feres, maquinĂ ria per transformar l’aparença de la sorra o inclĂșs el drenatge necessari per transformar-lo en un llac pels nautae o jocs de guerra nĂ utics.

El contingut d’aquesta píndola surt de Harold W. Johnston i S. I Kovaliov.

Com deia, les lluites de gladiadors tenien lloc als amfiteatres com el Coliseum, dels quals n’hi havia a tot l’Imperi, inclĂșs amb la mateixa mida que el de Roma. Les lluites de gladiadors tenen origen en el fet que als romans els agradava mĂ©s un espectacle rude que una obra de teatre grega, com va succeir l’any 167 aC, quan els millors mĂșsics grecs varen deixar indiferent el pĂșblic romĂ , fins que els edils ordenaren als mĂșsics que deixessin de tocar i comencessin una baralla a cops de puny, de manera que es va despertar l’entusiasme dels assistents. Sembla que l’origen dels jocs de gladiadors poden venir de la supervivĂšncia dels sacrificis humans en honor dels morts i probablement van ser introduĂŻts pels etruscs. L’any 264 aC, els germans Brutus van organitzar per primera vegada, en el funeral del seu pare, un combat entre tres parelles de gladiadors. L’any 216 ja n’existien 22 parelles, que van lluitar en el funeral de Marc Emili LĂšpid; en el 200, 25 parelles al funeral de Marc Valeri Levini i al de Publi Licini el 183, es reuniren 60 parelles de gladiadors. Durant el perĂ­ode de la RepĂșblica els jocs de gladiadors eren privats (munera), no tenien dies fixes per celebrar-los i havien de buscar un pretext com la mort d’algun parent o amic, pagant les despeses de la seva prĂČpia butxaca. En temps del CĂČnsol Sul·la (anys 80 aC), els jocs de gladiadors ja havien esdevingut una manera molt efectiva d’aconseguir el favor del poble per part dels polĂ­tics, que competien entre ells per organitzar-los, aprofitant per rodejar-se de grups de lluitadors professionals, tambĂ© dits gladiadors, encara que no fossin destinats a lluitar al circ, sinĂł a intimidar o sabotejar actes de rivals i manipular eleccions. En temps de CĂšsar, es va crear tal terror amb els gladiadors, que el senat va haver de promulgar lleis limitant el nombre de gladiadors que un ciutadĂ  privat podia utilitzar. PerĂČ en temps de l’Imperi, les prerrogatives de l’emperador ho van canviar tot i August va celebrar jocs en els quals van lluitar mĂ©s de 10.000 homes al llarg del seu govern, que certament va ser llarg. En canvi, l’emperador TrajĂ  en va fer lluitar tambĂ© 10.000 homes en nomĂ©s 4 mesos de l’any 107 dC per celebrar la seva victĂČria contra el Dacis.

El subministrament de gladiadors, ara ja dels lluitadors del circ, inicialment va ser de presoners de guerra, homes, per tant, coneixedors de les tĂšcniques de la lluita. Quan declinaren les fonts de presoners, s’iniciĂ  la creaciĂł d’escoles de gladiadors, on es destinaven els esclaus violents, tambĂ© criminals o, finalment, homes amb pocs recursos. Els tractants de gladiadors eren persones de mala reputaciĂł, tot i que durant l’Imperi les escoles van estar subvencionades amb fons pĂșblics i sota la direcciĂł de funcionaris estatals. Els gladiadors tenien entrenadors competents (lanistae) i estaven sotmesos a una dura disciplina, amb dieta supervisada (sagina gladiatoria), exercicis gimnĂ stics regulars i entrenaments amb armes diferents. Els gladiadors d’una mateixa escola els deien una familia. Solien lluitar en parelles, un home contra un altre, perĂČ tambĂ© es feien combats massius (gregatium, catervatium). Segons les armes utilitzades rebien noms diversos: samnitas (‘armes pesants’), tracis (‘armes lleugeres’), retiarius (una xarxa per atrapar l’oponent i un trident), laqueatores (un llaç) o dimachaeri (dues espases).

No cal dir que els jocs s’anunciaven per tots els mitjans de l’ùpoca, com amb pintades a les parets i inclĂșs a les lĂ pides. La informaciĂł donava detalls de l’organitzador, la data i el lloc, els lluitadors detallats, i si eren bons i coneguts. En algun cartell trobat a Pompeia, davant del nom dels gladiadors algĂș va afegir el resultat desprĂ©s dels combats, vicit, periit (‘va morir’), missus (‘vençut perĂČ no mort’). La nit abans dels combats, els gladiadors rebien un sopar extra (cena libera). El dia del combat, desfilaven al voltant del cercle i aturats davant l’organitzador, fos privat o l’emperador, feien la salutaciĂł: Morituri te salutant. No tots els gladiadors eren igual de valents, n’hi havia que no volien sortir a lluitar, llavors els obligaven amb ferros candents o fuetejant-los. Si un era derrotat perĂČ no mort, podia demanar la pietat de l’organitzador; era costum que ho consultĂ©s al pĂșblic, que si desitjava veure’l morir ho manifestava amb el pollice verso, amb el braç estĂšs i el polze cap al terra.

Els gladiadors no van arribar a tenir la fama i les recompenses dels aurigae, perĂČ podien rebre premis importants i viure luxosament la resta de la seva vida, obtenint reconeixement i fama de la qual no s’avergonyien, com ho demostra que fessin gravar a les seves tombes les victĂČries assolides. Gladiadors a l’amfiteatre

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li