Ferran Soldevila, escriptor

0
1156

La proximitat de la festa literĂ ria de Sant Jordi fa que ara sigui un bon moment per reivindicar un escriptor de primera, encara no prou reconegut com a tal, de qui enguany commemorem els cinquanta anys de la seva mort. Ens referim a Ferran Soldevila (Barcelona 1894-1971).

Fou molt conegut, entre els especialistes i públic en general, per les seves obres històriques, especialment per la Història de Catalunya (1ª edició del 1934-1935 i 2ª edició, revisada i molt ampliada, del 1962-1963), que el consagrà com al gran historiador de referència d’aleshores. La seva producció historiogràfica posterior no feu sinó consolidar-lo com un veritable clàssic de la disciplina. La gran fama com a historiador, però, va eclipsar, en bona part, la seva faceta d’escriptor. I això que, de jove, fou conegut públicament primer com a poeta i no pas com a historiador. La poesia es convertí en una constant al llarg de la seva vida. També conreà el teatre en vers. Als anys vint escriví peces de caràcter històric i als quaranta, en ple franquisme, contribuí decisivament a la recuperació del teatre català amb el seu gran èxit L’hostal de l’amor (1949). Així mateix, feu de traductor (de Tàcit, d’André Maurois) i deixà inèdita una novel·la, El cavaller Despalau, ambientada en la Guerra de Successió.

Però la seva major aportació literària van ser els seus dietaris personals, publicats en diferents volums (Hores angleses, Al llarg de la meva vida, Dietaris de l’exili i del retorn, Els dietaris retrobats) que sumen més de dues mil pàgines editades. Recentment han aparegut, publicats per l’Institut d’Estudis Catalans, els Dietaris de joventut i de vellesa (1922-1966), que apleguen quaderns fins ara inèdits. La seva vàlua documental és indiscutible, com també ho és el valor literari. Permeten saber el seu estat d’ànim personal més íntim en moments decisius de la seva biografia (com l’etapa prèvia al seu casament amb Yvonne Lepage) i conèixer fets i pensaments sobre constants històriques que tenen ara una vigència inusitada, com aquest: «El gran defecte dels catalans ha estat sempre no saber conèixer els seus enemics». Són uns escrits que ens diuen molt sobre el seu autor, sobre l’època que li tocà viure i també sobre nosaltres mateixos com a col·lectivitat nacional. El crític Lluís Bonada escriví: «Gràcies al dietaris es pot saber que darrera d’un historiador, com ha estat el cas de Ferran Soldevila, hi pot haver un gran humanista. I gràcies al dietari, també hem descobert que darrera d’alguns escriptors només hi ha fum». Esperem que aquest cinquantè aniversari de la seva mort serveixi per evidenciar que Soldevila, a més d’historiador extraordinari, és també un dels grans clàssics de les lletres catalanes de tots els temps.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li