Garrot vil, desertors i crims a Espolla

0
871

Miquel Daniel Pagès, antic veí d’Espolla, va ser assassinat el 23 de desembre de 1917 als afores de la població. Els fets van succeir al llavors conegut com pont d’en Pils, un indret que des d’aquell succés ha canviat el nom per pont d’en Daniel. Durant la investigació feta per la policia de l’època es van trobar moltes petjades i altres indicis al voltant del pont, cosa que va fer pensar als investigadors en una clara premeditació del presumpte assassí. La versió oficial deia que l’homicida va esperar pacientment fins que Pagès va creuar aquell pont, com cada diumenge, quan anava a veure la seva mare, fins que va poder dur a terme el crim.
Al mort no se li coneixien enemics potencials, però sí, en canvi, se sabia que estava en contra del casament de la seva filla Caterina amb un jove de poble, Pere Vergés Vila, ‘Peret’ . Davant aquesta circumstància, la policia no va trigar a inculpar el jove Peret de l’assassinat del seu futur consogre i condemnar-lo a morir al garrot.
Aquest fet real i gravat en la memòria col·lectiva de tots els veïns i veïnes de la població de certa edat serveix de punt de partida al professor, i ara escriptor, Joan Vergés i Pineda (a la foto del costat) per fer el retrat de tota una època.
El llibre Espolla 1917, que es presenta aquest diumenge a la Societat La Fraternal (12 h), no solament segueix la peripècia d’en Peret per provar la seva innocència i aconseguir casar-se amb la dona que estima, sinó que fa un acurat dibuix de què era la població i com s’hi vivia en temps de la Restauració: la presència de desertors de l’exèrcit francès en plena Primera Guerra Mundial, de pastors transhumants, de carboners que treballen a la muntanya de Baussitges o de bracers que venien a fer feina a les vinyes i que passaven les hores de lleure a les fondes de la vila jugant a les cartes en partides pujades de to, convertien el poble en un lloc fronterer en la màxima expressió del terme. I tot, en una Catalunya convulsa i insatisfeta, dominada pel dictat dels sindicats (el 30% de la població estava afiliada a la CNT) en què els grups pistolers tenyien de sang els carrers de les ciutats.
Són precisament tots aquests elements els que aportaran noves dades en la investigació que l’escriptor fa d’un cas que semblava oblidat des de fa gairebé un segle. Més si pensem que una de les fondes que acollien tots aquests aventurers i buscavides era en mans de la família de l’assassinat. Tal com ens demana en Joan, però, no avançarem l’esclariment dels fets per generar més expectatives al lector.
No és casual que l’autor del llibre s’hagi endinsat en aquest affaire. Ell és besnét de l’acusat. Explica que tot va començar un dia fullejant un arbre genealògic a casa d’uns parents en trobar-se amb la imatge d’en Peret.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li