Francesc Montero descobreix textos inèdits de Josep Pla

0
1786

El responsable de la càtedra dedicada a l’escriptor, Xavier Pla, assenyala que “després de la sorpresa de trobar textos inèdits, constatem que no es tracta d’un Josep Pla nou o diferent, però sí que amb aquestes aportacions desconegudes s’ajuda a matisar i a fer més complet el relat ideològic d’aquest autor tan prolífic”


 

Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, va encarregar al filòleg figuerenc Francesc Montero que es mirés uns textos que hi havia a la Fundació Pla de Palafrugell i una carpeta localitzada al mas de l’escriptor que portava una coberta amb el títol Notes disperses, que seria el dotzè volum de l’Obra Completa, tot i que al seu anterior hi havia textos inèdits i altres que semblaven versions ampliades d’altres publicacions.

“Va ser una descoberta inesperada”, reconeix Xavier Pla. De tot plegat n’ha sortit el volum Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, de la qual Montero n’ha estat l’editor, que ja va per la tercera edició i que ha estat presentat a la llibreria Edison de Figueres. El responsable de la càtedra dedicada a l’escriptor empordanès assenyala que “després de la sorpresa de trobar textos inèdits, constatem que no es tracta d’un Josep Pla nou o diferent, però sí que amb aquestes aportacions desconegudes s’ajuda a matisar i a fer més complet el relat ideològic d’aquest autor tan prolífic”.

En concret, Xavier Pla afirma que “amb aquests textos es demostra que Pla va deixar de ser franquista a mitjans dels anys 60, que és quan van ser escrits. Sempre s’ha dit que havia desenvolupat un catalanisme privat durant el franquisme, llevat del suport explícit que va expressar al dictador després de la Guerra Civil. Ara tot això queda en evidència i demostra també que Pla estava obsessionat pel paper de Catalunya a Espanya, a Europa i al món”.

Montero va afegir que un cop rebut l’encàrrec va començar una feina llarga de lectura i comparació dels textos per discernir el material inèdit i els textos que havien estat escapçats per la censura. “És curiós que vam trobar peces mecanografiades i corregides, per tant amb la intenció de ser publicades i de passar per la censura, que havien quedat tancades en aquelles carpetes. Hi ha escrits que fins i tot podria semblar que no eren de Pla, si no fos que estaven escrits a mà amb la seva lletra inconfusible, com aquell que defineix Espanya com un embassament ple de merda… Per fi, aquests textos ens mostren una aposta de Pla pel catalanisme, encara que sigui en l’àmbit privat perquè no ho pot expressar públicament”, assenyala.

REFERÈNCIES EMPORDANESES. A Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, que el filòleg figuerenc que ha tingut cura de la seva edició considera que “el reafirma com el més important prosista català del segle XX”, apareixen diverses referències a la zona d’influència més propera de Josep Pla, l’Empordà. Francesc Montero n’ha seleccionat dues de ben singulars.

A la primera, Pla afirma que “a l’Empordà, hi ha persones que tenen una veu greu i de vegades ronca que tot i semblar una veu que surt de les entranyes de la terra els surt d’una manera naturalíssima i sense ulterior transcendència: els demagogs barcelonins l’han imitada copiosament però així com a l’Empordà és una veu de la boca, a Barcelona sembla que els puja de les mateixes vísceres _exactament del recte. Parlant en públic, semblen estar posseïts d’una irritació rogallosa i l’acompanyen d’una gesticulació violenta: es piquen el pit. Em malfio del barceloní que potser és una màscara de l’estiracordetes per aparentar un seny i una equanimitat que davant dels interessos generals rarament té”.

La segona es refereix a una visita que l’escriptor va fer a Salvador Dalí, a Portlligat, l’1 d’octubre de 1962: “Quina casa més bonica té Dalí, plena de fantasia, amb tots els detalls deliberats, pensats i eficients, fins els més petits! Gran cordialitat. Parlat llargament. Cada dia és més gran l’interès de Dalí per aquest país. Gala ha fet grans progressos parlant en català. La influència de Pujols sobre Dalí és cada dia més visible”.

I segueix Pla: “Llarg monòleg del pintor sobre Ramon Llull i Mahoma, que per a ell tenen molta actualitat a causa del gran quadre sobre moros i cristians que ha fet. D’aquesta considerable baluerna, el primer terme m’ha agradat poc; el segon, una mica més; el darrer, moltíssim. Hem trobat un dia humit amb una gran nuvolada sobre el Pení i el desgavell de les construccions de Cadaqués portades pel turisme. Són els pitjors dies d’aquest país”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li