Gala, molt més que musa

0
668

La mostra, amb més de 315 obres, és la primera internacional dedicada a Gala i reivindica la seva faceta de creadora


 

Sovint ens l’han pintada com la dolenta de la pel·lícula. Trepa, altiva, tèrbola. Són alguns dels adjectius amb què s’ha tendit a definir Gala, qui al llarg de la seva vida va aixecar tanta expectació com recels. Ara, l’exposició «Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol», inaugurada el 6 de juliol al Museu d’Art Nacional de Catalunya i organitzada juntament amb Fundació Gala – Salvador Dalí, arrenca tòpics i clixés d’aquells tan arrelats. «Gala ha tingut la imatge d’ambiciosa. Però si ho era tant, com és que el 1929 decideix deixar la seva fama a París per anar a viure amb un pintor que aleshores no coneixia ningú en una casa de pescadors?», es pregunta, desmuntant així les idees preconcebudes, la historiadora i comissària, Estrella de Diego, que ha comptat amb el suport de la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer. I no només això pretén reflectir la mostra de Barcelona, la primera d’àmbit internacional dedicada a Helena Dmitrievna Diakonova (Kazan, 1894 – Portlligat, 1982). Si no que, més enllà del paper secundari de musa i en la penombra en què segurament també es va voler camuflar la dona del pintor, se la reivindica com a creadora i una «peça essencial del tauler surrealista». En aquest sentit, De Diego recalca que va ser una «col·laboradora» necessària de l’empordanès en els quadres que la retrataven. Tant és així que, a partir dels anys trenta, el pintor va començar a signar algunes de les seves obres com a Gala Salvador Dalí. I si Gala va creure en el jove artista, quan encara era un desconegut; ella, lectora empedreïda des de ben petita, també va resultar imprescindible per al debut literari del seu primer marit, Paul Éluard: quan es van conèixer a Suïssa, encara no sabia que volia ser escriptor.

EL CASTELL DE PÚBOL. La historiadora De Diego es va interessar per Gala fa més de 20 anys, després visitar el castell de Púbol, que Dalí va lliurar a la seva dona com un regal d’«amor cortès» i on el pintor només podia entrar si ella el convidava. I la comissària d’«Una habitació pròpia a Púbol» considera el castell com una obra d’art ideada entre la parella: «És més aviat una mena d’objecte surrealista extraordinari que representa la culminació del projecte artístic a dos, Gala Salvador Dalí, fins i tot la més sofisticada de les seves creacions». I afegeix que és una «amplificació» del seu «sancta sanctorum, que representa la seva habitació de Portlligat, on ella va crear un espai per a ella mateixa». Gala va passar llargues temporades al castell i, com es detalla a l’exposició, va reconstruir els seus records russos. I és allà, a la cripta, on va ser enterrada un dia de primavera del 1982.

UNA ‘PERFORMER’. Qui va ser, Gala? És una de les preguntes que es planteja la mostra. «Era una performer», afirma la comissària, qui considera que la dona de Dalí tenia un gran «control» sobre la seva pròpia imatge i sobre com volia presentar-se i ser representada en les seves obres, però també en les de Max Ernst, o en les fotografies de Man Ray i Cecil Beaton, que es poden veure fins al 14 d’octubre. L’exposició recull un total de 315 pintures, dibuixos i documents relacionats amb Gala i es presenten al públic un conjunt de cartes, postals i llibres, a part de vestits i objectes del seu tocador. La majoria de peces provenen de la Fundació Gala-Dalí, i la resta, de divuit museus europeus i americans.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz