Geperut

0
918

Sembla, benvolguts lectors, que una cinquantena de diputats francesos, constituĂŻda per 17 del grup d’extrema esquerra de la France Insoumise, 15 comunistes (que allĂ  al paĂ­s veĂ­ no estan pas per eufemismes, metĂ fores i amfibologies com aquĂ­ a Espanya), 13 nacionalistes corsos i uns quants tutti quanti socialistes i centristes, han signat i publicat un manifest en el qual denuncien l’atac a les llibertats fonamentals i a la democrĂ cia que l’Estat espanyol estĂ  inferint en les persones dels seus polĂ­tics i ciutadans separatistes. I, naturalment, el MHP Torra, en una nota redactada en francĂšs, Ă©s clar, que el catalĂ  es queda per reafirmar la personalitat i contestar els espanyols, els diu que «Merci beaucoup pour votre engagement envers la dĂ©mocratie et les droits civils et politiques».

Jo no dirĂ© res sobre la resposta del MHP Torra (no seria ja hora de canviar aquest tĂ­tol amb sabor de temps superats?) perquĂš ja Ă©s sabut que, amb raĂł o sense, ell mantĂ© un determinat, concret i repetitiu discurs encara que, de vegades, amb contradiccions argumentals importants majors, la darrera afirma que, en cas de no ser absolutĂČria la sentĂšncia del Suprem, impulsaria el camĂ­ cap a la independĂšncia. D’acord amb els principis de la lĂČgica i a sensu contrario, volia dir, tot proposant un pacte, que si no es condemnava els polĂ­tics jutjats frenaria el procĂ©s?

PerĂČ el que no he pogut evitar Ă©s, davant la magarrufa d’aquests polĂ­tics veĂŻns (Ils sont fous ces gaulois ou tout simplement des cons?, potser diria CĂ©sar) recordar que va ser un camell, potser a causa d’allĂČ de la palla en l’ull aliĂš i la biga en el propi, qui va titllar de geperut un dromedari (suposo que recorden que el camell tĂ© dues gepes mentre que el dromedari nomĂ©s una), perquĂš Ă©s la pĂ tria de la libertĂ©, la Ă©galitĂ© i la fraternitĂ© (une nation, un Drapeau, una langue) la que es troba a anys llum del reconeixement dels drets civils, polĂ­tics i culturals dels seus ciutadans, en el cas de la Catalunya ocupada d’ençà que el famĂłs Roi SolĂ©il, aquell que identificava l’Estat amb la seva persona, l’any 1700 (14 abans del reivindicat 11 de setembre) signava un edicte d’«Interdiction officielle de la langue catalane» que ell mateix justificaria amb la frase «L’Ășs de la llengua catalana em repugna i Ă©s contrari a la dignitat de la naciĂł francesa». Per no parlar dels corsos, dels bretons, dels alsacians.

Vaja, que aquests gavatxos sĂłn mestres en allĂČ del refrany castellĂ  de consejos vendo que para mĂ­ no tengo, i en la Catalunya del sud alguns es deixen entabanar. Potser s’estimarien mĂ©s l’estatus polĂ­tic i cultural del RossellĂł sota el domini francĂšs?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li