Francesc Guisset: ‘Hem encarregat a una consultoria un estudi organitzatiu de l’Ajuntament’

0
1592

És el nou alcalde de Llançà desprĂ©s de fer oficial un pacte polĂ­tic entre el seu partit, el PSC, i el partit de NĂşria Escarpanter, Junts per Llançà, amb qui es repartirĂ  l’alcaldia en aquest mandat. En aquesta entrevista el batlle destaca quines seran les actuacions del pressupost 2020 i del Pla director litoral. I com aquest pot afectar al municipi, sobretot a la zona industrial, entre altres


Llançà va aprovar el pressupost al desembre, de 9.844.100 euros, però acompanyat d’un informe sobre el dèficit als serveis. Com s’ha d’entendre?
Prestem molts serveis a la poblaciĂł, com ara el d’escombraries, la llar d’infants, els llibres escolars, les subvencions o transferències d’entitats, que això no Ă©s el mĂ©s rellevant, però on mĂ©s dèficit tenim Ă©s al servei d’escombraries. Tenim un cost efectiu d’1.400.000 euros i en recaptem 835.000. AquĂ­ es produeix un dèficit molt bèstia. L’única soluciĂł que ens diuen des de l’auditoria Ă©s que s’haurien d’incrementar les taxes i el que hem fet aquest any Ă©s explicar la situaciĂł.

Dels prop de 10 milions d’euros, mĂ©s de 4 milions sĂłn nomĂ©s per a despeses de personal.
Ara hem encarregat a una consultoria d’auditories laborals que ens faci un estudi organitzatiu per veure quina seria la dimensió més òptima de l’Ajuntament de Llançà i com convé organitzar les àrees. Estem en fase inicial i sobre el que havia negociat amb el personal, ja que volen una relació dels llocs de treball. És important saber què fa cadascun dels funcionaris i el personal de les diferents àrees i veure si hi ha tasques duplicades o no, i cal veure si té la dimensió que necessitem. Tothom diu que vol millorar les seves condicions laborals però tot té un topall –que és el pressupost– i tot va lligat a quina és l’estructura més òptima de l’Ajuntament. Tenim el personal que tenim perquè són uns serveis que ens demana la ciutadania.

És curiós perquè, per dir-ho així, només queden 520.000 euros per invertir.
Això Ă©s el que vull explicar a la poblaciĂł: la mĂ quina de fer bitllets no la tinc i com a gestor pĂşblic hem de justificar molt bĂ© on van els diners, però tambĂ© hi ha un exercici de transparència. Si volem un poble on s’han de millorar moltes coses haurem de regularitzar les taxes. Hem d’igualar costos amb ingressos i tenim taxes que estan molt per sota i tenen un dèficit important, el qual portem arrossegant durant temps. Abans d’apujar els impostos vull que aquest any sigui d’ajustament i d’eliminar els costos superflus que tenen un sentit no essencial. Cal optimitzar el rendiment al mĂ xim possible, tot s’ha de treballar amb les associacions i diferents col·lectius, i ara volem seguir incentivant això.

On pensa que caldria retallar?
És el que volem esbrinar aquest any, volem veure quin Ă©s el cost necessari. De moment totes les Ă rees ja estan retallant, ajustant i renegociant contractes amb proveĂŻdors… però hi ha un moment que toques el moll de l’os i aquest es diu despesa estructural. Si volem millorar carrers i sales polivalents i tenir mĂ©s equipaments, no hi ha altra via que una pujada d’impostos o contribucions especials, que, per exemple, a Llançà no n’hi ha com en altres poblacions.

Pel que fa a inversions, cap on anirà aquest milió i mig d’euros?
Invertirem bàsicament en millores necessàries com són la reposició de carrers i el més essencial i bàsic. També hi ha una part que anirà per al benestar animal, ja que necessitem crear espais per a animals i perquè tenim un problema d’incivisme i de defecacions. Bàsicament les inversions aniran encaminades a la reposició de les infraestructures que ja tenim.

