Fama

0
1085

A tots els mortals ens agrada viure els nostres particulars cinc minuts de glòria i ara molts empordanesos tenim aquesta oportunitat fent de «figurant» o extra a la producció cinematogràfica que s’està coent a la comarca amb la Carmen Maura i l’Eva Longoria com a protagonistes.

De tot cor, desitjo que la repercussió mediàtica d’aquestes actrius i la posterior divulgació del film facin sentir el nom de l’Empordà arreu el món com ha passat amb altres produccions, que l’efecte crida ens aporti molts visitants i, de retruc, els seus calerons ja que la temporada s’acaba i, si ha estat un estiu atípicament calent, la tardor sembla que, pels auguris econòmics, serà bullent.

Em ve al cap el renou que viuen ara al Segrià amb el nomenament de la pel·lícula Alcarràs preseleccionada als Oscars de Hollywood.

Dins del meu exercici de perversió i masoquisme setmanal, escolto Rac105, Catalunya(des)informació o altres mitjans del règim per tal de satisfer els meus instints més baixos i m’agradaria compartir aquests moments d’èxtasi, místics i ascètics, amb la venerable audiència.

Fa uns dies, vaig conèixer una notícia que em va rememorar temps pretèrits quan el meu professor de matemàtiques a l’EGB, don Manuel, ens va ensenyar a calcular percentatges.

No gaire lluny d’Alcarràs, hi ha Alfarràs, una petita població que, com d’altres, es farà famosa per la ineptitud i manca de coneixements dels seus dirigents, com passa malauradament massa sovint a tot arreu.

Escudar-se en una consulta popular no vinculant i, si més no, amb malabarismes dels resultats per fer allò que em rota i tenir l’excusa que és la voluntat del poble (der Wille des Volkes, com deien a l’Europa central esvasticada de mitjans del segle passat amb els resultat que va donar…), demanant al poble baix, vil i ruin si accepten un augment de l’IBI per tal d’incrementar la plantilla de la policia municipal degut a la sensació d’inseguretat (o sigui, hi ha només sensació, com a Figueres o Roses, que és la percepció de delictes, no és que n’hi hagi, ja que els furts, robatoris, violacions, okupacions, tràfic de drogues, etc., són un holograma virtual com Matrix).

L’executiu proposa aquest augment ja que els seus recursos actuals no permeten ampliar la plantilla del cos municipal amb dos agents més, amb un cost de 62.000 €.

Res a dir, serà la voluntat del poble… manipulat, evidentment, ja que la pregunta en qüestió del proper 23/09 és si accepten la proposta d’augment de l’IBI del 0’12%.

Per si no hagués quedat clar, surt l’alcalde (J. C. G. G.) i la 2a tinent d’alcalde (M. R. G. M.) explicant als menys il·lustrats que d’un rebut de 300 € es passarà a 360 € ¿Comoquelocualo? Això és un 12%, no pas un 0’12%…

Sigui vàlid aquest exemple per constatar per enèsima vegada la meva reivindicació eterna que per tal d’optar a un càrrec públic s’haurien de fer proves de capacitació i un mínim de coneixements d’administració local, de cultura general, informes psicològics, antecedents penals, anàlisis de sang, etc., no tan sols ser escollits a dit per ser cap de llista, un pentinat impecable, unes primàries dubtoses o compartir fluids corporals amb qualsevol capitost.

Suposo que als professors de matemàtiques d’aquests adalils dels percentatges se’ls estan removent els budells, però és clar, amb el sistema educatiu que ens imposen des del règim, no podem esperar gaire més.

Els han tallat les vacances, no els deixen impartir el 25% d’un idioma oficial, han de fer passar curs amb assignatures suspeses (per complir la ràtio d’alumnes per classe) assignatures com la Història, la Geografia i d’altres, totalment tergiversades per tal de satisfer el règim llacista excloent, la desaparició de la Filosofia (no sigui que la mainada pensi una mica)… Tot plegat per fabricar ments febles i manipulables, que és el que interessa: regalar les titulacions sense cap esforç i garantir un exèrcit de funcionaris agraïts i de retruc la seva lleialtat eterna.

Però es clar, aquests professors que no són adeptes al règim mai aixecaran la veu, ja se sap la dita: no mosseguis la mà que et dona el menjar, i es juguen el seu lloc de treball com altres col·lectius, res de nou.

Tornant a la fi de l’estiu, properament escoltarem els il·luminats de torn explicant que gràcies a les seva tasca des de les administracions, la temporada estival ha estat un èxit; és cert que a hores d’ara tenim més visitants del que és habitual en aquestes dates; tot normal, ja que han de justificar el seu astronòmic sou i prebendes.

I és que ja ho deia el cap de la família Dalton, treballadors sense descans: «la feina ben feta , no té fronteres». És clar, a Luxemburg, Argentina, Andorra o altres paradisos no n’hi havia de fronteres per a les bosses de bitllets. Desitjo que es recuperi ben aviat, no sigui que es perdi el seu propi judici o li retirin la seva capacitat jurídica i no pugui declarar.

L’esforç que han demostrat hotelers i restauradors amb la nefasta gestió de la covid-19, mantenint molts negocis oberts amb les limitacions absurdes imposades, bé es mereix el nostre reconeixement i, com no, fer una caixa prepandèmica.

Potser en lloc d’autoimposar-se medalles, els dirigents haurien de donar un pas endavant productiu i fructífer i reflexionar sobre els efectes negatius al turisme i l’economia de les nostres empreses, com són els increments dels subministraments elèctric i de gas, l’impost de pernoctació, l’impost de les begudes sucroses, l’impost del CO2, la inflació, la pujada de l’Ibor, la taxa de les bosses de plàstic i properament dels envasos, destinar temps i recursos a la secta llacista, mansions a Waterloo i pseudoambaixades inútils que res ens aporten, i la manca de suport a la causa genera és evident veient la davallada de la Diada, entre d’altres.

Penseu en la faula de la formiga i la cigala… que l’hivern està molt a prop i sense calefacció.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li