Figueres i les festes de Sant Pere

0
1024

Passades les Festes i Fires de Santa Creu, ens trobem en el 29 de juny, la festa de Sant Pere, patró de l’església parroquial. Temple d’origen romànic, d’arrels mil·lenàries. La primera menció la trobem l’any 1020. El 1346 s’iniciaren les obres. Es construí una nau gòtica, amb capelles laterals. S’ampliaren les obres el 1744.

El juliol de 1936 s’implantà a la República espanyola una ferotge persecució religiosa, que tenia per objectiu la destrucció de tots els temples i l’assassinat de tots els religiosos. A Figueres assassinaren onze sacerdots, usurparen els col·legis religiosos i cremaren altars i imatges de l’església parroquial.

Prèviament, la Guàrdia Civil a cavall voltà el temple per impedir que els incendiaris entressin a Sant Pere per destruir-lo. Hores després, una ordre telefònica de la Generalitat ordenà la Guàrdia Civil que es retiressin al quarter i deixessin pas lliure. Un fet vergonyós.

El Temple cremà una setmana sencera. El 1937 l’Ajuntament, per més vergonya, desmuntà pedra a pedra tot el presbiteri, i el creuer. A causa de la crema, desaparegueren totes les referències històriques de la ciutat. Lluís Companys, president de la Generalitat en una entrevista amb un periodista francès va afirmar que a Catalunya mai més no es tornarien a obrir les esglésies. Amb la seva afirmació, es feu responsable d’aquelles destrosses.

La història ens explica que el febrer de 1939, les autoritats que avalaren aquells atropellaments hagueren de passar la frontera. Acabada la guerra, sota un nou govern, el poble català d’arrels cristianes, reconstruí les esglésies i amb gran alegria celebrà la pau. Les persones que més s’alegraren de la Pau foren les mares de família que tenien fills al front de guerra. Tornaren a casa els soldats llicenciats a abraçar els pares, l’esposa o la promesa. També tornaren els catalans que havien hagut de fugir perseguits per la República de 1936: sacerdots, polítics i ciutadans diversos. Els fabricants i empresaris pogueren recuperar les seves fàbriques i propietats que els havien estat usurpades en règim marxista i començà un període de gran treball.

El senyor bisbe de Girona, Josep Cartañá, tornat de l’exili, nombrà per rector de Figueres mossèn Pere Xutglà. Figueres deu un monument a aquest gran sacerdot. Mossèn Pere Xutglà des de l’any 1940, reedificà amb col·laboració d’intrèpids figuerencs, el temple de Sant Pere, avui orgull de la ciutat.

Inspirat en la figura de Sant Pere, el gran apòstol de la cristiandat, he escrit una obra de teatre: La família de Simó-Pere. Es una obra de teatre que té per protagonista Sant Pere. Un senzill pescador de Galilea. De jove li deien Simò. Jesús l’anomenà Pere, que vol dir pedra. La pedra ferma que seria la base de la seva Església.

En l’obra de teatre, Pere viu amb l’esposa Judit i la sogra Tomassa. No tenien fills. L’Evangeli ens parla que Jesús guarí la sogra de Simó-Pere d’unes febres malignes. En acció de gràcies, la sogra invità Jesús i els apòstols a un sopar de festa grossa. Mataren els xais més grassos i encetaren la bota del millor vi. Així s’explica en el teatre.

Tomassa era una bona dona. A l’obra de teatre, veiem que a partir d’aquell miracle, canvià el caràcter com un mitja, i s’amorosiren les relacions entre Pere i la seva sogra. Sempre estaven gat i gos.

Tomassa no veia bé que Pere perdés tantes hores seguint Jesús per Galilea i la Judea i deixés les feines de la pesca i de les vinyes. Va canviar de parer, també, després de la pesca miraculosa. Pere arribà a casa amb un cove ple de peix i Tomassa el portà al mercat a vendre. També quedà engrescada desprès de la conversió de l’aigua en vi a les bodes de Cannà que hi fou invitada. –Un vi més bo que el de les nostres vinyes– exclamava. Judit, l’esposa de Pere, era deixeble de Joan Baptista. En el teatre, demana a Jesús que li faci el miracle de tenir un fill, ja que era estèril. –Pere, seria feliç– digué Judit. Quan tornés de la pesca, l’esperaria el seu fillet, amb els braços oberts.

Jesús li contestà que els fills de Simó-Pere, en el demà, serien nombrosos con les estrelles del cel. La sogra de Pere es quedà amb la boca oberta. No va saber de què li parlava. Ella volia un nét, no fills d’orient ni d’occident. Jesús es referia als fills de l’Església. La família del deixeble Pere en dos mil anys s’ha escampat per tot el món, en totes les races i en totes les èpoques. El catolicisme és el centre cultural de la història.

Veurem en escena el Centurió de Cafarnaüm, que Jesús li guarí un criat, que s’enamora de la neboda de Tomassa. –Les lleis jueves prohibeixen a una dona parlar al carrer amb un soldat de l’invasor romà– li recordà la tia. Veurem Tomassa que discuteix amb uns fariseus que critiquen Jesús. Molt recelosa, sempre es malfià de Judes, el deixeble traïdor.
En plena passió de Crist, Tomassa mai no va entendre com Pere, home de geni fort, es va acovardir davant de les criades d’Anàs, unes mallerengues que l’acusaren de ser amic de Jesús. –Amb el deix se’t coneix que ets galileu– el van delatar les criades.

Després de la Resurrecció de Jesús i l’Ascensió al Cel, Pere, el primer dels apòstols, predicà arreu la doctrina de Jesucrist. La seva veu arribà fins a Roma, on mori màrtir en la persecució de l’emperador Neró. Per això l’església catòlica té per centre la ciutat de Roma.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li