Frigola ‘psicoanalitza’ Freud

0
371

El psiquiatre figuerenc analitza correspondència inèdita entre el creador de la psicoanàlisi i el seu principal deixeble, Wilhelm Reich


Durant la seva estada a Londres, als anys 70, el doctor figuerenc Carles Frigola passava tot sovint pel davant del número 39 d’Elsworthy Road. Avui és la seu del Museu Sigmund Freud, però en aquella època era la residència de la filla de l’eminent psiquiatra i on s’havia establert el seu pare després de l’exili forçat provocat per la persecució del jueus a Viena durant l’ocupació nazi. Frigola va tenir ocasió, mentre residia a la capital anglesa, d’assistir a conferències pronunciades per Anna Freud, com a bon seguidor que era de les teories del psicoanàlisi que havia desenvolupat el seu pare i deixeble més destacat, Wilhelm Reich.

Ara, el doctor Frigola, que també és psiquiatre i psicoanalista, acaba de publicar Cartes de Freud a Reich (editorial Laertes). La presentació del llibre es farà el proper 2 de març (19.30 h), a la biblioteca Fages de Climent de Figueres, i el dia 12, a Barcelona. El llibre reprodueix per primera vegada i analitza una desena de cartes datades entre els anys 1924 i 1930. En aquella època, Wilhelm Reich dirigia el seminari de Viena on s’aplegaven els candidats que s’hi desplaçaven per formar-se amb Sigmund Freud.

Frigola explica que “Freud era una persona que tenia una relació epistolar amb molta gent i els seus textos representen una font d’informació molt important. El mateix passa amb Reich, del quan hi ha més de 5.000 cartes catalogades ja que sempre en feia còpia. Moltes cartes de Freud es troben a les biblioteca del Congrés dels Estats Units, a Washington. Allà vaig consultar aquesta documentació i em vaig interessar per una desena de cartes inèdites que es intercanviar entre ells dos. En el llibre, a banda de publicar-les per primera vegada, faig una reconstrucció històrica i la seva contextualizació”.

MOMENT HISTÒRIC. El treball de Carles Frigola permet analitzar “un moment molt important de la història europea ja que és l’inici de l’enfrontament entre el feixisme i el comunisme que donarà peu, anys més tard, a la II Guerra Mundial. Són cartes personals entre els dos psiquiatres, on es parla de qüestions mèdiques però també dels esdeveniments històrics que viuen i de qüestions personals. Tenen un gran interès per als professionals i també per al públic s perquè ens permet aprofundir en la seva personalitat, la dels meus dos grans mestres. En aquests textos es diuen coses que no apareixen en els seus llibres”.

Afegeix que “d’alguna manera és com fer un tractat d’antropologia dels dos personatges. Personalment he gaudit molt a l’escriure’l, tot i que ha passat temps des que vaig començar el projecte fins que l’he acabat. Les cartes originals estaven escrites en alemany i han estat traduïdes a l’anglès i al castellà. Repeteixo que són textos inèdits i crec que això fa molt interessant tot el volum. Les cartes donen informació que tampoc apareixen en els tractats sobre la psicoanàlisi que han escrit els dos psiquiatres de referència. En aquest sentit també vull posar en valor la importància d’escriure cartes i de conservar-les ja que són un complement necessari, imprescindible, per conèixer els seus autors”.

El llibre es complementa amb un assaig del mateix Frigola que porta per títol “Els ulls, aquestes silencioses llengües d’amor. Pensant amb el cos, innovacions tècniques”. En el text es descriuen les aportacions que han fet sobre el tema metges i psicoanalistes orgonomistes deixebles de Reich.

PROJECTES. Tot i que ara presenta aquest llibre, el psiquiatre figuerenc ja en té a punt un altre. Porta per títol Sensacions, emocions i sentiments i va adreçat a un públic més generalista. Es tracta d’un recull d’articles ja publicats i que donen una visió actual sobre l’evolució de les patologies més habituals relacionades amb la conducta humana.

Frigola reconeix que “el 1980 va canviar la nostra societat i això va afectar les patologies més comunes com la depressió, les addiccions o l’esquizofrènia. Es va passar d’una societat autoritària, on es contenien els instints, a una en la qual els instints o els impulsos es desborden. Per una banda la llibertat és bona, però per l’altra en no haver-hi uns controls, o certs controls, es poden produir alteracions de la conducta humana”.

Afegeix que “en aquest sentit, la psicoanàlisi ha canviat en les darres dècades. De ser una acció individual passa a ser una acció intersubjectiva i relacional. I mentre apareixien noves patologies –com la violència domèstica- d’altres, que ho eren en èpoques anteriors ho han deixat de ser-ho, com el lesbianisme o l’homosexualitat, per exemple”.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz