Genís Matabosch: ‘És molt gruixut que parlin d’opacitat respecte a una fundació auditada’

0
2272

Figuerenc i diplomat en Administració i Conservació del Patrimoni per l’Institut Nacional del Patrimoni de París i llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Girona. És el president de Circus Arts Foundation amb seu a Figueres, que organitza, des de l’any 2012, el Festival Internacional de Circ.


 

Com valora aquesta primera edició del Festival Internacional del Circ, a Girona?
Ha estat un èxit rotund: d’espectadors, d’organització i d’espectacle. Tots aquells qui coneixen el Festival per ser-ne usuaris fidels estan d’acord a considerar-la la millor edició, la que ha permès al Festival arribar finalment a la primera divisió.

El certamen ha tornat a batre rècord d’assistència, amb 30.608 persones de públic. L’any passat, a Figueres, les xifres s’enfilaven a 31.473 persones.
És la primera vegada que les funcions de públic obert (les no escolars) registren sense excepció el 100% d’ocupació: a Figueres sempre quedava alguna butaca lliure. És cert que l’any passat va haver-hi més espectadors perquè a darrera hora es va afegir una funció extra dilluns a la tarda que no va acabar d’omplir-se. Per prudència, en fer el canvi vam decidir no incloure aquesta representació que, finalment, hauríem omplert vist que centenars de persones es van quedar sense poder assistir a Elefant d’Or per tenir totes les entrades exhaurides.

Com creu que ha acollit el Festival, la ciutat de Girona? Hi ha hagut algunes queixes veïnals per la ubicació de la carpa.
Mai no plou a gust de tothom i uns pocs han pretès perllongar a Girona l’estela de les polèmiques estèrils vinculades al Festival que van estrenar a Figueres. La carpa té a la Devesa un espai ideal i així n’han gaudit els 30 mil usuaris.

S’hi ha sentit bé com a director?
Em sento molt còmode a Girona: hi vaig viure quatre anys quan era universitari i és la ciutat d’on són fills els meus besavis, els avis i la mare, i on ara vaig a viure. És una ciutat amb una gran embranzida que ofereix al Festival moltes oportunitats actuals (proximitat amb Barcelona, l’AVE al centre, la centralitat de la Devesa) i futures (el veïnatge amb la Fira i l’Auditori, la Universitat). El públic ha respost entusiasta i la ciutat s’ha fet seu el Festival ja des d’aquesta primera edició: concurs d’aparadors, exposicions, col·laboració amb entitats, actuacions a residències i l’hospital…

El Cirque du Soleil li ha posat la mirada. En el marc del Festival de Circ Elefant d’Or, s’hi va fer l’únic càsting d’acròbates que la companyia canadenca feia a Europa aquest 2018. Vostè mateix deia que «era un somni».
A Girona el Festival hi ha arribat amb molts avals: els primers càstings de Soleil sota una carpa que no és la seva o l’edició del segell efemèride per part de Correus amb el títol de 250 anys de circ – Girona Circus World Capital, del que ja en circulen 260.000 unitats pel món.

Enguany la gran aposta han estat les atraccions de països de l’òrbita soviètica. Per què?
Cada edició és com una collita, l’anyada surt com surt en relació amb la prospecció realitzada al llarg de l’any arreu del món. Per preparar aquesta edició, que celebrava els 250 anys de circ, vaig viatjar més que mai: tres cops a Rússia, dos a la Xina i estades a Ucraïna, Israel, Bielorússia i Kazakhstan. Els viatges, sumats a la complicitat amb importants mànagers i les direccions de les companyies de circ estatals de la Xina, Mongòlia, Vietnam, Rússia i Bielorússia, van acabar conformant l’edició més espectacular del Festival.

El paper dels voluntaris és clau per tirar endavant el Festival Internacional del Circ, s’hi passen moltes hores. La seva feina està retribuïda d’alguna manera?
Un voluntari retribuït no seria voluntari.En el Festival Internacional del Circ, la seva participació és clau i la seva implicació i entrega són admirables. Malgrat el canvi de ciutat, la família de voluntaris ens ha seguit i se n’han sumat de nous. És un win-win: ells i elles ens ajuden en les tasques d’atenció al públic i artistes i nosaltres els obrim les portes de l’esdeveniment. Són increïbles.

Ha trobat a faltar Figueres en aquesta setena edició?
M’estimo Figueres perquè és on vaig néixer i la ciutat on més temps he viscut fins avui, però no he trobat a faltar la mala fe d’aquells que mai no van suportar l’èxit del Festival, els mateixos que es van esmerçar per posar tots els entrebancs al museu i a fer planar dubtes sobre la transparència i el bon fer en la gestió de Circus Arts Foundation.

Així i tot, alguns empordanesos no s’han perdut la cita i s’han desplaçat fins a Girona. Com ho valora?
Ha estat un dels millors aspectes del Festival: la major part dels espectadors alt-empordanesos han entès que les circumstàncies ens havien obligat a fer el canvi de seu i que el Festival valia el desplaçament a Girona. Estic molt content de poder seguir fent feliços els nostres espectadors habituals amb un Festival que ha renascut amb força: ells s’ho mereixen i per a ells treballo!

Tornant a Figueres, quina és la situació actual amb l’Ajuntament de la ciutat?
Després del Ple de dijous passat, cal esperar ingressar la subvenció que fa un any que els nostres proveïdors esperen per poder cobrar despeses del Festival del 2017 i per fi poder passar pàgina.

