Gabriel Alomar a Figueres

0
1517

Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873 – El Caire, Egipte, 1941) va ser un dels mĂ©s destacats intel·lectuals de la primera meitat del segle xx, no ja pel que fa les Illes Balears i el conjunt dels PaĂŻsos Catalans, sinĂł tambĂ© en una consideraciĂł europea. Escriptor, periodista, polĂ­tic, professor… EsdevinguĂ© molt popular grĂ cies a una conferència donada el 1904, «El futurisme», publicada l’any segĂĽent. Segons ell, en l’evoluciĂł de l’esperit universal hi havia un moment negatiu i un moment afirmatiu: «L’un nega lo actual, l’altre l’afirma i formula mĂ©s o menys lo futur. Sols els qui arriben al segon arriben a sentir clarament el pas de la vida. SĂłn ells, sĂłn els futuristes».

Ara s’ha publicat un detallat volum col·lectiu dedicat a la seva figura, coordinat per Damià Pons i Pere Rosselló Bover: Gabriel Alomar. L’intel·lectual, el periodista, el polític (Lleonard Muntaner Ed.), que constitueix una peça cabdal per a la seva recuperació i que el situa ideològicament en les files del republicanisme d’esquerres i catalanista, pròxim al que en podríem dir un socialisme liberal. Un dels nombrosos textos que inclou el llibre, obra de Gabriel Alomar i Serra, és dedicat a estudiar la seva faceta com a professor d’institut i analitza els anys que va estar-se a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, que precediren i coincidiren amb els de la Primera Guerra Mundial. Cal dir que Alomar trobà a la ciutat un ambient molt propici a les seves idees i que establí una relació regular amb figures com el dirigent republicà Josep Puig Pujades i el notari Salvador Dalí, pare del famós pintor. Amb aquest darrer va mantenir una ferma amistat que ja va ser estudiada per Mariona Seguranyes al llibre-catàleg Els Dalí de Figueres. La família, l’Empordà i l’art (Viena Edicions, 2018). En aquesta obra, ella reporta les passejades i discussions que mantenien tots dos a la Rambla, de nits. L’un i l’altre eren partidaris dels aliats i contraris als germanòfils, però mentre que el pare Dalí era un aliadòfil optimista i confiava plenament en el triomf aliat, Alomar es mostrava escèptic i no descartava un triomf dels germanòfils. La discussió, doncs, estava servida.

Aquesta amistat amb el notari Dalí facilità la influència d’Alomar envers el fill Dalí, de qui fou professor a l’Institut. No fou, però, l’única influència que Alomar exercí damunt d’un alumne, ja que tenim també el testimoni d’un altre deixeble de l’època, Jaume Miravitlles, que esdevingué periodista i que fou el famós director del Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la guerra. En les seves memòries, Miravitlles reconeix que Alomar l’influí de manera decisiva i de per vida, sobretot en l’orientació cap a l’actuació en política. El pas d’Alomar per Figueres fou, doncs, ben fructífer.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li