Gala, una intrusa en la vida de DalĂ­

0
570

Monika Zgustova escriu una narració biogràfica sobre la que també fou musa de Paul Éluard i Max Ernst


 

L’única vegada que vaig parlar personalment amb la Gala (tardor del 1981) em va deixar anar una frase contundent: «Monsieur, je ne suis pas encore morte». Evidentment li preguntava pel seu estat de salut, uns dies en els quals es deia que s’havia deteriorat molt. Una resposta que evidenciava, com a mínim, un caràcter fort. Ara acaba de publicar-se La instrusa, un llibre de l’escriptora i periodista Monika Zgustova, presentat divendres passat a la llibreria Edison de Figueres, on l’autora realitza un retrat íntim de la musa de Salvador Dalí, de qui va dir que s’havia sentit «com una intrusa en les diferents etapes de la seva vida, una circumstància que l’enfortia com a persona».

En aquesta narració de tipus biogràfic, Zgustova, que és una escriptora nascuda a Praga però resident a Barcelona des dels anys vuitanta, desvela «la dona decidida, valenta i apassionada que va saber perseguir amb determinació els seus anhels i acompanyar decisivament els tres homes que, al seu costat, arribarien a ser grans figures de la poesia i l’art universals: Paul Éluard, Max Ernst i Salvador Dalí. Per a tots tres, Gala va ser molt més que la seva amant, va ser la companya que treballaria amb ells la seva obra i la criticaria, i qui els va donar la força i la confiança per consolidar-se com a grans creadors».

L’autora va explicar que «el personatge de la Gala m’havia interessat des de sempre, però fa vuit anys, quan vaig visitar per primera vegada el castell de Púbol, em va acabar d’impactar. A partir d’aquell moment vaig parlar amb el meu editor sobre l’oportunitat d’escriure un llibre que aportés una nova visió sobre el personatge. Volia entendre Gala des de dins i en aquest sentit han estat molt interessant les aportacions del seu diari personal. Aleshores em vaig endinsar en el seu món, des de la seva Rússia natal fins a la seva mort a Portlligat».

Zgustova va explicar que «la Gala era una dona molt preocupada pel futur de Salvador Dalí. Crec que això es desprèn del llibre perquè és la seva història d’amor des del moment que es van conèixer. Es van caure bé i la seva relació va durar tota la vida, malgrat l’existència d’altres relacions personals entremig. Sense ella, Dalí no hauria estat qui va ser, però era misteriosa i complexa. Ella sempre va voler disposar d’un espai propi -a banda de ser una persona molt culta- que no li agradaven les grans multituds, però que sempre estava pendent dels altres».

Per l’autora del llibre, «Gala va ser una dona molt atrevida i molt avançada al seu temps. Crec que si visqués en aquests moments, ja seria una dona del segle XXII perquè sempre volia anar molt més enllà de tot el que l’envoltava. Era una dona que entenia la poesia i l’art a la perfecció. Llegia molt _en algunes èpoques, fins i tot un llibre al dia_ i seguia el treball artístic de Dalí amb devoció, des de la comprensió i l’amor. En qualsevol cas, per ella, la creació era una cosa sagrada.

EL MUSEU DE GALA. A la presentació també hi va intervenir la directora del Centre d’Estudis Dalinians, Montse Aguer, i la historiadora de l’Art, Maria Josep Balsach. Aguer va assenyalar que «en un primer moment, a la seva joventut, la condició d’intrusa era ben evident en Gala, tant a París amb la família d’Éluard, com a Cadaqués, amb la de Dalí. Més tard, aquest paper ja li va bé i ella mateixa es va construint un personatge, sovint envoltat de misteri. De fet, ella mateixa ja va dir que es construiria tota una llegenda al seu entorn».

Del llibre, assenyalà que «l’autora ha fet un esforç d’entendre Gala sense prejudicis. A mesura que et vas acostant al personatge és quan l’entens. Per això sempre diem que el castell de Púbol és el museu de la Gala, el lloc que millor reflecteix la seva personalitat. Per damunt de tot, però, era una dona de caràcter però de molta cultura, que ja la tenia abans de conèixer Dalí. Un altre aspecte que m’agradaria remarcar és que sempre va tenir l’obsessió de conservar el llegat dalinià per poder-lo explicar a les generacions futures».

També parla l’autora de la relació que Gala va tenir amb un dels seus tres germans, que estava enamorat secretament d’ella, la qual cosa va provocar «sentiments trobats» en ella. «D’adolescent sentia la mirada del germà a sobre i li provoca emocions estranyes, perquè es posava gelós quan la veia amb altres nois. Però per això a ella li van agradar després els amors secrets, difícils i complicats», relata Zgustova, autora de títols com Vestides per a un ball en la neu o Les roses de Stalin. El seu exili per Europa, la relació amb el seu padrastre –«al qual ella tenia mitificat i qui li va impregnar el seu amor per la literatura», assenyala- són altres aspectes que recorren aquestes pàgines de fàcil lectura.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz