Generositat

0
943

Arribant aquestes dates tan assenyalades, no sé si deurà ser per l’esperit del Nadal, ens tornem, o si més no ho semblem, més generosos ajudant al necessitat sense esperar res a canvi i perdonant al que t’ha ofès, o almenys aquesta és la teoria.

Hi ha generositat intangible, com la de la llengua castellana, parlada per més de 450.000 d’ànimes arreu de tot el món (i cada dia més) i que de retruc permet que un independentista de les províncies basques i un independentista català s’entenguin dins del regne d’Espanya. Quina grandesa!

Les entitats sense ànim de lucre, ONGs, associacions veïnals, l’església, empresaris, particulars, etc. fan una tasca lloable i ultimen esforços per tal d’arribar als més desemparats en aquestes diades de celebració, reflexió i joia, i se senten ben pagats amb el somriure o l’agraïment del receptor.

També hi ha entitats o partits polítics que, per ells, és Nadal tot l’any, és un don’t stop the party sense fi, la disbauxa organitzada, degut a la seva encomiable i desinteressada labor social; el repartiment de sobres, les mossegades del 3%-30%, el repartiment de càrrecs de confiança i tenir tota la parentela ben col·locada, el manteniment dels fugits de la justícia a Suïssa, Bèlgica o Irlanda a càrrec dels nostres impostos, la creació de comitès, subcomitès i grups de treball inútils per tal de cobrar assistències, pseudoembaixades absurdes sense cap reconeixement i amb personal sense cap activitat reconeguda, etc.

Ja em direu si no és un acte de generositat permetre que els nostres fills estudiïn en barracons, que no hagi metges als CAPs, que faltin mossos, que els funcionaris no cobrin les pagues extres, etc., tot per tal de mantenir engreixat tota la maquinària i personal del «prucèeesss» i mantenir els fugits de la justícia a tutiplén.

Parlem igualment de generositat quan un càrrec dimiteix… que s’ha sacrificat pel bé del partit, que ho fa per renovar. Si no fos així, qualsevol mortal es pensaria que plega perquè l’han enxampat amb alguna irregularitat inconfessable. Se l’hi ha d’agrair la seva feina feta i les obres que ha inaugurat; o ara, que estem a punt d’acabar l’any i la legislatura, les que vol engegar a corre-cuita… potser és que no cobrava per fer-ho? Que ho pagava de la seva butxaca? És com si haguéssim d’agrair a un caixer automàtic que ens doni els nostres propis calés.

També hem de tenir en compte la gran labor social i pedagògica que fan molts partits polítics amb els seus membres: cursos o seminaris de lideratge, oratòria, negociació, municipalisme, tècniques de llepaesfinterisme, fer anar un assecador de mans, protocol, telegènia, manipulació de masses i dels mitjans, memorització de noms i càrrecs, ja que s’han de mantenir mamant de la política, perquè ben segur, n’hi ha uns quants que no se sabrien guanyar la vida ni venent mocadors als semàfors ni enciclopèdies a porta freda…

No hem de fugir de la generositat de l’actual govern: amb les seves ocurrències, han aconseguit que els bancs, aquestes entitats que vetllen pel nostre benestar, paguin l’impost d’actes jurídics, en lloc de fer-ho el client… 5 vegades que ho pagarà ja el client que s’ho trobarà inclòs a l’increment del tipus d’interès o conceptes surrealistes que aniran afegint.

L’altra ocurrència estrella, amb la generositat manifesta per la nostra salut i la nostra butxaca, és la de retirar de circulació els cotxes que contaminin… És clar, el capo va amb un jet que deu anar a pedals i no contamina gens ni mica. Ja ens explicaran què faran amb tot el personal de les fàbriques a l’atur i amb quin impost substituirà el 50% que hi ha carregat al litre de combustible.

Fixeu-vos que en som de generosos que, sovint, els que reben menjar del banc dels aliments es veuen obligats a anar-lo a buscar amb bons cotxassos, que tal com em va explicar una alcaldessa, se’ls compren perquè són forts i resistents i els aguanten més anys.

Hauríem de seleccionar millor els receptors d’aquests ajuts i demanar quin menú o quina dieta en volen, ja que malauradament molt sovint trobem bosses plenes de menjar als contenidors, però això també té una explicació: n’hi ha que no poden menjar gluten, o amb sal, o amb segons quins ingredients, o tenen al·lèrgies alimentàries, o amb segons quins antioxidants o conservants.

Ara venen maratons, grans recaptes, jornades solidàries, quines, playbacks… tant de bo poguéssiu participar i col·laborar segons les vostres possibilitats; jo, personalment, com que estimo la terra, m’agrada col·laborar amb productes del país, que no necessitin refrigeració, amb una llarga data de caducitat, que es puguin emmagatzemar sense problemes de cops, sense embolcalls lleugers i sense risc per insectes o rosegadors, com per exemple llaunes de favada asturiana, cocido madrileño, mandonguilles amb pernil, botifarra amb seques, llenties amb xoriço i aliments semblants que, amb el seu valor proteínic, ben segur cobreixen les necessitats calòriques dels freds dies d’hivern i escalfen els estòmacs més necessitats.

Que tingueu un bon pont de la Puríssima i la Constitució.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li