Gemma Ruiz: ‘És evident que hi ha hagut una evolució social però a la igualtat no se l’ha vist encara’

0
668

La periodista de cultura de TV3 va presentar la seva primera novel·la ‘Argelagues’ a la llibreria Edison de Figueres.  L’obra dóna  veu a la vida de tres dones de diverses generacions del s.XX que treballen al sector del tèxtil. 


Argelagues té un registre molt diferent del que ens té acostumats Gemma Ruiz amb les cròniques culturals de TV3. T’ha costat trobar i recuperar aquest català?
Sí, i tant! Inicialment, sense voler-ho, vaig començar amb un format més perdiodístic però després em vaig atrevir a novel·lar. Llavors, paràgraf a paràgraf li volia donar un ritme molt concret i m’agrada encarar les coses de tal manera que el lector no s’esperi el que passa. El que més m’ha agradat és explotar al màxim la llengua, sóc molt aficionada a la llengua i m’agraden molt els jocs de paraules que donen riquesa al català. M’emociona i m’agrada. Així que, per un llibre que faig m’exprimeixo el cervell al màxim per poder llegir alguna cosa que a mi com a lectora m’agradaria llegir.

Què t’han aportat a tu, com a dona, les dones de la teva novel·la?
Amb la perspectiva dels ulls actuals, en la vida de les tres dones de la novel·la hi veus l’alegria de viure malgrat totes les condicions que els hagin pogut tocar per naixença, per moment històric o… per moltes coses! Per a mi són un exemple de com no deixar-nos vèncer per la tristor o per la presa de pèl dels polítics o les grans corporacions… Encarnen una alegria de viure que t’ensenya que això no ens ho hem de deixar prendre.

Al llibre hi veus com nenes de només onze anys han de rentar roba en una bassa gelada cada matí i et plantegessi això hohauries suportat; però, crec que sí que ho hauríem fet. També m’ha servit per veure que a vegades en fem un gra massa, no hem de perdre el món de vista , hem de tirar endavant sense preocupar-nos per l’endemà. Hem de viure més l’alegria de què ens parla el llibre.

Argelagues és un homenatge literari a tantes dones anònimes que van pujar el país, al s.XX. Creus que hi pot haver alguna similitud amb el que es viu actualment?
Sí, sobretot quan vaig estudiar la història de tots els treballadors, homes i dones, vaig entendre que amb la fil·loxera van haver de deixar la seva terra i anar a la ciutat. Vaig veure el meu besavi com un noi del Marroc que ara arriba aquí. I pel que fa a la part del sector femení, veig que s’ha evolucionat. Nosaltres tenim veu i tenim vot però encara s’ha d’anar amb la destral. Encara hi ha desigualtats de sou, desigualtats fruit del sexisme i la violència, que mata cada dos dies una dona… És evident que hi ha hagut una evolució social, però a la igualtat no se l’ha vist encara.

Aquest és el teu debut literari i de moment està sent tot un èxit. Tornarem a llegir algun llibre de Gemma Ruiz?
Sí, ja estic escrivint. Encara no sé ben bé què serà, és contemporani. Ves a saber on acabarà anant aquesta nova trama però és una història actual.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li