Francesc Xavier Garriga i Palau

0
764

Aquest article és fruit d’una doble avinentesa. En primer lloc, després d’haver biografiat homes i dones de les terres gironines, de forma no exhaustiva, queden personatges per estudiar i recuperar. En segon lloc, per atzars de la vida una excel·lent exalumna meva de l’institut Jaume Balmes de Barcelona, en una trobada casual, em parlà d’aquest intel·lectual com el primer traductor al castellà de Solitud, l’opera prima de Caterina Albert. Més coincidències: aquest era empordanès i és una baula en la història de la càtedra de Llengua i Literatura Espanyoles (abans s’anomenava ‘Poética y Retórica’) de l’esmentat institut barceloní, en portes de celebrar el 175è aniversari (com ja van fer al seu dia el R. Muntaner de Figueres i el Jaume Vicens Vives de Girona): els catedràtics Josep. Coll i Vehí (director en dues ocasions: 1861 i 1876), de Torrent d’Empordà; F. X. Garriga (1913-1933) de Cadaqués; Rosa Navarro (1974-1983) i C. Bastons (1984-2012), ambdós de Figueres; amb Guillem Díaz-Plaja (1934-1969), el pont entre F. X. Garriga i R. Navarro, que féu el batxillerat a l’institut Vell de Girona. Doncs bé, d’aquest cadaquesenc hom sap poca cosa. Llicenciat en Filosofia i Lletres i Dret, doctor, membre de la RAE, impartí docència a Còrdova, Reus, Oviedo (des d’on es cartejà, entre d’altres, amb M. de Unamuno i Caterina Albert) i Barcelona. Fou estudiós de la literatura castellana amb títols prou rellevants; regidor de l’Ajuntament de Barcelona, poeta en llengua catalana, traductor al castellà d’obres catalanes i italianes.

De totes aquestes facetes, totes prou interessants, vull fer una síntesi que ajudi a conèixer més aquest empordanès com a intel·lectual que a partir de l’any 1913 visqué a Barcelona i fins tot fou regidor de l’Ajuntament de la ciutat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, segons recull la revista cadaquesenca Sol Yxent, publicació, per cert, poc coneguda i que caldria estudiar en un treball de recerca elaborat per alumnes de segon de batxillerat de qualsevol centre de secundària o, fins i tot, a escala universitària. Així ,en el núm. 20 de data 12-IV-1924 hom llegeix:

«Ha sigut nomenat conseller (sic) de la ciutat de Barcelona nostre paisà i col·laborador, el catedràtic En Francisco Xavier Garriga a qui enviem nostra enhorabona.» I en un altre número el qualifica «d’erudit entusiasta de la terra» (núm. 147, 30-VII 1929).

De la vinculació a terres empordaneses, el seu Cadaqués natal i la seva relació epistolar amb Caterina Albert estudiada per la Dra. Eva Garcia-Pinos a un apunt del seu magisteri a l’institut J. Balmes, ja que fins ara no he aconseguit dades de la seva docència reusenca, per evasives del centre. Entre d’altres tingué com a alumnes els catedràtics Heribert Barrera, després president del Parlament de Catalunya, i Miguel Siguan, impulsor del estudis de Psicologia i creador de l’ICE a la UB. Per aquests testimonis sembla que fou un docent dur, exigent, que dictava frases als alumnes amb segones intencions. Així: «aré lo que pude», referit al verb llaurar; «batalla nabal en Figueres», referit no a la marina, sinó a naps (dues bandes es barallen llançant-se naps).

En definitiva, cal rescatar de l’oblit aquest intel·lectual empordanès polifacètic: des de resseguir la seva trajectòria acadèmica fins a analitzar la seva interessant producció poètica en català i de crítica i teoria literària en castellà. Francesc Xavier Garriga i Palau

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li