L’equip de govern ha decidit no apujar impostos i en canvi l’oposició deia que sí.
No sĂ© si s’havia vist mai que l’oposiciĂł demanĂ©s apujar impostos. La decisiĂł del govern de no apujar-los tĂ© l’efecte de fer veure a l’oposiciĂł que realment cal apujar els impostos però no es poden apujar sense justificar-ho a la ciutadania… Em fa grĂ cia perquè a molts plens he de sentir dir-me que «vostè va pel dret» i precisament abans d’apujar les taxes s’han de mirar bĂ© les dades del poble, ja que a Llançà hi ha un Ă­ndex d’atur important i una renda per cĂ pita baixa.

El seu mandat ha començat amb turbulències, es van haver de suspendre alguns plens i l’oposició els va acusar de «vulnerar drets». Què passava amb els expedients?
A veure si ho explico bĂ©… el reglament et diu que has de tenir els expedients tancats 48 hores abans del ple i va haver-hi un moment que ERC ens va demanar canviar el criteri. Van presentar un recurs a la convocatòria d’una comissiĂł informativa on deien que aquestes 48 hores s’haurien d’interpretar extensivament a les comissions informatives, per tant, volien tenir els expedients tancats 48 hores abans de les comissions. Això ens va suposar un canvi sobtat i vam accedir-hi pensant que dotarĂ­em de mĂ©s contingut les comissions, però no va ser aixĂ­. A la comissiĂł dels pressupostos van tenir durant una setmana tot el dossier del pressupost i aquella comissiĂł va durar molt poc, ningĂş tenia preguntes, i quan vam fer el ple van començar les preguntes… Considero que el debat a fons l’haurĂ­em d’haver fet a la comissiĂł informativa. I l’altre ple que vaig posposar va ser a conseqüència d’una desgrĂ cia personal.

Com és actualment la relació amb l’oposició?
És una relació que volia que fos bona, oberta i participativa. Evidentment amb ERC Llançà hi ha un passat però aquesta és una nova legislatura i nosaltres hem passat pàgina, i volem fer un Llançà millor. Fins i tot, vaig dir-los que era millor fer moltes juntes de portaveus amb la voluntat de treballar plegats i em vaig adonar, quan vam fer el debat d’investidura, que hi havia aquesta intenció. Soc de bona fe i m’ho vaig creure però constantment hi ha sortides de to i demagògia, com ara gravar el ple i llavors no fer transcripcions parcials.

Aquest serĂ  un mandat repartit i quan a vostè li havien de donar la vara no li van donar… podria repetir-se la situaciĂł?
SĂ­, sĂ­… ja me’n recordo [entre riures]. Però no, soc una persona de paraula. A mi m’agrada complir els pactes quan els he lligat, i sempre ho he interpretat en clau municipal. No agafarĂ© excuses com el meu predecessor per trencar un acord purament municipal. La gent de Llançà vol consens i ens agrada tirar endavant els nous projectes que tenim al poble.

Una altra polèmica ha estat amb la Unió Excursionista Llançanenca, quina solució proposa l’Ajuntament?
Des del primer dia es va dir que no calia patir, l’Ajuntament es compromet a oferir un espai alternatiu. Nosaltres estem al seu costat perquè es tiri endavant tot, nomĂ©s faltaria. El problema va ser que el president no va acceptar que l’Ajuntament poguĂ©s estudiar la possibilitat que dels tres espais que utilitzen de l’edifici actual, que Ă©s de titularitat municipal, un fos per al SEM. I no es pot imposar o pressionar un Ajuntament, no va d’amenaces, això. TambĂ© hi havia el problema de l’electricitat, que ja s’estĂ  solucionant, i tindran electricitat. I si no, com en l’anterior ediciĂł, els cedirem un grup electrogen municipal.

Per raons tècniques allĂ  hi ha d’anar el SEM i buscarem quin espai necessita la UniĂł Excursionista. El que no podem acceptar Ă©s que un president d’una entitat que respectem i agraĂŻm pĂşblicament intenti imposar una qĂĽestiĂł que no els correspon. El SEM ha de mantenir la seva base: 24 hores d’assistència mèdica i d’urgències, Ă©s vital pel poble.

