Gal-i cia

0
374

No és pas gens estrany. Una de les coses a les quals ja ens està acostumant aquesta crisi és que anem de sorpresa en sorpresa. A Galícia, on el “xapapote” del Prestige va mostrar que aquell desastre era per a Rajoy “unos hilillos”, resulta que segons es comenta arreu, és precisament Rajoy qui s’endú el mèrit d’haver obtingut una nova majoria absoluta. Si no fos perquè a l’actual crisi no li són pas de cap manera escaients solucions particulars, diríem: “mira tu; que s’ho facin!”. Però tal com van les coses, fóra una bogeria. Des de casa nostra, vull dir Catalunya, a cop calent representa un nou obstacle per a la negociació del finançament sense el que l’Estatut queda tan buit com una clova d’ou, sense l’ou. Malgrat tot, com que d’allò que parlem és de diners, tal com passa amb una moneda, aquesta nova situació té dues cares: d’una banda el PP passa a representar els interessos d’una comunitat històrica (Galícia) i resulta decisiu en una altra (Euskadi); però de l’altra cara és el sector més civilitzat (democràtic) que representa l’eix Rajoy-Gallardón el que resulta enfortit. Ja sé que no és pas gaire cosa, però no estem pas per luxes i ja se sap que la democràcia “és el menys dolent dels sistemes polítics”, peró té inevitables conseqüències. I com que caldran acords en massa coses, tant per tant, millor amb els neandertals que no pas amb els pitecantrops.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li