Fuenteovejuna

0
833

Es troba aquests dies la surrealista i daliniana capital empordanesa afectada i revolucionada davant la plaga de talls en el subministrament elèctric que estan patint no solament els veïns del west side figuerenc, sinó també el centre geriàtric del lloc.

No és aquesta una situació nova en si mateixa, que la singularitat del barri per una circumstància o altra és quasi de memòria històrica; però sí que, darrerament, les apagades han estat més repetitives, gairebé sense solució de continuïtat, i de més llarga durada i afectació no només als abonats que paguen religiosament el servei i amb tota la raó es queixen de la seva pèrdua, sinó a la mateixa companyia subministradora, que, també cal recordar-ho (perquè de manera demagògica hi ha qui fa culpable la víctima), pateix danys en les seves propietats i pèrdues en el seu compte de beneficis.

Però, com sempre, com diu el refrany, «any de malalts, guany de metges», i així hi ha qui vol treure’n profit o protagonisme personal o partidista amb les seves crítiques moltes vegades concretes i personalitzades en polítics locals, d’altres metafòricament referides a l’Ajuntament quan el que es vol dir no són els 21 regidors, sinó l’equip de govern, també a la companyia distribuïdora, i quasi sempre errades per desconeixement i manca d’informació.

Veiem que el problema del qual estem parlant no és responsabilitat de l’Ajuntament, que, com ja vaig explicar en la darrera trobada amb vostès, benvolguts lectors, no té competències administratives pel control ni del que sembla la causa, el frau elèctric, ni tampoc del control d’hipotètiques deficiències tècniques en les instal·lacions de l’empresa subministradora.

Així, un amic em preguntava: l‘Ajuntament s’ha de rentar les mans i no fer res? Doncs sí, l’Ajuntament, però sense metàfores, és a dir, els 21 sí que poden fer quelcom: considerar la qüestió com un problema de ciutat, no de govern o oposició, i obrir un debat públic en el qual tothom deixi clara la seva posició de manera que, en les properes eleccions municipals, tothom sabés a qui ha de premiar i a qui, en el seu cas, castigar. L’Ajuntament en ple hauria de constituir un front comú, un Fuenteovejuna en què sense ambicions partidistes, per unanimitat, es reclamés la intervenció urgent i sense pal·liatius de les administracions corresponents.

Però és clar, un servidor no és polític, és només una espècie de Diògenes casolà que, amb la parca llanterna dels seus articles, busca una anàlisi honrada de la vida quotidiana.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li