Folch i Camarasa, l’Escala en el cor

0
477

Mor un altre membre d’aquesta nissaga d’activistes culturals que va mantenir vincles amb el poble


 

La setmana passada va morir Ramon Folch i Camarasa. Tenia 92 anys i havia tingut una intensa activitat com a novel·lista, dramaturg, traductor i activista cultural en la regeneració de la llengua i la literatura catalanes després de la Guerra Civil i durant tota la dictadura. Novè fill del recordat escriptor Josep Maria Folch i Torres (1880-1950), una de les seves aportacions més conegudes a la cultura popular del país van ser les adaptacions de Les aventures d’en Masagran, escrites pel seu pare, per convertir-les en una icona del còmic català. Dels 15 àlbums publicats entre el 1981 i el 2002, se’n van arribar a vendre més de 100.000 exemplars cada any.

Amb la defunció de Ramon Folch i Camarasa desapareix el darrer fill de Folch i Torres, els Pastorets del qual han estat representats arreu de Catalunya, seguint una de les tradicions més arrelades del país durant les festes de Nadal, que va configurar juntament amb els germans dels pares tota una nissaga d’intel·lectuals i de gent del món de la cultura que van estar arrelats durant més de mig segle a l’Escala, entre altres llocs de la comarca de l’Alt Empordà.

En concret, Ramon Folch, juntament amb les seves germanes Maria Lluïsa i Roser i les respectives famílies, van ser estiuejants habituals de l’Escala i, concretament, a la singular construcció que s’havia fet el seu oncle, Joaquim Folch i Torres (1886-1963), a la platja principal de la vila. Val a dir que un altre dels germans del difunt, el doctor Lluís Folch i Camarasa (1912-1999), també va ser un resident habitual del municipi després de quedar-s’hi enamorat en veure la panoràmica que tenia el poble sobre la badia de Roses. Els seus descendents han continuat estiuejant-hi.

LA CASA DEL GAVIÀ. En un dels extrems de la platja més cèntrica de l’Escala s’hi alça la casa del Gavià, un edifici singular presidit per la imatge d’aquest ocell tan mariner. Aquest edifici de pedra, amb finestres d’ull de bou, va ser construït l’any 1951 en el solar de l’antic escorxador de la vila. Com ja hem dit, el seu propietari -que va inspirar les característiques arquitectòniques tan singulars de l’immoble- fou l’historiador, crític d’art i museòleg Joaquim Folch i Torres. Allà hi va passar llargues temporades d’estiu fins a la seva mort, l’any 1963. Posteriorment, hi van anar residint altres membres de la família i de forma molt especial el seu nebot, que sempre havia portat l’Escala en el cor. L’edifici és des de l’any 1985 de propietat municipal, quan l’Ajuntament el va comprar als seus hereus.

Ramon Folch i Camarasa, nebot del propietari i fins al 2012 president de la Fundació Folch i Torres -una entitat dedicada a promoure la figura dels cinc il·lustres germans, tots ells destacats intel·lectuals catalans-, va explicar fa uns tres anys, arran d’uns actes d’homenatge a Joaquim Folch en el cinquantenari de la seva mort celebrats a l’Escala, que «el meu oncle es va estimar molt aquest poble. Durant la darrera dècada de la seva vida hi va fer llargues estades, sempre acompanyat per la seva esposa, Orsina». Una placa recorda aquest vincle, refermat posteriorment per una part de la família inclòs l’ara difunt.

La singularitat de la casa encara ho era més a l’interior, avui pràcticament desaparegut arran de les obres de remodelació que va fer en el seu moment l’Ajuntament. Un conjunt de dibuixos, que encara es conserven, recullen de manera molt minuciosa com va dissenyar el museògraf el sistema per subjectar la finestra d’ull de bou una vegada oberta, el passaplats que hi havia entre el menjador i la cuina o el mètode ideat per obrir els armaris en un espai minúscul. I és que en el seu moment, a l’Escala, tothom s’estranyava que algú pogués viure en un espai tan i tan petit. Joaquim Folch i Torres, que s’havia inspirat en com construir aquell edifici durant un creuer pel Rhin, ho va fer possible.

Fa uns anys, el mateix Ramon Folch havia lamentat que no hi hagués cap record a la casa del Gavià sobre el seu oncle i que, al municipi, gairebé no es recordés la seva vinculació. Cal assenyalar que aquesta relació va ser llarga i intensa. Joaquim Folch i Torres hi va arribar per qüestions professionals, relacionades amb les ruïnes d’Empúries. Va ser deixeble de Josep Puig i Cadafalch, la persona que va recuperar de l’espoli aquell important jaciment a començaments del segle XX. I ràpidament va entrar en contacte amb Caterina Albert, amb la qual va mantenir una estreta amistat fins a la mort de l’escriptora.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz