Figueres busquem el propòsit

0
1246

Que a Figueres les coses no van bé és un mantra que fa temps que ho sento a dir, i de fet les dades així ho indiquen. La capital de la comarca (i no de qualsevol comarca, sinó de l’Empordà), referent republicà, la ciutat del dijous, la ciutat de Dalí . . . No està passant les seves millors hores. La situació és la que és i ara no és el moment d’assenyalar els i les culpables de tot plegat; és l’hora de posar-se a treballar i a construir. I aquest és un repte major i una tasca complexa on tothom hi té la seva responsabilitat (les persones que fan i viuen de la política, els actors socials, l’empresariat i la societat civil, és a dir, tothom ). Donar resposta als reptes socials, educatius i culturals… és una responsabilitat de tots i totes i fer-ho des de la col·laboració, l’intercanvi de sabers i experteses enfocades a l’acció esdevé una forma idònia per arribar a oferir noves solucions i transformar les idees en projectes que siguin beneficiosos per a la comunitat de Figueres. Amb aquesta finalitat cal fer de la ciutat un laboratori creatiu, que sigui un motor impulsor de noves solucions que generin més i millors oportunitats socials. Partim d’una situació extremadament complexa on els reptes socials a les nostres comunitats (i Figueres no és una excepció) són d’orígens i motius diversos, transversals i sobretot canviants. Davant aquesta situació es fan necessaris nous enfocaments, noves metodologies i noves fórmules de treball i d’organització per afrontar-los. Però abans cal fer un pas previ i trobar el perquè, definir un propòsit. Abans de passar a l’acció, en aquesta columna em centraré en la necessitat de buscar un propòsit comú, el PERQUÈ de tot plegat, és a dir, l’escènica de la fita a assolir. Només un cop acordat el perquè, s’ha de començar a treballar en el COM per poder desenvolupar, finalment, el QUÈ. Sempre busquem i parlem del què i el com (que són vital ) però tenir clar el perquè es fa necessari i ens permetrà fer front als continus canvis i definir el què i el com de manera innovadora, eficaç i eficient. Si partim de la base que tot projecte d’impuls social pretén contribuir a l’avanç i millora en la societat, és necessari, en primer lloc, examinar la naturalesa del projecte i de la seva posició dins d’aquesta societat. És essencial comprendre plenament la motivació de les activitats, les propostes abans de planificar-les. Per això cal preguntar-se el perquè, i es fa necessari fer-ho per a poder entendre el propòsit del projecte global de ciutat. Quin és l’objectiu final? Quin tipus d’impacte volem crear per a la comunitat en la qual volem treballar?

Quin és el motiu de començar en el perquè? Segons Simon Sinek, això no és una opinió, és biologia. Hi ha una necessitat humana molt bàsica: la necessitat d’encaixar. La nostra necessitat de pertinença no és racional, però és una constant que es dóna entre tots els pobles de totes les cultures. És un sentiment que vam adquirir quan els que ens envoltaven compartien els nostres valors i creences. Quan sentim que formem part, ens sentim connectats i «fora de perill». Com a humans, anhelem aquest sentiment i el busquem. I és en aquesta necessitat d’encaixar, de buscar uns valors que ens representin que busquem el perquè, ja que és la claredat en el PERQUÈ que ens dóna els motius per sumar-nos a un producte, a un projecte. Per a Sinek —opinió que comparteixo— la gent no compra el que fas, sinó compra el PERQUÈ del que fas. És d’aquest motiu d’on es desprèn que, si tu no saps per què fas el que fas, com ho sabran els altres? Si els responsables de cultura no som capaços de definir amb claredat el PERQUÈ de l’organització i/o projecte, llavors com esperem que la ciutadania se sumi a un projecte si no té clar si els representa o no? Sinek diu «La confiança és un sentiment, no una Institució, no podem dir a la gent que cregui en nosaltres, no funciona així» i defensa que quan una organització comunica perquè fa el que fa, aquí és quan la lleialtat i la connexió emocional és creada, on la gent sent com les propostes, els serveis que utilitzen o els productes que compren es tornen molt importants, en un nivell que sobretot no té res a veure amb el producte.

Estirar fils, tots els possibles, per reinventar futurs. El disseny de futurs no pressuposa un destí final sinó que perfila una visió integral i imagina oportunitats de millora concretes que es pensen ara i aquí. Només una vegada identificat el propòsit final, és a dir, el perquè es pot demanar el compromís social. Tal i com defensa Sinek, només així ens guanyarem la confiança de les persones i les institucions de Figueres i comarca. Quo vadis, Figueres? Només si sabem donar una resposta sincera i veraç a aquesta pregunta, les accions i les propostes proposades arribaran a bon port.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li