Gabriel Rufián: ‘La gent no menja pàtries, la gent no menja banderes’

0
1060

Va acompanyar la candidata a l’alcaldia de Figueres, Agnès Lladó, a l’acte ‘Ciutats republicanes, ciutats de progrés’, que es va fer dissabte a Figueres. Parlem de què ha de ser una ciutat republicana i com s’ha d’explicar, de la importància del municipalisme, de les noves maneres de fer política a les xarxes i dels missatges que hi ha rere les ‘performances’ a l’hemicicle, entre altres


 

L’acte se centrava en ciutats republicanes. Què ha de ser una ciutat republicana i en què s’ha de convertir Figueres per ser-ho?
Aquestes municipals crec que són les més importants de la història recent del país. La gent tindrà una dicotomia que és escollir entre república o els partits que representen el bloc del 155, borbònic o monàrquic. Això no ho dic jo, és pura demoscòpia, el PP, Cs i aquesta marca blanca d’Aznar anomenada Vox representa el que representa. Pel que fa a ciutats republicanes, és l’afany de tenir ciutats transparents, on tothom sigui igual que tothom. Al final el model republicà és tan simple com que tothom sigui igual. A la famosa Constitució espanyola hi ha un article que diu que «todos los españoles son iguales frente la ley», però ja sabem que no, ja que hi ha una família que pel seu cognom cobra el que cobra i no l’ha votat ningú. I com ha dit l’Agnès Lladó, una ciutat republicana ha de tenir institucions molt netes, transparents, i bé, al final hem d’escombrar cap a casa. ERC, agradi més o menys, porta més de vuitanta anys impol·luta.

A les darreres eleccions, a Figueres guanya Ciutadans. Com s’ha d’explicar, als que no són independentistes o no republicans, que aquest és un bon model per a la ciutat?
Em sembla una pregunta molt adient perquè és cert que Cs va obtenir grans resultats el 21-D. Cal recordar, però, que l’independentisme va tornar a guanyar en escons i en les pitjors condicions possibles. Sempre he dit que evidentment no m’agrada gens el que pensen i diuen Arrimadas, Rivera, Albiol i companyia però mai voldré que estiguin a la presó per les seves idees. I si passa, jo sortiré al carrer per defensar-ho. Al final, per l’Arrimadas, el fet de disputar-se unes eleccions amb gent que està a la presó ha de ser una vergonya per ella mateixa. Cal tenir clar que és un partit ultradopat mediàticament. I en aquestes eleccions municipals, a les properes europees i inclús a les generals, és a dir, al proper cicle electoral, la gent haurà d’escollir entre polítiques neoliberals, que són el que representa Cs; el PP, que són els hereus de qui ja ens va robar el país fa vuitanta anys, i Vox, que és Cs desinhibit. I llavors hi ha el PSOE… Per això quan parlem d’ampliar la base parlem del votant, el militant, els simpatitzants… en definitiva, de la gent que votava aquest partit, que en el seu moment va tenir una història molt bonica però fa molt temps que està traint la seva classe i el seu votant. Com el meu avi, que era votant del PSOE. La nostra feina és intentar interpel·lar aquesta gent i no regalar-li a Cs.

Abans de l’acte, ha fet una volta per la ciutat. Què ha pogut palpar als carrers, quines preocupacions li ha transmès la gent?
Desànim. M’ha sorprès perquè m’ha recordat molt la Badalona d’Albiol. Jo vaig viure a Badalona i el principal carrer comercial, durant la meva infantesa i adolescència, era un centre comercial ple de botigues i al final tot va acabar tancant. I realment m’ha recordat molt a això. És cert que a Figueres hi ha moltes botigues però he notat molt desànim i l’he vist buida. Hem parlat amb comerciants de tota mena i tothom coincideix en el fet que la ciutat està apagada. Espero que hi hagi un canvi i tot es pugui revertir.

Figueres, com moltes poblacions de Catalunya i Espanya, té actualment una realitat social complexa. Com a diputat, què creu que es podria fer des del Congrés dels Diputats de Madrid?
Cada any es plantegen els pressupostos i canvien moltes coses. Hi ha partides pressupostàries que canvien la rotonda i ja és un gran pas per aquell poble o ciutat. Però al final, el municipalisme és la millor política del món perquè és la que realment canvia les coses. I també és la política més difícil, perquè t’has de trencar la cara amb molta gent. Nosaltres, al Congrés, potser tenim un focus mediàtic que té un cost personal elevat però sempre he considerat el municipalisme com la millor i la política més difícil. Així que des del Congrés l’únic que podem fer és que a la gent li grinyolin segons quines realitats. Quan nosaltres fem interrogatoris intensos o contundents a segons quin polític, ho fem perquè la gent ho miri, no pel telenotícies -que segurament estarà manipulat-, sinó a través de xarxes socials o plataformes com YouTube, i els grinyoli el que escolten. Repeteixo que, per mi, el municipalisme és el més difícil. Jo no sé si ho podria fer.

Creu que no podria fer política municipal? Per què?
No ho sé, per fer municipalisme cal molta mà esquerra i jo no sé si en tinc. Has de ser una persona amb molt de consens i fer un equip molt teu i potent.

I la república ha d’arribar a través del municipalisme o al revés?
Crec que sí, molts de nosaltres vam veure amb enorme optimisme i simpatia l’aparició de partits polítics com Podemos o els Comuns. És a dir, el pas a la política d’activistes tan extraordinaris com Ada Colau, i aquests partits van apostar principalment pel municipalisme, perquè realment és el que fa xarxa i el que canvia un poble o una ciutat. En canvi, un grup parlamentari de nou persones, com som nosaltres al Congrés dels Diputats de Madrid, no canvia res: l’únic que podem fer és batallar i plantar cara.