Finalment el consistori va aprovar una partida de 72.000 euros -no prevista al pressupost- per liquidar deutes amb el Festival del Circ. Realment és un deute que tenen o és una aportació discrecional i de decisió política, com alguns regidors diuen?
Cada any rebíem aquesta subvenció pel Festival de mans de la Generalitat. El Govern i l’Ajuntament van estar d’acord que aquesta vegada es vehiculés a través del consistori però sempre per cobrir despeses de la fundació. Ha estat un viacrucis d’un any en què algú va decidir anar endarrerint el calendari de justificació. Els vots en contra d’una aportació finalista que des d’un primer moment era per pagar despesa del promotor -tal com es preveia en el tancament comptable acceptat per l’Ajuntament- ens han ratificat la decisió que a Figueres, malauradament, poc hi tenim a fer: aquí bona part de l’oposició es mou de manera partidista i no per al bé de la ciutat. És molt gruixut que parlin d’opacitat respecte a una fundació auditada que des del minut u ha presentat originals de totes les peces comptables. Vull agrair la coherència de PdCAT, PP, PSC i Ciutadans.

Molta gent opina que Marta Felip va deixar perdre el Festival. Segons deien ells mateixos, des del consistori estaven «molt tristos».
A la majoria dels figuerencs, i en especial a Marta Felip, el Festival els deurà sempre les sis primeres edicions del Festival: el seu naixement i el creixement primer. El Festival es va perdre perquè un consistori fragmentat va decidir no respectar els acords del conveni quadriennal (2014-2017) i no va donar-nos prou suport quan van arribar atacs de tot tipus: la prohibició d’animals, la inversió pública pel museu… Em dol veure partits de l’oposició que basen argumentaris en la demagògia i falsedats, populisme del més vil.

L’acord per fer el certamen, a Figueres, va trencar-se perquè l’Ajuntament va fer-se enrere en el projecte del Museu del Circ. És així? Va ser una decisió econòmica?
Un Festival jove però ambiciós on el promotor aporta directament més del 60% del cost necessita estabilitat i respectar els tractes. Avui, quan les persones lamenten la pèrdua del Festival, que recordin aquells partits que votaren no al fet que se seguís fent a Figueres en el Ple extraordinari de juliol passat. El museu va ser la gota que va fer vessar el vas: molts de qui a l’estiu del 2016 deien estar d’acord amb la viabilitat del projecte, un any més tard demanaven la primera consulta ciutadana de la història de la ciutat, prohibien (només al circ!) els animals domèstics (que sense problemes actuaven a les justes medievals o a Adoptàlia) o proposaven un concurs públic per a les futures edicions d’un esdeveniment creat i pagat bàsicament per nosaltres, on l’Ajuntament aportava un 10%.

I per què creu que el consistori es va fer enrere, després de la gran presentació del Museu al Teatre Jardí? Semblava que estava fet.
Es va arronsar davant la pressió d’un reduït grup que mai no ha fet gairebé res per a la ciutat i que no païa l’èxit d’un Festival que demostrava poder fer-se amb només un 20% d’ajudes públiques.

CIRCUS ARTS FOUNDATION

Així i tot, vostè mateix va dir que «un projecte ambiciós com el Museu del Circ requereix una base sòlida, i tal com estava enfocat fins ara no la tenia».
Un projecte d’aquest tipus necessita una ciutat que aposti per ell, és la base, i a Figueres es va veure que ni era així ni probablement ho seria mai.

Hi ha partits municipals, com el PP, que creuen que perdre el Festival és un gran error de l’equip de govern actual. Què en pensa vostè?
La culpa és negra i ningú no la vol [riu]. Repeteixo que el govern de Marta Felip va ser el que va permetre celebrar any rere any el Festival del Circ que va anar creixent amb èxit. El trencament del pacte de govern municipal va coincidir amb la finalització d’un conveni que aportava una estabilitat necessària a un festival jove, on el promotor arrisca de la seva butxaca anualment gairebé mig milió d’euros i que cal preparar-lo amb un any de temps.

Hi ha la possibilitat que el Festival Internacional torni a la ciutat Figueres o hi ha trens que passen només una vegada a la vida?
D’una banda, el Festival ara té una nova seu que l’ha acollit amb els braços oberts, i d’altra banda, amb una part d’oposició tan poc formal millor esperar que els vents canviïn per plantejar-se nous projectes amb Figueres d’escenari.

Pel que fa al Museu del Circ, quina és la situació actual?
En els estatuts de la nostra fundació, creada a finals del 2011, abans de la creació del Festival, queda ben clar que l’objectiu final és la creació del Museu del Circ que Europa no té. A Figueres ja saben que és la meva lluita des del 1997, quan es va pretendre fer a l’Edison: un projecte que a Figueres no ha tingut sort.

On creu que hauria de construir-se? Girona ha deixat clar que no farà aportacions econòmiques per al Museu.
A Figueres uns pocs ens van deixar clar que no tolerarien els suports públics al museu malgrat que tots els diners anaven per a la remodelació d’un edifici municipal i no pas per a nosaltres, com alguns varen voler fer creure. Si el Museu ha de basar-se fonamentalment en capital privat, és més factible trobar patrocinis en una ciutat de l’embranzida de Girona: així ens ho diuen els caps de sponsoring de les empreses disposades a donar suport al projecte. De moment, però, tot està congelat i ara ens toca vetllar en la consolidació del Festival a la nova ciutat: pas a pas.

Quin serà el pròxim projecte de l’entitat Circus Arts Foundation?
Ara estem en ple tancament del Festival: informes de cada àrea, memòria balanç, enquesta de satisfacció, justificacions, desmuntatge… quan tot estigui acabat ens tocarà començar a treballar en el llançament de la cinquena edició del Gran Circ de Nadal de Girona i en el càsting del vuitè Festival. Per aquest 2018 hi ha molts projectes nous en ment però, de moment, cap de prou lligat per poder-lo anunciar avui.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li