Final de la guerra i de la revolució política 1936-1939

0
800

A partir del juliol del 1936, els catalans i els espanyols amb gran preocupació seguien per ràdio el transcurs de la guerra que promogué l’exèrcit espanyol contra el govern socialista de Madrid, el 17 de juliol. El 1938, després de dos anys de guerra, vistos els resultats de les batalles, es preveia que serien vencedors els exèrcits de Mola-Franco.

L’exèrcit republicà, el 1938, intentà des de Catalunya obrir-se pas per enllaçar amb Madrid. Perduda la batalla de l’Ebre, quedà oberta la porta dels exèrcits Mola-Franco per ocupar Catalunya. Els republicans trencaren tots els ponts de les carreteres per frenar l’avenç de les tropes atacants, però aquestes, sense gaire resistència, ocuparen Tarragona, Barcelona i Girona, i arribaren a la Jonquera i a Portbou, a primers del mes de febrer del 1939.

Les tropes republicanes, a la retirada, feren explotar els dipòsits de material de guerra. Molts d’ells eren dintre dels pobles o d’esglésies usurpades. Causaren unes grans destrosses a les poblacions. La guerra a Catalunya finalitzà el mes de febrer del 1939.

El juliol del 1936 s’havia implantat a Catalunya i a moltes províncies espanyoles una ferotge persecució religiosa. És propi que els catòlics catalans desitgessin la derrota de les tropes republicanes, i la victòria dels exèrcits de Franco, a fi de recuperar les llibertats religioses i cíviques perseguides.

A totes les ciutats i els pobles de Catalunya la revolució assassinà els sacerdots i religiosos. Cinc bisbes trobaren el martiri a Catalunya. El de Barcelona, el de Lleida, l’auxiliar de Tarragona, el de Segorb i el de Terol.

Els temples van ser tancats, profanats, cremats els altars, i destruïdes les imatges. Usurparen els convents, les escoles cristianes; esborraren de tots els pobles, carrers i places els noms dels sants i de la Verge i expulsaren les religioses dels hospitals, asils i orfenats. Un crim social.

El Monestir de Montserrat, ànima de Catalunya, fou usurpat per la Generalitat i tancat al culte. La imatge de la Moreneta va ser amagada entre pedres, per evitar-ne la destrucció. Vint monjos foren assassinats en diferents llocs. Companys, president de la Generalitat, va dir a un periodista francès que a Catalunya l’Església mai més tornaria a obrir les portes.

La Revolució del 1936 també implantà a Catalunya un règim industrial marxista. Requisaren totes les fàbriques, tallers i manufactures. Perseguiren els fabricants i empresaris. Alguns foren assassinats i altres s’exiliaren a l’Espanya «nacionalista» esperant que Franco, guanyada la guerra, els retornés les indústries usurpades.

A Catalunya els partits polítics de «dretes i centre», regionalistes, com la Lliga Catalana, tradicionalistes i Unió Democràtica van ser expulsats dels ajuntaments, les diputacions i la Generalitat. Els seus dirigents foren perseguits, detinguts i, alguns, afusellats.

Francesc Cambó, alt patrici català, secretari de la Lliga Catalana, fou condemnat a mort. Exiliat a França, va afirmar: Esclatada la Guerra Civil que no volíem, els catalans que estimem la Pàtria, el nostre deure, avui, és defensar Franco, per salvar Catalunya de la ruïna marxista, encara que potser en el demà haurem de defensar els nostres drets de Catalunya contra el centralisme de Madrid.

Moltes famílies espanyoles de províncies, que sofriren la guerra en els seus pobles, es refugiaren a altres províncies. Molts pobles de Catalunya acolliren refugiats. En vies d’acabar la guerra, el gener del 1939, el més sensat era que aquestes famílies haguessin tornat als seus pobles. Eren gent senzilla amb dones, avis i criatures. La propaganda republicana els enganyà i els impulsà a França, on passaren moltes penes.

El Museu de l’Exili de la Jonquera no explica la veritat. La culpa del seu sofriment la té la propaganda republicana, que els omplí de por i els envià a França per propaganda política, en lloc d’aconsellar-los que tornessin als seus pobles, en pau. Aquesta bona gent s’haurien estalviat el calvari de l’exili.

Els governs de Madrid i Barcelona, i els responsables dels Comitès dels pobles, perduda la guerra, passaren la frontera. La guerra acabà a Catalunya el dia 7 de febrer i a Espanya el dia 1 d’abril.

Les mares de família catalanes desitjaven i aplaudiren la pau, a fi que els seus fills del front de guerra poguessin tornar a casa. Amb germanor.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li