Geperut

0
791

Sembla, benvolguts lectors, que una cinquantena de diputats francesos, constituïda per 17 del grup d’extrema esquerra de la France Insoumise, 15 comunistes (que allà al país veí no estan pas per eufemismes, metàfores i amfibologies com aquí a Espanya), 13 nacionalistes corsos i uns quants tutti quanti socialistes i centristes, han signat i publicat un manifest en el qual denuncien l’atac a les llibertats fonamentals i a la democràcia que l’Estat espanyol està inferint en les persones dels seus polítics i ciutadans separatistes. I, naturalment, el MHP Torra, en una nota redactada en francès, és clar, que el català es queda per reafirmar la personalitat i contestar els espanyols, els diu que «Merci beaucoup pour votre engagement envers la démocratie et les droits civils et politiques».

Jo no diré res sobre la resposta del MHP Torra (no seria ja hora de canviar aquest títol amb sabor de temps superats?) perquè ja és sabut que, amb raó o sense, ell manté un determinat, concret i repetitiu discurs encara que, de vegades, amb contradiccions argumentals importants majors, la darrera afirma que, en cas de no ser absolutòria la sentència del Suprem, impulsaria el camí cap a la independència. D’acord amb els principis de la lògica i a sensu contrario, volia dir, tot proposant un pacte, que si no es condemnava els polítics jutjats frenaria el procés?

Però el que no he pogut evitar és, davant la magarrufa d’aquests polítics veïns (Ils sont fous ces gaulois ou tout simplement des cons?, potser diria César) recordar que va ser un camell, potser a causa d’allò de la palla en l’ull aliè i la biga en el propi, qui va titllar de geperut un dromedari (suposo que recorden que el camell té dues gepes mentre que el dromedari només una), perquè és la pàtria de la liberté, la égalité i la fraternité (une nation, un Drapeau, una langue) la que es troba a anys llum del reconeixement dels drets civils, polítics i culturals dels seus ciutadans, en el cas de la Catalunya ocupada d’ençà que el famós Roi Soléil, aquell que identificava l’Estat amb la seva persona, l’any 1700 (14 abans del reivindicat 11 de setembre) signava un edicte d’«Interdiction officielle de la langue catalane» que ell mateix justificaria amb la frase «L’ús de la llengua catalana em repugna i és contrari a la dignitat de la nació francesa». Per no parlar dels corsos, dels bretons, dels alsacians.

Vaja, que aquests gavatxos són mestres en allò del refrany castellà de consejos vendo que para mí no tengo, i en la Catalunya del sud alguns es deixen entabanar. Potser s’estimarien més l’estatus polític i cultural del Rosselló sota el domini francès?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li