Figueres: descriure el dolor

0
896

El dijous passat, dia 3 d’octubre, es va presentar el llibre Figueres, la Gernika catalana. Els bombardejos de Figueres durant la Guerra Civil (1938-1939), del qual en soc autor, a la Biblioteca Carles Fages de Climent. El presentador i dinamitzador de l’acte va ser Francesc Canet (professor, director d’institut, historiador, polĂ­tic…) i va comptar tambĂ© amb la presència del regidor de Cultura, Alfons MartĂ­nez Puig. La presentaciĂł reunĂ­ una vuitantena llarga de persones.

L’obra, com ja es diu al tĂ­tol, tracta dels bombardejos que va patir la nostra ciutat durant la Guerra Civil. Figueres fou, desprĂ©s de Barcelona, la ciutat que va tenir mĂ©s vĂ­ctimes mortals de tot el Principat de Catalunya. Fins ara es parlava de prop de 300 persones mortes, però desprĂ©s de la recerca feta crec que caldria xifrar-les en unes 400 persones (o mĂ©s). Però, per què hi haguĂ© tants de morts? En aquells dies fatĂ­dics passaren per la capital de l’EmpordĂ  i per tota la comarca milers i milers de persones que van emprendre la ruta de l’exili enmig del foc enemic. La intenciĂł del bĂ ndol franquista (i dels seus aliats, l’aviaciĂł feixista italiana i la de l’Alemanya nazi) era provocar el col·lapse de la massa fugitiva per poder-la capturar. La ciutat i la comarca s’havien convertit tambĂ© en la seu de tres governs: el de la Generalitat de Catalunya, el govern central de la Segona RepĂşblica espanyola i el govern basc. Figueres va esdevenir, doncs, un lloc estratègic d’un alt contingut simbòlic. Els bombardejos foren terribles. La comparaciĂł amb la poblaciĂł basca de Gernika, que fou arrasada per la LegiĂł Còndor en aquella mateixa guerra, es fa inevitable. Un dels testimonis recollits, Mercedes JuvĂ©, ho explica. Segons ella, Figueres va esdevenir un infern comparable a Gernika «però una Gernika que duraria dies i dies…».

El llibre s’ha escrit a partir d’una vuitantena de testimonis orals (recollits arran del projecte col·lectiu «Jo hi vaig ser», iniciat el 2013, gràcies a l’impuls de Jordi Font i d’una bona colla de gent), de nombrosos testimonis escrits en dietaris i memòries personals, i de diferents estudis publicats (en què destaquen el pioner de Josep M. Bernils i el més recent de David Garcia Argelaga, entre altres). Quin sentit té ara, vuitanta anys després, rememorar tot allò tan traumàtic, tan dolorós? Justament té molt de sentit perquè un trauma social com aquell (com passa també amb els traumes personals) només es pot vèncer explicant-lo. L’escriptora Svetlana Aleksiévich, que ha recorregut sovint a testimonis orals per reconstruir episodis traumàtics, va deixar escrit: «Penso que el patiment és la forma més elevada de la informació, que té una connexió directa amb el misteri. Amb el misteri de la vida». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li