Gala, molt més que musa

0
607

La mostra, amb més de 315 obres, és la primera internacional dedicada a Gala i reivindica la seva faceta de creadora


 

Sovint ens l’han pintada com la dolenta de la pel·lĂ­cula. Trepa, altiva, tĂšrbola. SĂłn alguns dels adjectius amb quĂš s’ha tendit a definir Gala, qui al llarg de la seva vida va aixecar tanta expectaciĂł com recels. Ara, l’exposiciĂł «Gala Salvador DalĂ­. Una habitaciĂł prĂČpia a PĂșbol», inaugurada el 6 de juliol al Museu d’Art Nacional de Catalunya i organitzada juntament amb FundaciĂł Gala – Salvador DalĂ­, arrenca tĂČpics i clixĂ©s d’aquells tan arrelats. «Gala ha tingut la imatge d’ambiciosa. PerĂČ si ho era tant, com Ă©s que el 1929 decideix deixar la seva fama a ParĂ­s per anar a viure amb un pintor que aleshores no coneixia ningĂș en una casa de pescadors?», es pregunta, desmuntant aixĂ­ les idees preconcebudes, la historiadora i comissĂ ria, Estrella de Diego, que ha comptat amb el suport de la directora dels Museus DalĂ­, Montse Aguer. I no nomĂ©s aixĂČ pretĂ©n reflectir la mostra de Barcelona, la primera d’àmbit internacional dedicada a Helena Dmitrievna Diakonova (Kazan, 1894 – Portlligat, 1982). Si no que, mĂ©s enllĂ  del paper secundari de musa i en la penombra en quĂš segurament tambĂ© es va voler camuflar la dona del pintor, se la reivindica com a creadora i una «peça essencial del tauler surrealista». En aquest sentit, De Diego recalca que va ser una «col·laboradora» necessĂ ria de l’empordanĂšs en els quadres que la retrataven. Tant Ă©s aixĂ­ que, a partir dels anys trenta, el pintor va començar a signar algunes de les seves obres com a Gala Salvador DalĂ­. I si Gala va creure en el jove artista, quan encara era un desconegut; ella, lectora empedreĂŻda des de ben petita, tambĂ© va resultar imprescindible per al debut literari del seu primer marit, Paul Éluard: quan es van conĂšixer a SuĂŻssa, encara no sabia que volia ser escriptor.

EL CASTELL DE PÚBOL. La historiadora De Diego es va interessar per Gala fa mĂ©s de 20 anys, desprĂ©s visitar el castell de PĂșbol, que DalĂ­ va lliurar a la seva dona com un regal d’«amor cortĂšs» i on el pintor nomĂ©s podia entrar si ella el convidava. I la comissĂ ria d’«Una habitaciĂł prĂČpia a PĂșbol» considera el castell com una obra d’art ideada entre la parella: «És mĂ©s aviat una mena d’objecte surrealista extraordinari que representa la culminaciĂł del projecte artĂ­stic a dos, Gala Salvador DalĂ­, fins i tot la mĂ©s sofisticada de les seves creacions». I afegeix que Ă©s una «amplificació» del seu «sancta sanctorum, que representa la seva habitaciĂł de Portlligat, on ella va crear un espai per a ella mateixa». Gala va passar llargues temporades al castell i, com es detalla a l’exposiciĂł, va reconstruir els seus records russos. I Ă©s allĂ , a la cripta, on va ser enterrada un dia de primavera del 1982.

UNA ‘PERFORMER’. Qui va ser, Gala? És una de les preguntes que es planteja la mostra. «Era una performer», afirma la comissĂ ria, qui considera que la dona de DalĂ­ tenia un gran «control» sobre la seva prĂČpia imatge i sobre com volia presentar-se i ser representada en les seves obres, perĂČ tambĂ© en les de Max Ernst, o en les fotografies de Man Ray i Cecil Beaton, que es poden veure fins al 14 d’octubre. L’exposiciĂł recull un total de 315 pintures, dibuixos i documents relacionats amb Gala i es presenten al pĂșblic un conjunt de cartes, postals i llibres, a part de vestits i objectes del seu tocador. La majoria de peces provenen de la FundaciĂł Gala-DalĂ­, i la resta, de divuit museus europeus i americans.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz