Fer la Pasqua

0
924

Fer la Pasqua. Ès una expressió col·loquial que no acabo ben bé d’entendre quina relació pot tenir amb aquest oasi anual. Enguany però, és una santa setmana de vacances. Cal reconèixer però que tant per als responsables de l’atrezzo supersticiós com per als partidaris de mantindre’s respectuosos amb la tossuderia religiosa, s’insisteix en el fet que se l’anomeni com fora altrament: la Setmana Santa.

Per mi, és el retrobament amb els cels que comencen a tenir un contrast adient al canvi estacional. Al cap del dia, les postes de sol comencen a expressar-se diferent.

L’esclatant renovada llum del dia s’oposa a la foscor amb aquella rotunditat que Magritte va tenir l’encert de reflectir-ne els contrasts, i gairebé capitalitzar-ne l’expressió surrealista.

Comunament a l’escola se’ns instruïa en el convenciment que l’ordre dels factors no altera pas el producte. Aquesta afirmació, que sembla solament ser vàlida per les equacions més elementals, sol acabar ridiculitzada per l’experiència. L’habilitat del pintor ja anunciava la falsedat d’aquesta afirmació.

Ara, que tots haurem passat uns dies de descans (fins i tot els que no han pogut sortir de casa ho noten. I ho notem perquè els polítics, jutges i altres benefactors de la pau social són de vacances), tal vegada hi hagi temps per reflexionar. L’equilibri de la llum (el dia), i la foscor (la nit) es converteixen en tot un anunci de la natura. Un nou triomf del present. Foragitant furiosament passat i àdhuc el futur. Temps de repensar l’ordre dels factors. És per un cas el mateix, una puta bleda que una bleda puta? És el mateix una molt justa pensió que una pensió molt justa (massa sovint justíssima)? I aquest insultant tractament en anomenar gent que injustament està a la presó, polítics presos? Evident, no és pas el mateix si diem presos polítics.

Els sembla que és el mateix els jutges de la justícia que la justícia dels jutges?

Arriba per a tothom. El present s’imposa. Alguns ho accepten o se sotmeten. Altres es rebel·len, o pretenen que poden oposar-se al present. No és pas acceptable declarar que una opció política és delirant, quan és un delirant qui qualifica una opció política que no comparteix. I no s’entén que sigui el mateix la casa d’un valent que un valent a casa.

Capgirar la realitat. Mirar a l’inrevés del mirall, és una rebel·lió.Detesto els qui esperen gaudir del naufragi i el fracàs dels valents que arrisquen el present. I estimo els qui oferiran flors als rebels. Especialment si les ofereixen els rebels que, tal vegada, fracassin.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li