Fort, fotògraf

0
1150

Tot aquest estiu es podrà visitar la doble exposició Fort. El temps no importa, dedicada a l’obra fotogràfica de Joaquim Fort de Ribot (Figueres 1924-2005), que estarà oberta al públic fins al 24 de setembre. Una part s’exposa al Museu de l’Empordà i l’altra a la Casa Empordà, a l’antic escorxador, i constitueix una ocasió única per descobrir aquest fotògraf “amateur” en el millor sentit del terme. Les seves imatges són d’una altíssima qualitat fotogràfica (tant des d’una perspectiva tècnica com artística), però no són el resultat d’una activitat professional, sinó que són fruit d’un interès personal, íntim i apassionat, per la fotografia.

Joaquim Fort fou un famós hisendat que tingué un paper molt rellevant en l’àmbit de la cultura ciutadana i comarcal al llarg de la seva vida. Afeccionat també a la música (fou intèrpret de violí i viola), va ser un dels impulsors de l ‘Associació de Música de Figueres (1952-1965), col·laborà en el projecte de configuració del Museu de l’Empordà i mantingué un estret contacte amb la intel·lectualitat del moment.

De ben petit, jo ja tenia notícia de la seva existència, perquè vivia en el mateix carrer que la meva família, el carrer Forn Baix; ell en un pis i nosaltres, dues cases més enllà, a la botiga de reparacions de paraigües de la meva mare. El senyor Fort tenia molt bon predicament, a casa, pel seu interes per la cultura, ja que, tot i ser socialment molt humils, s’hi valorava molt la inquietud cultural. Fou més tard, de jove, que vaig tenir un coneixement més precís de la seva personalitat, sobretot quan vaig començar història i em vaig interessar per la figura del també empordanès Alexandre Deulofeu, el formulador de la “matemàtica de la història”. Vaig descobrir aleshores la rica col·laboració que s’establí entre Deulofeu i Fort, durant els anys seixanta i setana. Tots dos, junt amb d’altres amics, van recórrer l’Empordà, la Catalunya de Nord i terres de molt més enllà, a la recerca d’esglèsies i monuments d’art romànic que Fort va poder fotografiar de manera excel·lent. Així sorgiren llibres d’una altra categoria gràfica com L’Empordà-Rosselló bressol de l’escultura romànica (1968). L’exposició de la Casa Empordà està, en bona part, dedicada a aquesta col·laboració, amb les fotografies de Fort i amb l’aportació d’alguns testimonis filmats que ens ajuden a explicar-la.

Al Museu de l’Empordà hi ha les imatges més personals, on més bé brilla el seu punt de vista original. Totes són reproduïdes amb còpies d’una excel·lentíssima qualitat que permeten constatar la imaginació i el bon ofici del fotògraf. Així mateix, s’hi exposa també la seva col·lecció de màquines de fotografiar i s’hi recullen testimonis filmats que ens permenten acabar de definir la rica personalitat de Joaquim Fort.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li