‘Funky Business’ Figueres

0
1552

VUCA és l’acrònim derivat de Volatility (V), Uncertainty (U), Complexity (C), Ambiguity (A) que va ser creat en la dècada dels noranta al si de l’exèrcit dels Estats Units com a resposta a l’esfondrament de la Unió Soviètica. Associem la volatilitat a una dinàmica de canvi continu i constant que es produeix a gran velocitat i que fa que l’entorn social sigui inestable. La incertesa es vincula a l’augment de les situacions imprevistes, la manca de predictibilitat dels esdeveniments, les sorpreses del mercat i la incapacitat de l’ésser humà de controlar i entendre totes les variables que expliquen el perquè de les coses. Tot això genera una dificultat a l’hora de prendre decisions i elaborar accions socials, culturals, econòmiques… La complexitat es refereix a la dificultat per entendre i gestionar el context actual i saber distingir entre causa i efecte, de manera que resulta incapacitant per resoldre problemes i conflictes. Amb el terme ambigüitat es fa referència a la manca de claredat, a com n’és, de complicat, comprendre les relacions entre els diversos elements que estan presents i que componen l’entorn, de manera que es dificulta la concreció de solucions òptimes. Avui dia, l’entorn VUCA afecta tota la societat i ens veiem obligats a adaptar-nos a canvis continus que ataquen tant la programació estratègica com les accions o organització diàries. Aquesta situació es descriu a Funky Business. Com gaudir amb el capitalisme dels prestigiosos doctors en negocis Kjell A. Nordström i Jonas Ridderstrale, professors de l’escola d’economia d’Estocolm. Un llibre que va sortir el 2000, i que va ser visionari a l’hora de pronosticar com seria la societat que venia. Un assaig que em va permetre entendre (en aquell moment feia el primer any del màster en Gestió cultural) que si no feia les coses diferents, trencadores i pensava fora de la caixa, difícilment podria trobar un lloc i oferir propostes atractives al sector en què volia treballar: la cultura.

La seva tesi principal és que la societat està canviant. Ells identifiquen diferents «forces funk»: parlem de la globalització, la tecnologia, el canvi a les institucions, els nous valors, el coneixement com a factor clau de competitivitat… que estan donant lloc a un món diferent que ells anomenen «ciutat funk». Aquesta nova comunitat és més complexa i inestable, on s’han establert i actuen unes noves normes de joc que ens configuren un escenari que per a nosaltres, individus, el jo Funky, però també les empreses i institucions (les anomenen Funky SA), amb un canvi de paradigma on es fa necessari adoptar noves actituds si volem no només triomfar, sinó simplement encaixar en aquest context altament inestable. L’estil del llibre és enormement dinàmic. Amb un munt dades, notícies, exemples… que ens donen evidències del que estan explicant i ho fan de forma planera i propera, allunyant-se del llenguatge del món acadèmic. Tanmateix, això no els treu gens ni mica de credibilitat, ja que el llibre té una estructura clara i està documentat; al contrari, el seu discurs sona proper, cosa que fa que arribi a qui ho llegeix amb més facilitat. Al meu entendre, els autors destaquen trets de la realitat actual i il·luminen, sobretot, una tendència futura que crec que, agradi o no, serà ben segur així.

Els seus plantejaments poden fer certa sensació de mareig, vertigen, inquietud i fins i tot por i pànic, ja que el món que ens presenten —i que de fet és ja el que vivim, no podem oblidar que ells ho varen escriure fa 22 anys i per sort o per desgràcia tot el que apuntaven llavors s’ha complert i en alguns casos amb més intensitat i tot— és més complicat d’abastar i controlar que el de fa 20 anys, i per això moltes vegades preferim posar-nos-hi d’esquenes i fer com si no res passés i actuar tal com es feia a finals dels noranta, principis dels 2000. No vull entrar en debats de si és millor aquest o aquell món (tot i que per mi és millor l’altre). Però com ells diuen, potser no és millor fer judicis de valor: «El que és és». I són aquestes les normes i les cartes amb les quals ens toca i tocarà jugar. En definitiva, i al meu entendre, és un llibre enormement recomanable, que es dedica a plantejar interrogants i et dona pistes de com sobreviure en un entorn que a vegades, és cert, fa por: el capitalisme, la incertesa, els canvis… En aquest afany que hi ha per repensar Figueres i buscar-ne el propòsit, seria convenient que la nostra també sigui una ciutat Funky, per tant, cal que Figueres sigui Funky Bussines econòmicament, però també socialment o ens costarà avançar i construir una ciutat prospera i socialment justa.

Al gener us proposava llegir la periodista especialitzada en ciència Marta García Aller, el seu llibre La fi del món tal com el coneixem, ja que al meu entendre és imprescindible per entendre els canvis inevitables que transformaran les nostres vides en un futur pròxim; per completar-ho comentava que no es pot deixar de llegir l’arqueòleg i especialista en cultura digital i processos de transformació digital Genís Roca de qui ara fa un any a la meva columna del juny citava amb un títol força suggeridor: «Siguem revolucionaris». Ara més que mai i davant una postpandèmia que ens ha fet repensar-ho gairebé tot, fins i tot aquelles coses que ja donàvem per descomptades, i davant el repte de fer front a les múltiples crisis de la ciutat, però també globals, cal preparar-nos per al que ve, aportar-hi valor amb què sabem fer i aprendre allò que no sabem. Encara som a temps de canviar-ho tot i com diu Roca: hem de ser revolucionaris, i jo afegiria: actuem de manera funky.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li