Figueres, ciutat que cuida

0
944

Enfrontar-se a una malaltia greu sempre és dur i difícil. Existeixen medicaments que ens permeten combatre-la, professionals mèdics que ens ajuden a conviure-hi, fins i tot cures pal·liatives que permeten a persones amb una malaltia greu sentir-se millor alleugerint els seus símptomes, el dolor i l’estrès. No obstant això, no existeix cap mena de cura per a la solitud no desitjada.

Cada dia són més les persones que viuen soles, encara que això no significa patir la solitud ni que aquesta experiència sigui negativa. La solitud a la qual em refereixo és aquesta que no es desitja, que ens aïlla, un estat personal involuntari, forçat, que provoca un sentiment subjectiu de buidor que afecta de manera greu la salut física i mental. És paradoxal que en una societat cada vegada més hiperconectada el sentiment de solitud s’estigui convertint en un dels grans problemes de la nostra societat actual, tant per les severes conseqüències que té sobre la salut com pel progressiu augment del nombre de persones a les quals afecta.

Zygmunt Bauman explica que «som solitaris en contacte permanent». Les condicions actuals de vida, amb un progressiu augment de les persones que viuen soles, l’envelliment de la població, l’extensió de l’individualisme i el declivi de les xarxes de suport social i familiar, l’augment de la precarietat social i de les desigualtats provoquen que cada vegada siguin més les persones que puguin veure’s afectades per sentiments de solitud. Les situacions de solitud afecten milions de persones en la nostra societat.

La solitud pot ser un sentiment que arreli en el dia a dia causant malestar o sofriment constant, amb importants efectes sobre la salut, el benestar i la qualitat de vida. Es tracta d’un fenomen que va en augment i que cal avaluar per aprofundir-ne les causes que provoquen la solitud i el seu sentiment i dissenyar intervencions, tant d’àmbit públic com privat, ajustades a les realitats actuals. D’una banda, òptiques d’abordatge de les seves conseqüències en la salut, de l’altra, des de solucions concretes pensades des de la lògica de les cures.

Combatre la solitud suposa també construir amb la implicació dels ciutadans de ciutats que siguin sensibles al fenomen de la solitud no desitjada i comprometre’s en la seva resolució, creant xarxes informals de suport i intervenint directament amb les persones afectades, oferint-los oportunitats de trobada i millora del seu benestar.

La solitud no desitjada és la pandèmia del segle XXI, des de les administracions hem de crear les condicions bàsiques perquè la ciutadania pugui cuidar i també cuidar-se a si mateixa, és un factor clau. Es tracta de garantir els mínims recursos per sostenir la vida i garantir la igualtat, tant de gènere com territorial en les cures.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li