És un dels polítics més actius a les xarxes socials i dels més mediàtics. Si hagués de fer una piulada sobre Figueres, com seria?
El primer que em surt és: «Visca Catalunya i Figueres més». I sobre l’Empordà, vaig passar-hi unes vacances fa un any i mig i em van tractar molt bé. Sabrià sempre diu que és la terra més bonica del món, així que em quedaria amb això.

A l’acte, el parlamentari Sergi Sabrià ha dit que «ja no estem a la revolució dels somriures». En quin punt ens trobem ara?
Sergi Sabrià és el meu cap i sempre diré que té raó [entre riures]. Però és cert, té raó, i més ell, que sempre riu. Té més mèrit encara. És lògic, tenim nou persones a la presó i gent a l’exili. Fa pocs dies va ser l’aniversari de Marta Rovira i estic convençut que part de la seva família va agafar un avió per celebrar-ho amb ella. Això és una anomalia. Estem seriosos i som molt conscients del que vindrà.

Què s’estima, des d’ERC, que vindrà? Estem a les portes del judici…
Vindrà tota la maquinària de política de poder i mediàtica enorme en contra nostra. Pensem que hem patit molt però encara hem de patir moltíssim més. Plantarem cara mediàticament i ens trencarem la cara amb qui sigui, en sentit figurat, lògicament, però serà dur. A més, molta gent que està amagada a la cova sortirà. Veurem gent essent jutjada de manera injusta, però també crec que no serà un judici cap a nou persones, sinó que nou persones jutjaran a tot un estat i això ha de ser un motiu d’orgull per moltíssima gent. Ara bé, la pregunta que s’ha de fer l’independentisme, i fa temps que ho dic públicament, és «què passa si li foten 15 o 20 anys de presó a Junqueras i companyia?» Què hem de fer?

Digui-m’ho vostè…
Estem avocats a un nou 3 d’octubre i a paralitzar el país una altra vegada.

ÀNGEL REYNAL

De fet, ja es parla d’una vaga general la primera setmana de febrer.
No sé com acabarà però crec que entre els judicis i les sentències, l’independentisme s’ha de fer aquesta pregunta. És inevitable no pensar en què s’ha de fer i és molt important. També cal interpel·lar aquest món dels comuns que parlàvem abans i fer-los entendre que l’«a por ellos» és un «a por todos».

Pel que fa a la seva figura, se’l pot etiquetar com l’influencer de la política. Cada dia reparteix però també li diuen de tot. Val la pena?
Recordo que fa temps em van dir: «Hem de repassar el teu Twitter per esborrar, si en tens, piulades amb insults», i jo vaig respondre que mai no havia insultat a ningú. Vull dir insults barroers; sí que qualifiquem jutges com Llarena o polítics com Rivera de «carceleros», però l’insult grosser mai. I em van dir que era sorprenent perquè tinc una gran quantitat de piulades i interaccions però fent una cerca no he insultat mai a ningú. És a dir, mai no he dit a algú imbècil o idiota, i és estrany perquè n’hi ha cada un… Per mi, Twitter és una barra de bar i està ple d’exèrcits de trols subvencionats per partits polítics. Molts dels trols que a mi m’insulten són càrrecs polítics o periodistes. En resum, però, una piulada és una frase i la política s’ha fet de frases i de sintetitzar la realitat. Quan sentia els discursos polítics des de casa sempre pensava: «Per què m’està explicant el mateix de mil maneres diferents?». Doncs per això crec que Twitter és una frase, i n’hi ha una que resumeix molt bé la política que hem de fer: «La gent no menja pàtria, la gent no menja banderes», això ho resumeix tot i tothom ho entén. I Twitter serveix per això, és una gran eina democràtica, tenint en compte que també és un monstre d’ego. I sí que és cert que sempre intento, amb ironia i sarcasme, contestar a personatges com Jordi Cañas, Rivera… és realment divertit.

Estem a l’era de les performances, per part de tots els partits, a l’hemicicle. La gent les entén?
Al final és sorprenent perquè, per exemple, si algú d’esquerra o jo mateix porto unes manilles al Congrés és per denunciar que la meitat d’un govern legítim van anar emmanillats al furgó policial. Però s’analitza com que jo soc un pallasso i és el meu numeret del dia. En canvi, si l’Arrimadas porta cartells amb lemes és valenta… Això reflecteix la doble vara de mesurar. Penso que és important que la gent, a través de les imatges, entengui els conceptes. Ja sé que si porto una impressora no explicaran que estava denunciant el fet que el jutge estava portant la Guàrdia Civil a impremtes, i si porto segons quines samarretes diran que falto el respecte, però estic convençut que cada vegada hi ha més gent que no s’informa a través dels mass media principalment espanyols, i és la bona notícia. Crec que és positiu, quan nosaltres portem davant de l’Aznar una samarreta del José Couso la pregunta és per què ningú més ho fa.

És per això que alguns ho veuen com un desprestigi a la política.
La gent ha de veure que es pot desprestigiar la política amb traje, corbata i grans discursos. Només cal recordar Rodrigo Rato, que fins fa poc era l’hombre milagro de l’economia espanyola. I David Fernández, que per ensenyar una sabata li van dir de tot. Aquesta és una altra regla que sempre es compleix. Sempre ens quedem curts.

Tenim una societat poc crítica, doncs?
En aquest sentit soc optimista. És cert que tenim mitjans de comunicació manipuladors però tinc la sort de fer moltes entrevistes i està mot bé tenir gent amb sentit crític de la realitat. Si a Catalunya anem un pas més endavant que la resta de l’Estat és simplement perquè la seva societat està més polititzada i té més sentit crític. Aquí passen coses i la gent surt al carrer.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li