Fa 50 anys que Monturiol tornava a Figueres

0
733

El 6 de març de 1972 es van recuperar les restes de l’inventor del submarí, enterrades en un cementiri de Barcelona


 

El 6 de març de 1972, diumenge va fer 50 anys, una comissió de l’Ajuntament de Figueres encapçalada per l’alcalde Ramon Guardiola es va desplaçar fins al cementiri del Poblenou de Barcelona (en aquella època conegut amb el nom de Cementiri de l’Est), per tal de recuperar les restes de l’il·lustre figuerenc Narcís Monturiol i Estarriol, inhumades en aquell recinte des de la seva mort, el 6 de setembre de 1885. Una vegada identifi­cades, les restes foren traslladades en una arqueta a Figueres, on van quedar exposades al saló de sessions de l’Ajuntament per al seu homenatge públic. El dia 18 de març del mateix 1972 foren portades al cementiri municipal i dipositades provisionalment a una antiga capella i després al panteó de figuerencs il·lustres, on encara romanen en l’actualitat.

Si reculem més d’un segle, és conegut que el 14 de juny de 1861 l’Ajuntament de Figueres va acordar per unanimitat declarar Narcís Monturiol Fill Predilecte de la població i penjar el seu retrat a la sala de plens. «Omplim així una de les més belles pàgines dels anals de Figueres», es pot llegir a l’acta del Ple. Havia nascut a la ciutat el 28 de setembre de 1819 i la seva trajectòria com a inventor era reconeguda arreu, juntament amb el seu compromís polític i intel·lectual.

Gairebé dos anys més tard de la concessió del títol honorífic, el 18 de febrer de 1863, el mateix Monturiol s’adreçava a l’Ajuntament de Figueres renunciant-hi i tornant les credencials que el distingien com a Fill Predilecte. El motiu va ser que l’Ajuntament no va permetre una col·lecta per recollir fons per a la construccions d’un Ictineu, tot i que sembla que tot plegat va ser fruit d’un malentès. Malgrat els diferents reconeixements fets per la ciutat amb posterioritat —com la inauguració del monument, a la placeta baixa de la Rambla, per les fires i festes de la Santa Creu de l’any 1918—, el retorn de les seves restes al cementiri municipal van representar un esdeveniment ciutadà molt significatiu.

IDENTIFICACIÓ I TRASLLAT. Segons les informacions publicades a la premsa local, la comissió municipal que es va traslladar a Barcelona el 6 de març de 1972 estava integrada per l’alcalde Ramón Guardiola i els regidors Pere Batlle, Ramón Saguer, Enric Cristau, Jon de la Creu Godoy i Antoni Vicens, juntament amb funcionaris i periodistes. Els descendents de Monturiol havien autoritzat, lògicament, l’obertura del nínxol, la identificació de les restes i el trasllat a Figueres.

Al cementiri els esperava un regidor de l’Ajuntament de Barcelona, l’advocat figuerenc Jordi Xifra, que segurament hauria estat clau per facilitar tota la tramitació administrativa de la inhumació. L’acompanyaven diversos funcionaris municipals, juntament amb el president de l’Institut d’Estudis Empordanesos, l’escultor Frederic Marès, i dos familiars de l’inventor, el seu net, Joan Monturiol i Pagès i un besnet, Enric Monturiol i Arnau.

La comitiva es va traslladar davant del nínxol, que estava tancat per una làpida on es llegia aquest epitafi: «Aquí jeu Narcís Monturiol Inventor del (Ictineu), primer vaixell submarí en el qual va navegar pel fons del mar, en aigües de Barcelona i Alacant en 1860-1861-1862». Separada la làpida i els maons que tancaven el nínxol, al seu interior hi havia un taüt i dues caixes. Després de les oportunes comprovacions dels familiars i de la documentació municipal que es disposava, va quedar clar que les restes de l’il·lustre figuerenc eren les que estaven dipositades en una capsa de zinc, tancada amb soldadura i amb una tapa de fusta que duia les inicials del seu nom: N. M. E.

Segons la crònica de la premsa local, «es va aixecar l’oportuna acta, que van signar els presents. Els familiars van expressar als membres de la Corporació presents la seva gratitud pels acords municipals per al trasllat dels restes del seu antecessor al cementiri de la seva ciutat natal, donant-li una sepultura digna a la seva vàlua. Així mateix van expressar a l’Ajuntament de Barcelona el seu agraïment per les facilitats donades».

Les restes van ser col·locades en una nova caixa funerària, folrada de zinc, i tot seguit traslladades a Figueres. Al saló de sessions de l’Ajuntament, sota una ornamentació de color negre, al costat del bust de Monturiol i damunt d’una taula, es van instal·lar les despulles perquè durant uns dies poguessin ser visitades per tots aquells figuerencs que ho desitgessin. Finalment, el 18 de març es va procedir al trasllat de les restes mortals a un panteó.

A dos quarts de cinc de la tarda, va ser retirada l’urna del saló de sessions i va ser portada per familiars de l’inventor —net i besnéts—fins a un cotxe funerari. Des d’allà es va formar una llarga comitiva fins al cementiri municipal. L’urna va ser recollida per quatre regidors, que la van traslladar fins a una destinació provisional, a l’espera de construir un panteó per a figuerencs il·lustres. No va ser fins uns anys més tard, ja en democràcia, amb Marià Lorca d’alcalde, que va revertir a la ciutat el panteó de la família Garriga i va assumir aquesta funció. Actualment hi reposen una desena de restes de ciutadans reconeguts.

Aquell 18 de març de 1972, i després d’una oració, l’urna amb les restes mortals de Monturiol va ser dipositada en un sarcòfag de pedra dins del panteó provisional. Abans de tancar l’urna, va ser col·locat al seu interior un tub metàl·lic lacrat, en el qual hi havia un pergamí, signat pels familiars i presents, per identificar les restes allí contingudes, quedant dins del sarcòfag la clau de la urna. Acabava així un capítol més de la reconciliació de Figueres amb el seu il·lustre inventor, però encara no s’ha tancat el cercle. Des de diferents sectors es considera que caldria concedir-li un títol honorífic, que esmenés aquell malaurat retorn de la categoria de Fill Predilecte. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li