Gemma Pérez: ‘Sabem que portem sempre aquesta càrrega i això ens crea un cercle viciós d’ansietat’

0
2413

Figuerenca de 45 anys, Pérez és música, escriptora i infermera, i està acabant els estudis de Filologia Catalana i de Francès.  Encara que ha après a dissimular-ho, té una característica que pateix l’1% de la població mundial: és tartamuda. Fa tres anys es va unir a l’ATCAT, i fa un mes que la presideix


 

Pràcticament tothom coneix algú que tartamudeja. Però què és, exactament, la tartamudesa?
És un trastorn que afecta el ritme i a la fluïdesa de la parla. No és, com moltes vegades es creu, una malaltia. La persona amb tartamudesa té una sèrie de bloquejos a l’hora de parlar. El més conegut són les repeticions de síl·labes, però també hi ha dificultat per pronunciar determinades lletres al començament de les paraules, quedar-se tan bloquejat que es fa impossible la sortida del so…

Se’n coneix l’origen?
Fa 3 anys es va aconseguir aïllar el cromosoma que causa la predisposició a patir-la. Per tant, s’ha pogut saber que la predisposició a la tartamudesa és congènita.

Sovint hi ha el dubte de si és un problema més físic o psicològic…
Com et dic, és una condició congènita. Tot i això, poden haver-hi factors físics o psicològics que la reforcin. Ho puc exemplificar amb el meu cas: a la meva família hi ha un cas per la banda paterna i un altre per la materna. Fa poc temps vaig descobrir que tinc una certa lateralització lingual i mandibular, que probablement va ser la causa física que va originar el meu primer bloqueig, i que es podia haver corregit amb un tractament. Més tard, els factors psicològics van ajudar a cronificar-la. Per tant, tot està relacionat.

És una condició innata o pot aparèixer i desaparèixer?
Molts nens passen per una etapa de tartamudesa entre els 2 i els 5 anys. Això és normal, perquè estan desenvolupant el llenguatge. Però n’hi ha que no superen aquesta fase i la tartamudesa cada vegada es fa més present. Si es comença a tractar en una etapa inicial, pot remetre en un 100%. Com més edat, menys possibilitats. Però sí que es poden treballar tècniques logopèdiques, psicològiques i de respiració per millorar el benestar intern i, de rebot, la fluïdesa.

Com se sent un quan vol parlar i no li surten les paraules?
Per saber-ho pots fer un experiment: et proposo que et tapis la boca amb cinta adhesiva i intentis dir una frase. Tindràs una sensació molt similar a la d’una persona amb tartamudesa: no podràs articular les paraules, no podràs respirar amb normalitat, no et sortirà cap so intel·ligible… i el pitjor de tot, sentiràs una tremenda frustració i una ansietat terrible.

Quan un vol entaular una conversa, ja pensa que tartamudejarà?
Una persona amb tartamudesa sol patir ansietat anticipatòria. Davant la certesa del patiment que comportarà el fet d’haver de parlar, el cos ja posa en marxa una sèrie de mecanismes involuntaris: palpitacions, hiperventilació, sudoració… No és que pensem que tartamudejarem, és que sabem que portem aquesta càrrega sempre amb nosaltres i això ens crea un cercle viciós d’ansietat.

Això els deu fer desistir d’intervenir en moltes converses…
En moltíssimes. És molt freqüent l’anomenat suïcidi social: la persona es va aïllant progressivament fins a arribar a un estat d’autèntic aïllament del món i de la societat.

Totes les característiques que surten de la normalitat són propenses a ser jutjades. A vostè què li ha suposat, tartamudejar?
Això és perquè la societat ha consensuat uns estereotips i qui no els compleix es converteix en objecte de burles, discriminacions, rebuigs… Són incomptables les vegades que m’han penjat el telèfon, que han somrigut en veure els meus bloquejos, que m’han mirat amb estranyesa… Inclús he viscut situacions de mobbing laboral.

Com va viure la infantesa?
No em considerava per res una nena normal. De fet, la meva vida no tenia res de normal, a causa de la tartamudesa i d’altres factors afegits. Per diverses raons vaig tenir una infantesa molt difícil, amb maltractament físic i psicològic, fet que em va cronificar la tartamudesa. No vaig tenir cap amiga fins als 11 anys.

Què creu que cal perquè la tartamudesa deixi de ser un estigma?
La normalització. A poc a poc es va fent feina, però així com altres discapacitats estan ben integrades en la societat, a la tartamudesa encara li queda molt.

També hi deu haver molta gent que no admet que té un problema…
Quin és exactament el problema? Nosaltres no en tenim cap. Tenim una característica peculiar. Una altra cosa és l’acceptació o no de la tartamudesa. Però el problema només hi és si la societat ens fa sentir malament pels nostres bloquejos. Si no, només necessitem un xic més de temps o d’atenció.

Què fa l’Associació de Tartamudesa de Catalunya?
Ajuda a prevenir, divulgar i normalitzar la tartamudesa, i ajuda les persones amb difluència a erradicar o millorar la parla amb teràpies i activitats. També fem activitats per la gent en general: per disminuir l’ansietat, aprendre a respirar millor, aprendre a conviure amb l’estrès… Tot això pot ajudar molt les persones amb tartamudesa, però també qualsevol persona fluida.

Què l’ha portat a liderar l’entitat?
Fa tres anys vaig donar un tomb a la meva vida i vaig començar a acceptar que la tartamudesa estaria sempre en mi. I això no es va traduir en resignació, sinó tot el contrari: em vaig disposar a erradicar-la. I erradicar-la no vol dir fer-la desaparèixer, perquè és impossible. Vol dir no deixar-la exterioritzar, no deixar que es faci present en la meva vida si no ho vull. Per fer això em calia conèixer-la bé. I aquí vaig entrar en contacte amb l’associació. Després vaig decidir liderar-la per ajudar-me a mi i a altres persones.

Quins són els seus objectius com a presidenta?
Fer créixer l’entitat. Si tenim més recursos i coneixements, podem fer més coses en benefici de les persones amb tartamudesa. També obrir-nos al món per aconseguir més normalització i col·laborar amb altres associacions nacionals i internacionals. I per últim, impulsar teràpies com el Mètode de Convergència Ortofònica, més conegut com a Teràpia Ordóñez.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li