A l’entrevista abans de les eleccions li vam demanar pels tres projectes prioritaris per Llançà i va dir: residència de gent gran, Casa Marly i zona industrial. Com avancen?
Pel que fa a la Casa Marly tenim previst, aviat, obrir l’edifici del carrer Cabrafiga i volem parlar amb els diferents col·lectius i associacions que poden tenir un ús directe per veure quins usos volen. Estem parlant d’usos provisionals i volem parlar sobretot amb el jovent i també amb la gent gran, que són dos col·lectius molt importants pel poble. No està decidit encara, no tot depèn de l’Ajuntament i no ho hem decidit definitivament. Ara hem fet una actuació de neteja als jardins perquè volem obrir-los al públic i estem fent reunions amb els comerciants per veure com enfoquem el projecte definitiu. Em permetràs que no el digui públicament encara, ja que aviat parlarem de la consulta participativa. Sempre he sigut partidari d’oferir propostes, per tant, presentarem a la ciutadania el que tenim projectat i a partir d’aquí haurem de prendre una línia acceptada pel poble.

És a dir, l’equip de govern presentarà una proposta per a l’espai però hi haurà una consulta participativa?
Sí, nosaltres direm què hi faríem i si veiem que el poble li dona suport ho tirarem endavant o, si no, estudiarem les propostes alternatives. Ens hauria agradat que en aquest debat hi hagués estat l’oposició per enriquir-lo.

Ă€NGEL REYNAL

I la zona industrial, com avança?
El Pla director litoral ens ho ha paralitzat tot, ens han traspassat tota la informació sobre els terrenys, que estan considerats inundables, i això ens retalla força la zona definida dels terrenys industrials. El que vol el Pla director litoral és conservar les lleres naturals i ara estem anant a moltes reunions per pressionar, ja que a Llançà tenim realment un dèficit de polígons i com que el Pla director limita l’ocupació i la densitat, hem de demanar que ens deixin llocs estratègics. Volem que siguin un eix estratègic dels polígons però necessitem sols. Estem d’acord amb l’ús residencial del Pla però amb l’industrial no.

Com més afecta, per dir-ho així, aquest Pla director, a Llançà?
En la mesura del possible, aquĂ­ ja tenĂ­em els deures ben fets, perquè no tenĂ­em un urbanisme gaire agressiu d’ocupaciĂł a primera lĂ­nia de mar i sempre havĂ­em treballat amb teixit esponjĂłs, amb molta edificaciĂł aĂŻllada i amb la recuperaciĂł d’espais verds, i això ens ho han retallat. Però el que em preocupa mĂ©s Ă©s el sòl industrial. No tĂ© una densitat d’ocupaciĂł massa gran i tampoc hi ha un impacte paisatgĂ­stic, ja que la zona que demanem Ă©s bĂ sicament a l’entrada del poble i a l’estaciĂł, i aquesta ja Ă©s una zona on es treballa i queda allunyada del terreny de protecciĂł natural que Ă©s el Parc Natural del Cap de Creus i l’Albera.

Parlava ara de l’entrada del poble, una de les demandes històriques de tots els governs que han passat per aquest consistori. Què se’n sap?
Estem pressionant l’Estat en tots els Ă mbits perquè, dins els Pressupostos generals de l’Estat, ara hi ha el meu grup i evidentment estic aixecant molt el dit i dient que es recordin del nord. Estem amb un dèficit d’infraestructures molt gran i el que dic, estem pressionant en tots els Ă mbits. Espero que aquella rotonda, que representa un tap d’ampolla per la gent que ve de la zona del Port de la Selva, pugui ser una realitat i esperem que sigui en aquesta legislatura.

Ja fa molts anys que es promet, no?
SĂ­, i el projecte estava aprovat i adjudicat però vam tenir l’informe de l’ACA que deia que la pujada de l’aigua podria trencar l’equipament, i deien que la soluciĂł tècnica era que l’eix fos elevat però això pujava 2 milions mĂ©s. Ara estem treballant amb espais alternatius, que no sigui allĂ  per possibles riuades, i estem treballant en zones que no tinguin aquesta inundabilitat però que ens ajudin a descongestionar l’entrada.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li