“Figueres necessita instal·lacions supletòries i no un gran poliesportiu”

0
759

L’Escolàpies inicia la catorzena temporada. Quin és el secret per progressar de forma constant?
Són diverses coses, no hi ha un secret. Fa 14 anys vam començar amb dos equips, per tant ara ens tocaria tenir-ne quinze, que són els que tenim. Això no vol dir que cada any se n’hagi incorporat un, ja que algunes temporades n’hem fet més i en d’altres hem perdut equips. Mirant-ho amb perspectiva, el creixement ha estat continuat, progressiu, sense alts i baixos. S’han incorporat equips des de baix i hem anat mantenint tots els grans, amb alguna excepció. El secret seria intentar que la gent que tens a casa es trobi bé i no marxi, i que cada any s’incorporin un o dos equips des de l’escola de bàsquet.

Aquest increment en el nombre d’equips us ha comportat problemes?
El club té un sostre, no és indefinit. També hi ha gent que ho deixa, i equips que no els hem pogut fer. Però en general hem anat fent de forma acompassada, mai amb un any desastrós o extraordinari. Per això hem pogut pair de mica en mica passar de ser un club de tres o quatre equips a ser un club més gran. Si el creixement s’hagués produït de sobte, en una temporada, estic convençut que no hauríem pogut resoldre els problemes, però ens hem pogut adaptar de mica en mica. Créixer comporta problemes, però no han estat excessius. El que sí és cert és que a partir d’un determinat nombre d’equips necessites una estructura una mica més gran. Per això hem incrementat la junta, per distribuir-nos per àrees i repartir-nos la feina. Si no, seria impossible de portar.

Com s’estructura la junta?
La junta la formem 12 persones inclosos un representant de l’escola Paula Montal, i un representant de l’AMPA de l’escola, i ens estructurem en tres àrees: esportiva, econòmica i social. Cada àrea treballa els temes que li són propis i ens reunim un cop al mes per debatre i plantejar els assumptes a treballar.

En la presentació va destacar el suport econòmic de l’Ajuntament de Figueres i la millora en les instal·lacions, però també va recordar que queda molt per fer.
Tenim molt poc i unes mancances importants a Figueres, en general. En aquest sentit, quan tenim problemes miro cap a Olot, veig el Vilafant i penso que estan pitjor que nosaltres. Quan veus que no tenen pista coberta i que treballen com ho fan ells, doncs has de pensar que realment ets un privilegiat. Però realment ens falta molt. Figueres té un dèficit d’instal·lacions esportives molt important. L’Ajuntament fa el que pot, i més ara que és complicat tenir diners i fer coses, però és que falta molt. Falta un pavelló que pugui tenir tres pistes i permetre uns horaris d’entrenament més correctes per a tothom. És evident que tots volem tenir les mateixes hores, i això ho complica més, però potser el problema és que pensem en instal·lacions plenes de cadires en les quals pràcticament no s’hi asseu ningú, i potser valdria la pena pensar en algunes de més modestes, més funcionals, però que permetin entrenar. Quan anem a pobles petits estem farts de veure pavellons amb grades en un costat o algunes que es pleguen i que quasi mai s’utilitzen, però en els quals es pot entrenar i jugar igual que en una gran instal·lació. Això és el que ens cal aquí, tenir dues o tres instal·lacions supletòries d’aquestes petites que tinguin tot allò necessari, i no un gran poliesportiu. Per a mi, això serà l’ideal.

Com afecta al club aquesta falta d’instal·lacions?
No podem entrenar més de dos dies a cobert. Si hi ha un tercer entrenament, s’ha de fer en una pista descoberta. Amb els equips que tenim només podem fer entrenaments a cobert d’una hora, i moltes vegades hem de solapar equips. Quan un arriba s’escalfa a fora mentre espera que l’altre acabi. Tot això fa que difícilment puguis tenir uns entrenaments de qualitat. I si no els tens, difícilment pots tenir jugadors que facin una progressió interessant.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li