Gala, una intrusa en la vida de DalĂ­

0
664

Monika Zgustova escriu una narraciĂł biogrĂ fica sobre la que tambĂ© fou musa de Paul Éluard i Max Ernst


 

L’Ășnica vegada que vaig parlar personalment amb la Gala (tardor del 1981) em va deixar anar una frase contundent: «Monsieur, je ne suis pas encore morte». Evidentment li preguntava pel seu estat de salut, uns dies en els quals es deia que s’havia deteriorat molt. Una resposta que evidenciava, com a mĂ­nim, un carĂ cter fort. Ara acaba de publicar-se La instrusa, un llibre de l’escriptora i periodista Monika Zgustova, presentat divendres passat a la llibreria Edison de Figueres, on l’autora realitza un retrat Ă­ntim de la musa de Salvador DalĂ­, de qui va dir que s’havia sentit «com una intrusa en les diferents etapes de la seva vida, una circumstĂ ncia que l’enfortia com a persona».

En aquesta narraciĂł de tipus biogrĂ fic, Zgustova, que Ă©s una escriptora nascuda a Praga perĂČ resident a Barcelona des dels anys vuitanta, desvela «la dona decidida, valenta i apassionada que va saber perseguir amb determinaciĂł els seus anhels i acompanyar decisivament els tres homes que, al seu costat, arribarien a ser grans figures de la poesia i l’art universals: Paul Éluard, Max Ernst i Salvador DalĂ­. Per a tots tres, Gala va ser molt mĂ©s que la seva amant, va ser la companya que treballaria amb ells la seva obra i la criticaria, i qui els va donar la força i la confiança per consolidar-se com a grans creadors».

L’autora va explicar que «el personatge de la Gala m’havia interessat des de sempre, perĂČ fa vuit anys, quan vaig visitar per primera vegada el castell de PĂșbol, em va acabar d’impactar. A partir d’aquell moment vaig parlar amb el meu editor sobre l’oportunitat d’escriure un llibre que aportĂ©s una nova visiĂł sobre el personatge. Volia entendre Gala des de dins i en aquest sentit han estat molt interessant les aportacions del seu diari personal. Aleshores em vaig endinsar en el seu mĂłn, des de la seva RĂșssia natal fins a la seva mort a Portlligat».

Zgustova va explicar que «la Gala era una dona molt preocupada pel futur de Salvador DalĂ­. Crec que aixĂČ es desprĂšn del llibre perquĂš Ă©s la seva histĂČria d’amor des del moment que es van conĂšixer. Es van caure bĂ© i la seva relaciĂł va durar tota la vida, malgrat l’existĂšncia d’altres relacions personals entremig. Sense ella, DalĂ­ no hauria estat qui va ser, perĂČ era misteriosa i complexa. Ella sempre va voler disposar d’un espai propi -a banda de ser una persona molt culta- que no li agradaven les grans multituds, perĂČ que sempre estava pendent dels altres».

Per l’autora del llibre, «Gala va ser una dona molt atrevida i molt avançada al seu temps. Crec que si visquĂ©s en aquests moments, ja seria una dona del segle XXII perquĂš sempre volia anar molt mĂ©s enllĂ  de tot el que l’envoltava. Era una dona que entenia la poesia i l’art a la perfecciĂł. Llegia molt _en algunes Ăšpoques, fins i tot un llibre al dia_ i seguia el treball artĂ­stic de DalĂ­ amb devociĂł, des de la comprensiĂł i l’amor. En qualsevol cas, per ella, la creaciĂł era una cosa sagrada.

EL MUSEU DE GALA. A la presentaciĂł tambĂ© hi va intervenir la directora del Centre d’Estudis Dalinians, Montse Aguer, i la historiadora de l’Art, Maria Josep Balsach. Aguer va assenyalar que «en un primer moment, a la seva joventut, la condiciĂł d’intrusa era ben evident en Gala, tant a ParĂ­s amb la famĂ­lia d’Éluard, com a CadaquĂ©s, amb la de DalĂ­. MĂ©s tard, aquest paper ja li va bĂ© i ella mateixa es va construint un personatge, sovint envoltat de misteri. De fet, ella mateixa ja va dir que es construiria tota una llegenda al seu entorn».

Del llibre, assenyalĂ  que «l’autora ha fet un esforç d’entendre Gala sense prejudicis. A mesura que et vas acostant al personatge Ă©s quan l’entens. Per aixĂČ sempre diem que el castell de PĂșbol Ă©s el museu de la Gala, el lloc que millor reflecteix la seva personalitat. Per damunt de tot, perĂČ, era una dona de carĂ cter perĂČ de molta cultura, que ja la tenia abans de conĂšixer DalĂ­. Un altre aspecte que m’agradaria remarcar Ă©s que sempre va tenir l’obsessiĂł de conservar el llegat daliniĂ  per poder-lo explicar a les generacions futures».

TambĂ© parla l’autora de la relaciĂł que Gala va tenir amb un dels seus tres germans, que estava enamorat secretament d’ella, la qual cosa va provocar «sentiments trobats» en ella. «D’adolescent sentia la mirada del germĂ  a sobre i li provoca emocions estranyes, perquĂš es posava gelĂłs quan la veia amb altres nois. PerĂČ per aixĂČ a ella li van agradar desprĂ©s els amors secrets, difĂ­cils i complicats», relata Zgustova, autora de tĂ­tols com Vestides per a un ball en la neu o Les roses de Stalin. El seu exili per Europa, la relaciĂł amb el seu padrastre –«al qual ella tenia mitificat i qui li va impregnar el seu amor per la literatura», assenyala- sĂłn altres aspectes que recorren aquestes pĂ gines de fĂ cil lectura.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz