‘Finis coronat opus’

0
827

Finis coronat opus es podria traduir com ‘el final corona l’obra’. Arran de les cada vegada més freqüents noves sobre l’evolució de l’epidèmia provocada pel coronavirus, no és pas estrany trobar-nos amb opinions apocalíptiques. «Això s’acaba», «cada vegada són més freqüents cataclismes de tota mena». I per posar la cirereta al pastís del reescalfament, l’extinció d’espècies, desforestació, etc., l’aparició d’una epidèmia (pandèmia?) provocada pel coronavirus. No és pas, doncs, gens estrany que amb aquesta espectacular reacció, especialment protagonitzada pel govern xinès, ressorgeixi una mena de conclusió calamitosa. Una cosa així com: Corona finis opus (‘el corona acaba amb l’obra’).

Mira que en fa d’anys que diem coses com que l’enfollida cursa industrialitzadora i el seu eixelebrat consum de combustibles sòlids és cabdal per l’escalfament planetari. Que l’ús de plàstics i tota la seva cadena de microplàstics cada vegada resulta més preocupant. Que per l’obtenció de recursos es recorri a la sobreexplotació i a la dèria consumista, és insostenible. Això, és especialment escandalós en els països malanomenats desenvolupats. Però, com si fos una epidèmia (una altra), cada vegada són més els països que imiten aquesta mena d’economia. Mira que no parlem prou de l’absurd i el risc de la cursa armamentística. Nuclear, biològica i bacteriològica àdhuc de les altres armes. Això sí, sempre anomenades «defensives» (?). En parlem i en parlem, però alhora, cada vegada més ho acceptem com a inevitable. Fem els ulls clucs, i seguim igual. Sempre igual, i cada vegada pitjor. Té totes les característiques psicopàtiques d’un suïcidi. Un suïcidi lent. Si en comptes de parlar del conjunt de la humanitat, parléssim d’un sol individu, diria coses gairebé idèntiques. Al suïcida inconscient se’l descriu com algú que abusa de moltes coses. Que menja massa, o menja poc. Que s’entesta a viure en entorns tòxics, poc salubres, poc saludables, o tot plegat. Amics, coneguts o familiars quan comencen a sorgir els mals, solen dir: «li comencen a passar factura tots els excessos que ha anat fent». «És clar, com que no es cuida, no és pas estrany que li surtin tots els mals». No em podeu pas negar que, si en comptes de parlar d’un individu, ens referíssim a tota l’espècie humana, diríem que ens assemblem a un embriac que encén despreocupadament un puro assegut al damunt d’un barril de pólvora. És el coronavirus el final? No, és una més de les peces de l’epíleg. El final vindrà després. Sobretot, si no canviem l’estil de vida.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li